L’Ibex 35 s’aferra als 8.000 punts malgrat caure en l’obertura

L’Ibex 35 ha iniciat la sessió d’aquest dimarts amb un retrocés del 0,5%, tot i que ha aconseguit subjectar els 8.000 punts, amb els inversors pendents de la publicació de noves dades macro i de resultats empresarials als Estats Units.

En concret, el selectiu madrileny ha iniciat la sessió en 8.024 enters, en un context que continua protagonitzat per l’elevada inflació, les decisions dels bancs centrals, el temor d’una desacceleració econòmica pels talls de gas a Europa per part de Rússia i la debilitat de l’euro davant el dòlar, cada vegada més a prop de la paritat.

A Espanya, a més, el Tresor celebrarà una nova subhasta de lletres amb què espera captar 2.500 milions d’euros, i arrencarà el debat sobre l’estat de la nació, en què el president del Govern, Pedro Sánchez, té previst anunciar noves mesures econòmiques i socials per pal·liar els efectes de l’escalada de la inflació a les butxaques de les classes mitjanes i treballadores.

Igual com Madrid, les principals places europees també es despertaven amb caigudes en la segona sessió de la setmana, amb retrocessos del 0,7% a Frankfurt, del 0,5% a París i del 0,4% a Londres.

Dins de l’Ibex 35, bona part dels valors registraven descensos en els primers compassos de la sessió. Els retrocessos més grans se’ls anotaven Sabadell (–1,9%) i Bankinter (–1,5%), seguits de Santander, PharmaMar i Fluidra, les accions dels quals cedien entorn d’un 1%. Entre els ascensos de l’obertura destacaven Red Eléctrica (+0,5%), Repsol (+0,3%) i IAG, Colonial, Siemens Gamesa i Iberdrola, que es revaloriaven una mica més del 0,1%.

D’altra banda, el preu del barril de petroli de qualitat Brent, referència per al Vell Continent, cotitzava a 105 dòlars, amb un descens de l’1,9%, mentre que el Texas es col·locava en els 101,81 dòlars, amb un retrocés del 2,2%.

Notícies relacionades

El nou impost del Govern provoca la caiguda de la banca en borsa

La Caixa vol arribar als 800 milions de pressupost el 2030

Al mercat de divises, l’euro continuava perdent terreny davant el dòlar i s’intercanviava a 1,0025 ‘bitllets verds’, cada vegada més a prop de la paritat, una cosa que no succeïa des del 2002, a causa dels creixents temors que l’eurozona entri en recessió arrossegada per les conseqüències de la guerra a Ucraïna. Des de començament d’any, l’euro acumula una depreciació pròxima al 12% respecte del dòlar com a conseqüència del temor més alt que l’eurozona acabi entrant en recessió per l’impacte de la guerra d’Ucraïna en els preus i mercats, així com per l’avanç amb què la Reserva Federal dels Estats Units (Fed) va començar a endurir la seva política monetària en comparació amb el Banc Central Europeu (BCE).

Al mercat de deute, la prima de risc espanyola rondava els 112 punts bàsics en l’obertura del mercat borsari, amb l’interès exigit al bo a deu anys en el 2,322%.