Anar al contingut
Marcelo Japón: «Soc un samurai mediterrani»

JULIO CARBO

Marcelo Japón: «Soc un samurai mediterrani»

És un dels 1.380 descendents de guerrers que van arribar a Espanya al segle XVII

Núria Navarro

El 1614, 22 samurais encapçalats per Hasekura Tsunenaga van arribar a l’Espanya de Felip III disposats a entaular relacions comercials. La missió va punxar, però sis d’ells es van quedar a Coria del Río (Sevilla). Avui hi ha censats 1.380 descendents, tots anomenats igual. I un és Marcelo Japón (Badalona, 1971), amo d’una immobiliària d’Alella que sembla un temple de Kyoto (algun despistat hi ha entrat a demanar taula).

–¿Sent la crida dels seus gens?
–Més enllà de la genètica, fa tota la vida que convisc amb el meu cognom, per bé o per mal.

–¿Per mal?–
De petit, els nens se’n fotien. Ja sap: «Kamikaze», «xinès»... Vaig arribar a demanar al meu pare si no hi havia manera de fer algun canvi. «A mi, el cognom ‘Japón’ m’ha servit de talismà», responia ell, que als anys 60 va deixar Sevilla en direcció a Suïssa i es va quedar a Barcelona.

–¿Desconeixien la seva genealogia?–
A Coria del Río sempre s’havia dit que el cognom venia «de molt lluny», però als anys 80, arran d’una novel·la, ‘El samurai’, de Shusaku Endo –que explica l’expedició encapçalada per Hasekura–, uns oncles ‘Japón’ de Coria ens van parlar del vincle. El primer que vaig fer va ser dir-ho a l’institut, al barri, a tot el meu entorn... I a partir d’aquí, em vaig interessar en la vida dels samurais, vaig començar a interioritzar els seus valors, a modificar la meva conducta. 

–¿És millor persona?
–Diria que soc al camí. Es tracta de cuidar el que dius i el que fas. De fer el correcte. Crec que trenco la disciplina a la taula... M’agrada molt menjar.

–¿Li tira més el sashimi o el ‘pescaíto frito’?
–Si la matèria primera és bona, el sashimi.

–¿Futon o matalàs viscoelàstic?
–El futon queda molt baix i jo tinc protrusions vertebrals.

–També té un sabre.
–No m’agrada la violència, però el samurai utilitzava el sabre per matar el seu ego. Des del 2016 practico aikido i kenjutsu, però sense ambició d’arribar a setè dan.

–Fa una fusió, doncs.
–Jo soc un ‘samurai mediterrani’. Dins d’aquest concepte que he inventat hi entren els valors ancestrals i la possibilitat de saltar-te algun precepte de tant en tant.

–És un samurai que dirigeix ¿una immobiliària de luxe?
–La vaig muntar el 2010, quan la crisi havia escombrat el sector i molt abans que l’actual emperador del Japó plantés un cirerer a Coria del Río i la cultura japonesa es posés de moda. Tot un atreviment. A més, la paraula ‘samurai’ significa ‘el que serveix’. A HJapón no prioritzem la facturació, sinó el bon servei.

–Què em dirà...
–Ens regim pel ‘codi Bushido’. Lleialtat, rectitud, honor, transparència... No a tothom li interessa la transparència en el sector immobiliari, ¿comprèn?

–Blanquejadors abstenir-vos-en.
–Exacte.

–Negoci a banda, ¿el llegat ha portat més sorpreses?
–Vaig participar en la pel·lícula Las huellas del samurái, de Juanma Suárez –candidata a 11 Goyas–, es va difondre a les xarxes socials i em va contactar una senyora de Sendai que porta una associació d’ajuda als nens damnificats pel tsunami del 2011. Em va demanar col·laborar en una rifa benèfica, vaig aconseguir enviar-li una samarreta del Barça firmada per jugadors i l’any passat vaig anar a visitar-la al Japó amb la meva dona i les meves filles. 

–¿La família entén el seu despertar?
–La meva dona és més ‘samurai’ que jo. I les meves filles, que tenen 14 i 12 anys, les ‘vaig presentar’ al néixer davant l’estàtua de Hasekura a Coria del Río, com Simba a la Roca del Rei. Han crescut amb això.

–¿Té algun objectiu entre cella i cella?
–Un dels meus reptes és que s’inclogui Barcelona en la ‘ruta Hasekura’. L’historiador romà Escipió Amati, que va acompanyar a l’ambaixada des de Madrid al Vaticà, va deixar constància que van pernoctar en un convent franciscà al final de la Rambla i que van visitar Montserrat.