Anar al contingut
Lluís Feliu: "Les dones sumèries cobraven la meitat que els homes"

JOSEP GARCIA

Lluís Feliu: "Les dones sumèries cobraven la meitat que els homes"

Deixeble del recentment mort Miguel Civil, és l'únic sumeriòleg de Barcelona

Núria Navarro

Al soterrani de la Universitat de Barcelona, on resideix l’Institut del Pròxim Orient Antic, Lluís Feliu (Barcelona, 1965), l’únic sumeriòleg de la ciutat, llegeix escriptura cuneïforme com si tal cosa. Els escribes del 3.300 aC no difereixen tant de nosaltres com ens creiem. 

–Per 'tablet' no entén el que el comú dels mortals.
–[Somriu] Treballo amb les d’argila, però a través de Facebook he tingut alguna alegria.

–Expliqui’ns-ho.
–Vaig treballar amb dos textos de la tercera dinastia d’Ur –una espècie d’‘excels’ del que cobrava cadascun dels membres d’una empresa: teixidores, treballadors del cuir, aiguaders, policies...–, en els que apareixien els mateixos noms. En vaig publicar un, i un noi que treballa al Museu de Bagdad es va posar en contacte amb mi a través de la xarxa social. Em va dir que havia trobat una tauleta en la qual sortien els mateixos.

–¿Els mateixos? ¿Com pot ser?
–Els meus textos i el seu provenien d’excavacions il·legals de finals dels 90 a l’Iraq. Em va explicar que hi havia més caixes procedents del lot expropiat del mercat negre. Va mirar en aquestes i ja portem 16 textos amb els mateixos noms propis que abasten 13 anys de l’evolució de l’empresa.

–¿Parlen d’igualtat laboral?
–Lamento dir que no. Una teixidora cobrava 30 litres de cereal al mes, mentre que un home de categoria similar en cobrava 60. I segons l’especialització i rang, hi havia els qui cobraven 120, 180 i 200 litres.

–Hem canviat poc, llavors.
–Era gent com nosaltres. Potser, els textos mesopotàmics transpiren un sentit tràgic de l’existència. Les coses són com són i cal acceptar-les com venen. Però tenien problemes semblants als nostres.

–¿Tenien judicis per secessió?
–[Riu] No, però està registrat el cas de dos pares que s’havien posat d’acord en casar dos fills, i resulta que el fill es va casar amb una altra i el seu pare va haver de pagar una compensació a la filla que s’havia quedat soltera.

–Apassionant.
–Els primers documents són registres de bestiar, cereals i altres béns que circulaven. Tenien problemes semblants als nostres.

–¿Queda molta feina a fer?
–Només de la tercera dinastia d’Ur, entre el 2.100 i el 2.000, hi ha 100.000 textos publicats.

–¿Algun 'best-seller' sumeri?
–¿Textos literaris?

–Per exemple.
–Hi ha himnes dedicats a reis de la tercera dinastia d’Ur que els trobem en còpies de 200 anys després. Solien servir als escribes, que parlaven accadi, per aprendre a escriure en sumeri, la llengua culta. També hi ha algun text literari del tercer mil·lenni, com 'Les Instruccions de Shuruppak', en les quals un pare aconsella el seu fill com s’ha de comportar.

–¿Què ensenya un pare mesopotàmic al seu fill?
–A ser bona persona, bàsicament. 

–Escolti, ¿quina cara posen quan diu que és especialista en sumeri?
–[Somriu] Acostumo a explicar què és. Quan els parlo de Babilònia i de l’escriptura cuneïforme, comencen a lligar caps.

–Segur que pregunten per a què serveix.
–El sumeri és la primera llengua escrita que s’ha documentat. El cuneïforme és un sistema d’anotació que no reflectia una oralitat i una gramàtica concretes.

–Em perdo.
–Són logogrames que indiquen coses i que cadascú llegeix en la seva llengua. Un exemple: si dibuixo un noi, un cor i una noia, el missatge serà interpretat de la mateixa manera, tot i que es verbalitzarà en llengües diferents.

–Acaba de morir Miguel Civil, sumeriòleg estrella que va emigrar a Chicago. ¿Deixeble seu?
–Sí. Civil tocava tots els pals del flamenc sumeri, i era un mestre en lexicografia. Als anys 60 ja va explicar amb precisió el cicle agrícola sumeri.

–¿Sota quin influx es va decantar per la matèria?
–Jo vaig estudiar Història Antiga a la UB. A cinquè va aparèixer l’ugaritòleg Joaquín Sanmartín qui, per primera vegada, impartia classes d’accadi. Ens hi vam apuntar una desena, que són els qui més o menys hem arribat a les universitats, malgrat que els estudis orientals no existeixen com a àrea de coneixement.

–¿I quants alumnes diu que té?
–Dos.