Diagnòstics i receptes del Cercle d’Economia per a les administracions

El Cercle d’Economia ha elaborat una extensa nota d’opinió amb motiu de la seva reunió anual que es farà del 29 al 31 de maig a Barcelona, en la qual intervindran els presidents del Govern, Pedro Sánchez, i de la Generalitat, Pere Aragonès, a més del cap de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo. A més de destacar els actius i ressaltar assignatures pendents que tenen Barcelona, Catalunya, Espanya i la Unió Europea (UE), la nota destaca la necessitat del consens i de la gestió política a llarg termini, però cada administració té les seves responsabilitats i necessitats que l’entitat presidida per Jaume Guardiola detalla en un llarg document de 17 pàgines, que supera la longitud de les notes d’opinió habituals d’aquest organisme. 1) Barcelona: reforçar la col·laboració publicoprivada La nota del Cercle alerta com a problema estructural de la ciutat l’encariment de la vivenda, que «expulsa progressivament els joves barcelonins de la seva ciutat». Al seu torn adverteix de «la percepció notablement estesa» sobre el «deteriorament de ser, ja sigui la mobilitat, la seguretat o la neteja». I remarca que els pròxims quatre anys «seran crucials per redreçar aquests problemes i millorar la qualitat de vida que ofereix la ciutat». Les assignatures pendents per al Cercle a escala municipal, amb una ciutat que ha sigut capaç de superar la crisi i atraure grans esdeveniments com la Copa Amèrica el 2024 o retenir el Mobile World Congress, són una àrea metropolitana amb millor governança i més competències i recursos que potenciï «la força» d’una zona de cinc milions d’habitants «que representa la setena àrea econòmica d’Europa», que és una qüestió que el Cercle ja reclamava fa 50 anys, ha recordat el director general de l’entitat, Miquel Nadal. Opina que és precís estendre el radi d’acció d’aquesta entitat supramunicipal a 164 municipis. Al seu torn exigeix reforçar la col·laboració publicoprivada, fugint del «dogmatisme». «Les solucions complexes que necessitem requereixen la col·laboració entre l’ajuntament i el sector privat. I fa falta que sigui en un entorn estable i de confiança mútua», afirma. En aquest sentit, el Cercle destaca «el recel» amb què l’actual consistori, amb Ada Colau al capdavant, tracta molts projectes provinents de la iniciativa privada. I afegeix que «són molts els sectors, tant empresarials com de la societat civil, amb els quals no s’ha comptat prou». També demanen «més debat, anàlisi i consens» abans d’emprendre noves accions de transformació de l’Eixample, amb objectius «compartits àmpliament, com augmentar els espais verds i reduir els vehicles contaminants». El Cercle retreu que el que s’ha fet fins ara s’ha portat a terme «sense el consens necessari i amb una dotació insuficient de transport públic». Destaquen l’encariment de la vivenda, que «expulsa progressivament els joves de la ciutat», i «la percepció notablement estesa del deteriorament de serveis bàsics, ja sigui la mobilitat, la seguretat o la neteja». 2) Catalunya: més lideratge i coratge per a grans projectes Després de felicitar-se per comptar amb pressupost per part de la Generalitat, el Cercle aplaudeix que hi hagi un Govern que executa «un meritori gir pragmàtic» i una oposició «que aposta per superar la dinàmica de blocs». És, per tant, l’hora que l’autogovern recuperi protagonisme amb una gestió de qualitat que «significa lideratge polític», un fet del qual «en els últims anys hem estat mancats». També adverteix de l’«estancament absolut» del nivell de vida i «un declivi relatiu respecte a Espanya i Europa». Constata que a Catalunya «li costa generar llocs de treball de qualitat». Una altra de les preocupacions és la fuga d’empreses, sobretot de les de més envergadura, arran del procés i «l’efecte reputacional» que suposa per atraure centres de decisió empresarials. En contrapartida remarquen la capacitat d’atraure ‘hubs’ tecnològics. Els reptes pendents a Catalunya, segons el parer del Cercle, són «el deteriorament progressiu d’alguns serveis socials bàsics», com l’atenció primària o les Rodalies per un «dèficit acumulat d’inversions i infraestructures». Això requereix, apunten, «la millora del sistema de finançament de la Generalitat i l’augment substancial de la inversió efectiva de l’Administració central a Catalunya». Però també el Govern català ha de superar «deficiències molt importants en la gestió de polítiques publiques bàsiques que depenen directament de la Generalitat», des del retard en el desplegament d’energies renovables fins a la falta d’infraestructures del cicle de l’aigua per superar la sequera, els «fracassos continuats en FP» o «les carències del sistema educatiu». Al seu torn, reclama a l’Executiu català «lideratge i coratge» per prioritzar alguns grans projectes, com l’aeroport, i potenciar la política industrial. A l’aeroport els requisits haurien de ser analitzar la complementarietat amb els aeròdroms de Reus i Girona, un creixement basat en els vols intercontinentals i no platejar-ho com «un conflicte entre creixement i medi ambient». 3) Espanya: més consens i allunyar-se de la polarització En l’àmbit espanyol, malgrat les adversitats i la polarització política, que es veuen com el principal problema, destaquen una economia que funciona millor del que s’havia previst, tot i que Espanya «ha sigut dels últims països a recuperar els nivells de renda d’abans de la pandèmia». No obstant, apunten a una capacitat de creixement «preocupantment pobra» des de fa anys i a l’«exigu creixement de la productivitat». El Cercle adverteix que el cicle electoral «no hauria de ser una distracció» i emplacen a accelerar l’execució dels fons europeus Next Generation. El Cercle reclama que el cicle electoral no ha de ser una «distracció» per a transformar l’economia «i fer-la més flexible, resilient i productiva». L’organisme remarca «la reducció ràpida i important» de la temporalitat gràcies a una reforma laboral feta amb el consens dels agents socials o l’ús de mecanismes com els ertos durant la pandèmia. Però critiquen que es recuperi la prevalença dels convenis sectorials sobre els d’empresa, fet que «dificulta adaptar les companyies a la realitat del seu context més immediat». En matèria de vivenda, alerta que hi ha mesures amb «contraindicacions importants», com les que suposen «intervenir directament en els preus de les vivendes de lloguer». Nadal ha posat com a exemple en el cas de Barcelona, on aquesta política «no ha funcionat». Quant a les pensions, retreuen que s’hagi aconseguit un «consens exigu» i que l’augment de despesa que comportarà la vinculació de les pujades de les prestacions a la inflació es cobrirà amb «un fort augment dels costos laborals per als treballadors més qualificats i amb una alta mobilitat internacional». I això augmenta la bretxa generacional. 4) UE: més unitat Pel que fa a la UE, el Cercle destaca la revalorització dels mecanismes conjunts i «el protagonisme de Brussel·les en la gestió de crisis». La resposta europea a les crisis és «el camí que cal seguir per ser un actor geopolític clau en aquesta transició global». En tot cas, per dotar la UE d’autonomia estratègica i liderar les transicions verda i digital, fa falta «un gir més marcat en una política fiscal i econòmica i europea que ha de crear mecanismes conjunts que complementin les exigències individuals del pacte d’estabilitat». El Cercle afirma que la UE «no es pot conformar de ser només un gran regulador, sinó que ha de reforçar les capacitats pròpies en els àmbits centrals de l’activitat econòmica del futur, inclosa la indústria verda i digital, i incentivar la reindustrialització, l’R+D+I, la tecnologia i la col·laboració publicoprivada». Tot això, afegeix, han de ser elements consubstancials de l’agenda europea.