ESCOLA A DISTÀNCIA
Professors condemnadament optimistes
Els mestres d'escoles d'alta complexitat redoblen esforços per mantenir viu el contacte amb els nens
Aplaudeixen la implicació de les famílies, que en molts casos amb prou feines tenen mitjans per formar-se a casa
missatge-escola /
El dimarts que segueix el Dilluns Sant sol ser un dia especial a les escoles. No han sigut tres mesos com a l’estiu, però separar-se dels amics sempre deixa aquest pòsit efervescent que es desborda quan es produeix el retrobament. A primera hora, encara amb lleganyes als ulls, però sobretot al pati del matí. Moltes coses per explicar-se. Aquesta època de deshumanització els ha arrabassat aquesta litúrgia de l’amistat. I les aules, i el sorral, i la pista d’atletisme, i el gimnàs, i els professors. Arrenca el tercer trimestre, des de la distància, amb el repte de mantenir l’ànim i de no deixar-se a ningú pel camí. Sobretot als centres amb perfils més vulnerables, com l’escola La Mercè de Tortosa i la Marià Fortuny de Reus. Són escoles considerades d’alta complexitat, on més es requereix un alt compromís.
El Departament d’Educació ha posat a disposició dels docents més de 100 entorns educatius ‘online’ perquè els nens puguin completar el curs del coronavirus des de casa gràcies a la paciència dels pares. Cada centre, tenint en compte les seves peculiaritats, prendrà el camí que cregui convenient. Aquelles famílies sense recursos tecnològics –se n’han detectat 55.000 a tot Catalunya– se suposa que aniran rebent ordinadors, tauletes i targetes d’accés a internet en els pròxims dies/setmanes. El Govern, no obstant, ha deixat clar que aquests mesos seran més d’acompanyament que de formació, per això aposta per no avaluar i tancar les notes amb el que hagin donat de si els dos primers trimestres. Carlos Blanch, director de La Mercè, insisteix a explicar la situació «en clau positiva». «Perquè és molt important el missatge que fem arribar tant als estudiants com a les famílies». Segurament per això, i tot i que no els deuen faltar raons, tant ell com la seva col·lega de la Marià Fortuny, Núria Sabaté, amb prou feines es queixen.
Com Shackleton
L’escola de Tortosa, amb 216 alumnes, té un 63% d’estudiants de família d’origen immigrant i un 31% pertanyen a la comunitat gitana del municipi. El que alguns podrien considerar un problema, la diversitat cultural, es transforma en riquesa, en sorpresa, en diferents maneres d’abordar i interpretar un mateix ensenyament. Per això aquesta Setmana Santa els van demanar una recepta de mona adaptada a cada tradició familiar. La pedra a la sabata és la falta de recursos, la desigualtat, l’absència d’oportunitats. El Carlos va tenir clar quines paraules adreçar al claustre de cara a enfocar el confinament: «Hem de ser condemnadament optimistes». Va fer seva la frase de l’explorador polar Ernest Shackleton, que també ho tenia complicat a principis del segle XIX perquè la seva tripulació no sucumbís al colpidor blanc i negre del paisatge àrtic.
Un dels docents de La Mercè, en el vídeo d’ànim als alumnes.
Per abordar la situació, La Mercè ha traçat dues vies d’acció: un pla de contingència durant les setmanes o mesos sense classes, i un pla de retrobament per al moment en què els xavals tornin als patis «amb afectacions importants, que haurem de tenir molt presents». El Carlos és conscient que no podran arribar a tots els alumnes, perquè alguns canvien de domicili, o de telèfon, o perquè la situació familiar és tan delicada que tenen moltes altres prioritats abans de pensar a llegir, sumar o restar a distància. Després d’una diagnosi dels mitjans que disposen les llars de l’escola, han vist que entre tres i cinc nens per classe no tenen el necessari. I no només pel que fa a la tecnologia: tampoc paper suficient, llapis per pintar..., no diguem ja impressora. «L’objectiu fins a final de curs és garantir que estiguin bé, per això hem creat comissions per dissenyar activitats enfocades al’acompanyament emocional». La qüestió acadèmica pot esperar. «No busquem reproduir el que fem a l’aula, sinó ajudar-los que puguin fer un relat del que està passant». En resum, fer el que bonament es pugui amb l’objectiu que es continuïn sentint «acollits per l’escola».
A prop dels infants
La directora de l’escola Marià Fortuny (500 estudiants, uns 70% dels quals són d’origen immigrant, amb una majoria de classe baixa o molt baixa) aprofundeix en la idea d’«estar a prop» dels alumnes. Han pogut contactar amb una mica més del 80% de les famílies. Tenint en compte la situació social que tenen moltes, amb pisos compartits, amb una hora d’internet al dia que els deixa el veí o amb un mòbil per a cinc persones, és un percentatge molt respectable. La resposta dels pares, explica la Núria, ha sigut «boníssima», sobretot en els infants més petits. El professorat també ha estat a l’altura, aplaudeix. «La crisi ens ha fet viure un sentiment d’urgència que ha accelerat un procés d’aprenentatge que hauria sigut molt més lent. Hem de viure-ho com una oportunitat».
