Joel Tejedor: «La màgia va aparèixer a l'hospital per art de màgia»

Joel Tejedor tenia 3 anys quan li van diagnosticar leucèmia. ¡3 anys! Va passar més de mil dies sense sortir del Vall d’Hebrón. Però a l’hospital va descobrir el poder dels afectes i una afició que no para d’anar a més: la màgia.

 

 

¿Està curat?

Sí. A l’octubre passo l’últim control.

Era massa petit...

El bo és que, precisament per això, recordo poca cosa. Tinc present que no podia sortir, que em van fer moltes proves, que vaig passar per un autotrasplantament de medul·la i per un munt de tractaments. Però també vaig sentir la meva família a prop. Mai vaig estar sol.

Ells sí que deuen tenir records amargs.

Els meus pares –soc fill únic– no deixaven de pensar que qualsevol nit podia ser l’última. A la meva mare no li agradarà que ho expliqui, però li vaig preguntar: “¿Creus que arribaré als 4 anys?”.

(...)

Vaig compartir habitació amb altres nens, uns se’n van anar perquè estaven curats i altres perquè no ho van superar.

Vostè en té 16 i continua sumant. Expliquen que a l’hospital va ocórrer alguna cosa prodigiosa.

La màgia va aparèixer per art de màgia.

Especifiqui, si és tan amable.

Un dia va aparèixer el Màgic Andreu i ens va fer jocs de mans. Feia veure que, “un, dos, tres”, treia el dolor amb la màgia. I funcionava. Els moments en què va venir van ser els més feliços de la meva estada a l’hospital.

¿Per això va voler seguir els seus pasos?

Això va passar més tard. Als 7 anys ja feia trucs. Tenia una caixa de Magia Borrás, vaig aprendre amb tutorials de Youtube i vaig començar a comprar baralles, varetes, cèrcols, esponges, una torxa que es converteix en rosa... I em vaig posar a pensar per què m’agradava tant.

¿Va trobar alguna resposta?

Perquè quan pitjor vaig estar em va arrencar els somriures més grans de la meva vida. Em vaig dir: “Algun dia vull ser jo qui els arrenqui a la gent que no estigui bé”.

¿El Màgic Andreu es va arribar a assabentar de la seva influència?

Fa menys d’un any, jo era tranquil·lament a casa i els meus pares em van dir: “Tenim una sorpresa per a tu”. Em van transportar de Terrassa a Barcelona, em van tapar els ulls, em van ficar en una casa i, al treure’m la bena, gairebé em poso a plorar de felicitat: allà hi era en Francesc Andreu, i em recordava.

Emocionant.

Jo, nerviós, li vaig ensenyar la meva màgia i em va dir el que havia de millorar. Vaig fer un intensiu a la seva escola i mantinc relació amb ell. No soc gaire bo encara, però m’espavilo bé amb les cartes i les esponges, i he aconseguit el meu propòsit: fer màgia tres vegades a la Casa Ronald McDonald, i planejo fer-la a La Casa dels Xuklis.

Té un estrany nom artístic.

Mago Apsu.

¿Apsu són sigles?

Es un dels primers dracs, descrits a Babilònia. M’agrada molt la cultura dels dracs, els éssers més màgics del món. Quan en surt un en un mite, sol ser presagi de felicitat. Aquest significat és important per a mi.

¿Es convertirà en un il·lusionista profesional?

Tant de bo. Vaig acabar el batxillerat escènic i no ha sigut fins aquest estiu que he decidit començar a donar-me a conèixer. He penjat un vídeo a Youtube i d’altres a Instagram.

¿A quin nivell li agradaria arribar?

Al de David Copperfield, que és el millor que he vist mai.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Si fos ell, ¿què faria desaparèixer?

La pobresa. Causa malalties.