Anar al contingut
Núria Osorio Yamba: «Van trigar 22 anys a posar nom al meu dolor menstrual»

JOSEP GARCIA

Núria Osorio Yamba: «Van trigar 22 anys a posar nom al meu dolor menstrual»

No hi havia regla que no la noquegés. Pateix endometriosi, com 176 milions de dones més.

Núria Navarro

¿Què tenen en comú Hillary ClintonLena Dunham i Núria Osorio Yamba? L’endometriosi, una malaltia crònica que afecta una de cada 10 dones durant l’edat fèrtil. O sigui, de la primera a l’última regla. Sortir de l’armari costa. Clinton i Dunham ho van veure necessari. Núria, filòloga, filla d’un gallec i una guineana de Bioko, també.

–En ràpid, l’endometriosi és...
–L’endometri és la mucosa que recobreix l’interior de l’úter. Quan no hi ha embaràs, s’expulsa en forma de regla. Si pateixes endometriosi, part d’aquesta capa es filtra per la cavitat abdominal. La sang que no surt provoca dolor. 

–¿Molt?
–Molt. A mi em va venir la regla el 1986, als 11 anys, i quatre mesos abans ja vaig sentir dolor. Quan venia, a penes em podia aixecar del llit, tenia suors fredes, baixades de tensió. Com que el dolor menstrual estava normalitzat, la meva mare deia que no podia faltar a l’escola. A aquesta edat, sovint entre llàgrimes, pensava: «Si la regla dura tants anys, ¿com ho podré aguantar?». Em semblava un malefici.

–La van portar al ginecòleg, és clar. 
–Hi vaig anar a set o vuit. Em recomanaven prendre antiinflamatoris dies abans, però com que a mi no em venia amb regularitat, van acabar suggerint que en prengués abans, durant i després.

–¿Biaix de gènere?
–Vull pensar que desconeixement. Però així vaig estar en l’adolescència, la universitat –va estudiar Filologia francesa–, la feina. Fins als 33 anys.

Hillary Clinton, Lena Durham i Sarah Hyland –l’actriu que encarna Haley a ‘Modern family’– també han sortit de l’armari

–¿Què va passar als 33?
–El 2008, la simptomatologia era molt bèstia: dolor al defecar, en les relacions sexuals, al caminar, sagnia entre períodes. Vaig arribar a pensar que tenia un càncer i vaig anar directa a la Dexeus. El mateix dia vaig saber que tenia endometriosi en estadi quatre, el més greu. Posar nom al meu dolor va ser un alliberament, però també vaig sentir ràbia. Havien trigat 22 anys. Havia perdut una part important de la meva vida. Hi ha períodes dels quals ni tan sols tinc fotos. Vaig deixar de fer tantes coses...

–¿Per exemple?
–Vaig deixar de viatjar després que en un viatge al Marroc se m’avancés la regla i no portés la medicació. Va ser horrorós.

–¿Afectava el sexe?
–Les parelles anteriors a l’actual no ho entenien. Després de la primera operació, al Clínic, el febrer del 2009, vaig saber que tenia un nòdul gran a l’envà recte-vaginal. Me’l van treure, així com 13 miomes i una resecció d’ovaris.

–¿La cosa va millorar?
–Sí, tot i que als quatre mesos vaig tenir una oclusió intestinal. I el 2017, en un control, van descobrir un quist de 13 centímetres. Encara estic bregant amb els efectes secundaris. Em van practicar una menopausa quirúrgica.

–¿Eventual?
–Indefinida.

–¿No podrà ser mare?
–No, però abans no m’ho qüestionava. «Si la regla ja fa mal així, ¿com ha de ser, ser mare?», pensava. He fet un treball físic i mental per no sentir-me’n víctima. Cada vegada que caic, m’aixeco més ràpid. Evito l’estrès –un dels acceleradors de la malaltia– i després de 14 anys treballant per a una empresa privada, he posat un punt i final. 

–En canvi, va decidir sortir d’aquest armari.
–Durant tot aquest periple jo havia anat escrivint. La meva parella em va animar a publicar un llibre, però jo no ho veia clar. Li vaig deixar el manuscrit a la meva mare i l’endemà em va trucar. «No he dormit en tota la nit, només sabia la meitat... –em va dir. ¡L’has de publicar!». La pobra se sentia culpable de no haver fet més. 'Vivir sin el tabú de la endometriosis' s’ha traduït a l’anglès. 

–No va quedar allà el seu ‘endoactivisme’.
–Una vegada havia donat la cara, vaig pensar que podia ser la veu. Tres noies afectades que teníem en comú la dansa –fins fa dos anys, jo ballava tribal fusion– vam muntar EndoDance i vam organitzar un espectacle per recaptar fons per a la Fundació Clínic. La cinquena edició se celebrarà el 28 de setembre a la Sala Apolo.