CCOO reclama al Govern 21.500 professors més per al pròxim curs

Dilluns va parlar el Govern, i aquest dimecres ho han fet els sindicats, en concret, la federació d’educació de CCOO. La Generalitat va traçar les línies del pròxim curs, que serà peculiar, tot i que, pel que sembla, menys del que alguns auguraven. Falta molt per concretar, la lletra petita més enllà de la brotxada, però els representants del professorat tenen ja prou dades per llançar les seves reivindicacions: fan falta més professors, el quàdruple dels promesos; és imprescindible garantir la seguretat dels docents, i els llocs de treball no es toquen. Un missatge molt clar de cara a la negociació que han d’iniciar ara amb la conselleria per entrar al detall del dia a dia de la tornada a l’escola en temps de coronavirus. 

El vicepresident econòmic, Pere Aragonès, va avançar juntament amb els seus col·legues de Salut, Alba Vergés, i Educació, Josep Bargalló, que per al pròxim curs, que arrenca el 14 de setembre, es contractarà un mínim de 5.000 mestres més, que s’uneixen als 700 que ja preveia el pressupost de la Generalitat per al 2020. Segons aquest sindicat, aquesta xifra hauria d’escalar fins als 21.500 efectius més, repartits de la manera següent: 16.500 per a l’ensenyament públic i 5.000 per a la privada concertada. En percentatges, recepten al Govern incrementar la plantilla un mínim del 10% «per compensar la desigualtat educativa incrementada pel confinament» i un 15% «als centres de màxima i alta complexitat». En el cas que sigui necessari crear més «grups estables de convivència», tal com va definir Bargalló, aquests increments haurien de ser llavors del 20% i el 25%, respectivament, «i no només de personal docent, sinó també d’altres professionals d’atenció educativa». 

Més diners

Tot i que la partida pressupostària destinada a ensenyament el 2020 és la més elevada de la història (5.670 milions, un 17% més que l’aprovat en els comptes del 2017, prorrogats fins a l’any passat), encara queda lluny la mitjana europea quant a finançament de l’educació en funció del producte interior brut. A Europa s’acosta al 5%, mentre que a Catalunya, que està per sota de la mitjana espanyola, no arriba al 4%. Segons CCOO, el dèficit de tot el que no s’ha invertit en educació en els últims 10 anys ascendeix a 8.527 milions d’euros. «Aquesta absència de recursos –diu el sindicat– ens ha deixat aules sobresaturades, elevades taxes d’abandonament escolar prematur (de les més elevades de la UE), unes condicions laborals molt diferenciades dins del servei públic d’educació, i unes infraestructures educatives molt poc preparades».

En aquest últim punt s’inclouen els més de 1.000 barracons distribuïts per tot el territori, incloses les 93 escoles instal·lades exclusivament en aquestes aules metàl·liques a l’espera d’un equipament definitiu. La conselleria, de fet, té un pla per retirar-ne uns 700 en set anys, tot i que no queda del tot clar si l’actual situació i la necessitat d’espai alterarà aquest projecte d’anar canviant contenidors per classes de maó i ciment. 

Escàs diàleg

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

En la roda de premsa, Manel Pulido, secretari general de la federació d’educació del sindicat, ha retret al Govern la falta de diàleg a la presa de decisions, una queixa que ja forma part de l’ADN de les relacions entre els dos ens. «Les decisions estan cada vegada en menys mans i cada vegada hi ha menys participació. No tenim cap àmbit de negociació per al conjunt dels sectors educatius malgrat els nostres intents d’impulsar la comissió de seguiment del diàleg social». En aquest sentit, el sindicat brandeix l’aprovació de la reforma de la formació professional en ple estat d’alarma «sense tenir en compte el posicionament de la comunitat educativa». Pulido ha parlat de «falta absoluta i total de voluntat» de diàleg, una cosa que, si fos certa, podria corregir-se ben aviat si es compleix el que va dir Bargalló, això és, que està a punt de començar la negociació per tancar els serrells del curs 2020-2021, amb la intenció que totes les escoles tinguin el seu pla d’obertura llest abans del 23 de juliol. 

En matèria de prevenció de salut, CCOO demana actuar perquè els professionals que puguin –especialment el «personal vulnerable» – teletreballin des de casa. També sol·liciten a la Generalitat «negociar urgentment la incorporació de personal d’infermeria escolar a la plantilla dels centres educatius», una cosa que en cap moment es va esmentar durant la roda de premsa de dilluns passat en el Departament d’Educació.