Oscar Pistorius, l'olímpic biònic

La inclusió d'Oscar Pistorius a l'equip olímpic de Sud-àfrica per participar en els 400 metres i formar part així mateix del relleu 4x400 segueix alimentant la polèmica. Alguns comentaristes han criticat aquesta decisió «perquè obre la porta als llimbs biònics», segons afirmen, en què qualsevol atleta podria recórrer, com Pistorius, a l'alta tecnologia per ajudar-se amb l'excusa que altres ja ho han fet.

El mite de Prometeu, el déu que Zeus va castigar per ensenyar a l'home a fer foc, segueix incendiant la imaginació d'escriptors i comentaristes, a qui també es critica per ressuscitar el «complex Frankenstein», terme encunyat per Isaac Asimov per referir-se a la por que els avenços tecnològics acabin convertint l'home en una màquina (en aquesta ocasió en la seva versió esportiva) i aquesta es rebel·li després contra l'ésser humà.

La Federació Internacional d'Atletisme (IAAF en les seves sigles en anglès) va ser l'únic organisme que es va oposar frontalment a la participació de Pistorius en les grans competicions esportives, després d'encarregar el 2010, arran de l'«explosió» entre l'elit del sud-africà, un estudi científic en què quedava demostrat que l'atleta obté avantatge per córrer amb les seves famoses pròtesis de carboni. L'atleta i el seustafflegal van recórrer llavors al TAS i aquest va ratificar el dret a competir contra els millors en qualsevol escenari.

EXEMPLE DE SUPERACIÓ / Segurament, l'exemple de superació d'un atleta amputat quan era gairebé un nadó va poder més que qualsevol informe tècnic. La seva figura es va engrandir en els passats Mundials de Taegu 2011 a l'aconseguir la plata amb els seus companys del relleu 4x400. El seu cas i el de la vuitcentista Caster Semenya, apartada de la competició durant gairebé dos anys pels dubtes que el seu aspecte generava sobre la seva feminitat, han tingut una gran repercussió en un país sempre hipersensible al sorgiment de qualsevol brot d'apartheid.

Els més crítics amb la decisió del TAS a favor de Pistorius posen com a exemple que el rècord mundial de marató en cadira de rodes (Joshua Cassidy, 1.18.25 hores a Boston 2012) és gairebé 40 minuts inferior al temps que va utilitzar, per exemple, el kenyà Abel Kirui per proclamar-se campió mundial a Berlín 2009 i Taegu 2011), en un recorregut similar, i per descomptat ningú discutiria que tots dos competeixen en desigualtat de condicions.

Per sort per a l'atleta sud-africà, els seus registres estan allunyats del capdavant. La seva millor marca d'aquesta temporada (45.52 segons) el situa de moment al lloc 52 del rànquing mundial de 400 metres. Amb la seva millor marca, 45.07 segons, amb prou feines podrà superar les sèries de qualificació de 400 programades per a la jornada d'avui a Londres, però la seva ajuda perquè l'equip de relleus 4x400 de Sud-àfrica pugui estar entre els millors, com ja va succeir al Mundial de Taegu 2011, pot ser molt estimable.

MARGE DE MILLORA / La IAAF es va afanyar la setmana passada a comentar oficialment que l'atleta que corre amb dues pròtesis de fibra de carboni fabricades a Islàndia (el nom comercial és Cheetah, guepard, Flex-Foot i costen uns 30.000 euros) podrà realitzar qualsevol posta perquè aquestes no suposen cap risc per a la resta de competidors, tal com s'havia dit sense fonament.

Notícies relacionades

Oscar Pistorius mata la seva nòvia

Florentino no sap què fer ni amb Xabi Alonso ni amb Vinícius

Però què succeiria si Pistorius, de 24 anys, segueix progressant fins a posar seriosament en perill el fantàstic rècord del món (43.18 segons) que Michael Johnson va aconseguir al Mundial de Sevilla-99, es pregunten els més crítics davant del que consideren «màniga ampla» del TAS. Mary Shelley, l'escriptora londinenca que va donar a llum durant un somni un dels personatges literaris més inquietant, Frankenstein, sostenia que els avenços socials només són possibles gràcies a la compassió i cooperació entre els homes.