Família Gené: "Ens fem un 'selfie' als 948 pobles de Catalunya"

Els Gené –el Jordi, la Montse i el seu fill, el Víctor–, veïns d’Esparreguera, no són dels de sofà i tele. Fa més de dos anys que es fan un ‘selfie’ en cadascun dels 948 pobles de Catalunya (comptant Medinyà, per on van passar quan era independent). 

– ¿Patriotisme? ¿Narcisisme?-J.G.: Repte. Tinc molta activitat cerebral i no la gasto a la feina.-M.A.:

 Va fer l’examen a Mensa [Associació de Persones d’Alt Quocient Intel·lectual] i el va aprovar, però no va voler

entrar.-J.G.: Quan era petit, em vaig donar un cop al cap i cap als 18 anys vaig començar a marejar-me i a tenir migranyes. Van detectar-me una lesió a la zona temporal esquerra i vaig haver de deixar la carrera d’Informàtica. No van trobar la medicació adequada fins a passats vuit anys, massa temps per reprendre els estudis, així que em vaig posar a treballar. Una nit vaig somiar un joc de taula, vaig agafar peces d’altres i vaig muntar Campi qui Pugui, que va quedar finalista en concursos. Amb un soci d’Alacant vam desenvolupar idees: el 2012 en vam presentar dues a Alemanya, Grill Party i Crazy Lab. Tinc sis jocs publicats i més de 50 prototips. 

–¿El primer brot de creativitat?–J.G.: Sí. Però el 2016 vaig tenir problemes a la feina i el meu pare va morir. El dia que va morir, li vaig dir a la família: “Anem-nos-en fora”. I passejant pel mercat de Solsona, vaig pensar: “Està bé això de sortir”. Abans ja havíem fet el repte dels Peluixos Viatgers...

–¿Perdó?–J.G.: Quan el Víctor tenia 6 anys se’m va ocórrer fer rutes –44– amb els peluixos que col·leccionava: Julito, Lolo, Gepi, Rino, Pulpito poeta... Cada un tenia el seu compte de Gmail i explicava en primera persona el viatge en un blog. Pulpito poeta, per exemple, ho feia en rima. En total van ser 44 viatges. ¡Els peluixos es barallaven per anar-hi!

–M’ho imagino.-M.A.: Era un bon sistema per ensenyar-li geografia, costums, resolució de problemes.-J.G.:

 I així va ser com vam associar viatges amb reptes. El 2017 vam decidir fer-nos un ‘selfie’ als 947 pobles de Catalunya, o més aviat els 948, perquè quan el 155 va tornar a ajuntar Medinyà i Sant Llorenç de Ramis ja havíem anat a 180 pobles i teníem el ‘hashtag’ fet. ¡El 155 no va poder amb nosaltres!

–¿És un repte sistematitzat?–J.G.: Sí. Vaig treure la llista dels pobles de la pàgina de la Generalitat i vaig confeccionar un document d’Excel amb la distància de cada un des d’Esparreguera, el temps de ruta, el nombre d’habitants... Segons la distància, els vaig assignar un mes i vaig preparar els itineraris. Els més propers, al desembre i gener, i els més llunyans, a primavera i estiu. Sempre els dissabtes. Procurant arribar a destí a les 10. I vaig dissenyar un mapa de Google, on he anat marcant amb punts verds els pobles amb ‘selfies’ fets –de vegades, fins a 12 en un dia–, i amb blaus i vermells, els que falten.

–M.A.: Es va plantejar el problema d’on fer la

foto.–V.G.: El 50% solen ser davant una església.

–J.G.: Vam anar afinant el sistema. Quan ens havíem fet uns 200 ‘selfies’, vam fer un repàs i vam decidim repetir-ne uns 40. Tots tres havíem quedat molt bé, però el paisatge estava desenfocat, o hi havia clarobscur. Volíem que s’identifiqués perfectament el poble. A Cabra del Camp, per exemple, ho vam fer davant del Mazinger Z gegant. I en casos com Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, els ‘selfies’ són tres. Hem de tornar Bonmatí, perquè només en vam fer un a Sant Julià de Llor.

–Víctor, ¿li agrada tant de pla amb els papis?–V.G.: Des de fa un any dinem de forquilla en ruta i és menys

pal.-J.G.: ¡Som uns pares que molen! No obstant, aviat complirà 14 anys i hem decidit acabar aquest repte a l’estiu, segurament, al Pallars Jussà. Però tenim un nou

pla.– Quina por. ¿Quin és el pla?–J.G.: Les fires. Les de la maduixa de la Vallalta, la gamba de Palamós, la ceba d’Albiol, el sabó de Montgai... Em vaig fent amic a Facebook de tots els ajuntaments per rebre informació. Cada setmana se’n celebren dues o tres.

–¿Alguna altra idea d’aquestes més?-J.G.: Fa temps vam estar de vacances a Cadis, vaig fer una foto de la immensa carta d’entrepans d’un restaurant i em vaig proposar preparar-me un cada dia fins a arribar a 948. Ja n’he fet més de 50 de diferents. També celebrem l’aniversari de mes del Víctor, fent-li una fotografia amb un pastís (anem pel

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

161).-M.A.: El Jordi és imparable.

–S’entretenen sols. No necessiten amics.–M.A.: Doncs en tenim, ¿eh?