Espanya haurà d’ajustar les pensions en 12.000 milions

La Comissió Europea preveu que, després de la reforma de pensions, la despesa mitjana anual s’elevarà al 15,1% del producte interior brut (PIB) entre el 2022 i el 2050, percentatge al qual s’ha de restar l’estimació d’ingressos mitjana de l’Airef de l’1% del PIB, cosa que resulta en una "despesa neta" anual del 14,1% del PIB, 0,8 punts per sobre del màxim del 13,3% del PIB establert en la clàusula de tancament de la reforma.

La reforma de pensions aprovada la passada legislatura va incloure una anomenada clàusula de tancament que comença a operar des del 2025 i que es basa en les xifres de projecció de despesa en pensions de l’informe d’envelliment de Brussel·les, publicada ahir, i en l’estimació de l’impacte de les mesures de reforç d’ingressos de l’Airef.

La clàusula fixa que la diferència entre les dues variables, la projecció de la despesa i l’impacte de les mesures d’ingressos, no ha de superar el 13,3% del PIB, cosa que dona ara aquesta diferència de 0,8 punts, que es podria minimitzar quan l’Airef publiqués les seves dades actualitzades.

Fonts del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions van incidir en el fet que el nivell de despesa que mostra l’informe (15,1% del PIB en el període 2022-2050) tan sols és 0,1 punts superior a la previsió del Govern i "és només una part de la fotografia per analitzar el sistema públic de pensions", informa Efe.

"Ara entrem en la fase en què també s’han d’avaluar les projeccions d’ingressos generats per les mesures, i la reforma assignava aquest rol a l’Airef, que emetrà les seves conclusions el 2025", van afegir les mateixes fonts del departament que dirigeix Elma Saiz.

A l’espera de l’avaluació de l’Airef, el ministeri destaca que l’economia espanyola i el mercat laboral estan mostrant un gran dinamisme, per la qual cosa creu que el missatge ha de ser de "tranquil·litat i esperança".

Les raons de la despesa més gran

El document té en compte tant les mesures aprovades el 2021 com la segona part de la reforma, del 2023, i defensa que les "principals forces" d’aquest increment són la indexació de les pensions a l’IPC i l’"abolició" del factor de sostenibilitat que tenia l’anterior legislació.

Notícies relacionades

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

Carrefour aixeca el veto a les bosses de patates Lay’s i Ruffles

Aquests dos vectors d’augment de la despesa en pensions es veuen "parcialment compensats" pel nou mecanisme d’incentius per allargar l’edat efectiva de jubilació, mentre que l’augment de les contribucions al sistema que recull la reforma cobreixen part de l’increment de la despesa.

"En resum, les mesures adoptades el 2021 i el 2023 porten a un increment de 3,3 punts del PIB de la despesa pública en pensions el 2050 i a un augment de 5 punts el 2070", diu l’informe d’envelliment dedicat al sistema espanyol de pensions, la data de tall del qual és el 31 de desembre de l’any passat.