La universitat pública catalana adverteix que la seva situació financera és crítica

No es pot dir més clar. I repetir-ho més alt no li pega a una catedràtica de Farmacologia com Margarita Arboix. La rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha citat aquest dijous la premsa al campus de Bellaterra per transmetre un missatge a la societat: "El país que es nega a potenciar la seva universitat es nega al progrés". L’envia a la ciutadania a través dels mitjans per veure si així, una mica de la mà de l’opinió pública, el Govern i el Parlament s’adonen que gairebé 10 anys de retallades en l’educació superior no coincideixen amb el mantra d’enfortir les estructures d’Estat. Els números parlen per si sols: el 2010, la inversió pública en la UAB era de 196,6 milions d’euros i el 2018 va ser de 159,8 milions, un 18,7% menys. Com que no és un problema exclusiu d’aquesta institució, la idea és pujar al barco les vuit universitats públiques catalanes.

L’Autònoma preveu tancar l’exercici pressupostari del 2018 amb un dèficit de 3,2 milions d’euros. ¿Això significa que perilla el sistema universitari? No, però sí que el manté al ralentí i a molta distància d’altres regions, on el finançament és molt superior. Arboix ha posat un parell d’exemples. "Andalusia, amb 10 universitats públiques i una població de 8,5 milions d’habitants, dedica 1.300 milions a l’ensenyament superior. A Madrid, amb sis universitats públiques i 6,4 milions de ciutadans, 920 milions. Catalunya, amb 7,5 milions de persones i vuit universitats públiques, 750 milions". Abans de les retallades, la quantitat destinada era de 920 milions. La rectora ha explicat que tenen el recolzament de la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón. El meló, per tant, és ara en el Departament d’Economia i Hisenda, en mans de Pere Aragonés. "S’ha fet un esforç en Sanitat i escoles, ara és el moment de les universitats", ha resumit Arboix. 

La qualitat no perilla 

La rectora ha repetit en tres ocasions que no està en perill la qualitat de l’educació, bàsicament perquè els docents posant la resta que l’Administració els nega. Per això, en els últims anys, la UAB s’ha mantingut en bones posicions en els sempre delicats rànquings internacionals d’universitats. Les estretors, agreujades per dos anys de pròrroga pressupostària gràcies i per culpa de la inestabilitat política que manté el Parlament en una constant brega, estan causant que el manteniment dels edificis sigui absolutament deficient. Fan falta vuit milions d’euros anuals i de moment només es disposa d’una tercera part. Tampoc s’està assegurant la renovació del professorat, amb una edat mitjana de 57 anys. Tan sols 32 dels 1.500 docents permanents tenen menys de 40 anys. Ni s’està en posició d’atreure talent estranger, perquè no hi ha mitjans per pagar-lo. "I tot i així són molts els que aposten per Barcelona", celebra la rectora.

En aquest punt, Arboix ha aprofitat per recordar la lluita que mantenen oberta els investigadors que intenten buscar-se la vida a les universitats. Una batalla paral·lela que viu del mateix drama pressupostari, però en aquest cas augmentada per l’escassa atenció que l’Administració presta a aquest perfil professional tan valorat en la majoria de països moderns. En el cas dels científics, la cosa potser és més dolorosa, perquè disposen d’una llei que obliga a millorar les seves condicions laborals. Però, ara per ara, res.

"Millores immediates" 

La roda de premsa ha començat amb una mica de retard, perquè abans s’ha celebrat el claustre de la UAB, en el qual s’ha acordat un manifest que, potser per ser la primera avançada de la conquesta, és suau en el llenguatge. Reclamen una "millora immediata i sostinguda del finançament públic del sistema universitari català" i demanden al Parlament "arbitrar les normes adequades per garantir que el Govern compleixi les mesures que permeten que les universitats compleixin les obligacions que les lleis els encomanen i que la societat necessita".

El diagnòstic permet entendre una mica millor aquest nivell d’alarma. "El finançament és insuficient per poder dur a terme la tasca de formar els ciutadans perquè demà puguin desenvolupar els seus projectes professionals, socials i polítics". El model "caduc i ineficient" d’inversió està posant en perill el sistema, fins a haver-lo portat "a una situació límit i insostenible". Haurien ajudat els pressupostos de la Generalitat, no aprovats pel Parlament. Destinaven 72 milions més a universitats. Insuficients, però per alguna cosa s’ha de començar. I després s’haurien de mirar les taxes universitàries. Els diputats van aprovar la reducció del 30% de la matrícula, però res de res. El copagament dels estudiants, de fet, és el que manté una part del castell dret: el 2010 aportaven 37,8 milions a la UAB i el 2018 van ser 52,1 milions. Aquesta rebaixa del 30% suposaria una càrrega extra de 60 milions per a les arques públiques. 

Amb Mas va començar tot

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

Catalunya destina menys de l’1% del PIB a l’ensenyament superior. L’OCDE diu que el correcte seria assolir el 2%, barrera que superen poquíssims països a tot el planeta. La rectora s’acontenta de marcar-se com a límit l’1,5%, cosa que implica, com a mínim, recuperar els més de 900 destinats a les vuit universitats públiques a finals de la dècada passada, abans que entressin Artur Mas i el conseller Andreu Mas-Colell amb la tisora. ¿I hi haurà mobilitzacions? Arboix no creu que la vaga sigui una bona idea. Però no descarta "una concentració de totes les facultats de Catalunya".  

Els amants de Harry Potter recordaran sens dubteAlbus Dumbledore. El director de Hogwarts va defensar l’escola de màgia amb dents i ungles davant els atacs del malèfic Voldemort. Arboix està fent aquest paper, sense que aquí perilli la integritat de ningú. El part bona en aquest cas de la universitat catalana és que no farà falta una vareta per solucionar la barrabassada. N’hi ha prou, per començar, que el Parlament desembussi els pressupostos. No serà per art de màgia, però que tampoc hagi de ser un miracle.