Despatxos i consultores, desbordats pels dubtes sobre la reforma laboral

¿Els contractes de professors d’acadèmia hauran de ser a partir d’ara fixos discontinus? ¿Les vacances consecutives d’empleats d’hotel poden ser causa de contractació eventual, o ho són de substitució? ¿Cal convertir els contractes fixos d’obra en la construcció en indefinits? Les preguntes arriben una rere l’altra, i els dos experts en dret a l’altre costat de la pantalla responen amb precisió i brevetat, per poder continuar resolent els dubtes que s’acumulen. És un seminari ‘online’ sobre la reforma laboral organitzat pel despatx d’advocats Abdón Pedrajas el 18 de gener, però l’escena s’ha repetit en les últimes setmanes en bufets, consultores i gestories de tot el país, que no han deixat d’organitzar sessions, ‘webinars’ i fòrums explicatius per atendre la demanda d’informació dels seus clients, sobre la nova norma que –tot i que pendent de convalidació– està en vigor des de l’últim dia del 2021.

«L’activitat està sent molt intensa, hi ha moltíssimes consultes», confirma Jesús Lahera, catedràtic de Dret del Treball a la Universitat Complutense de Madrid, consultor d’Abdón Pedrajas i un dels dos especialistes que responia els dubtes en el seminari abans esmentat, a què es van connectar –explica– 800 interessats. «La setmana passada vam fer quatre sessions de formació específica, un ‘webinar’ obert i en les dues pròximes setmanes tenim agendades xerrades amb organitzacions vinculades als recursos humans», enumera per la seva banda Silvia Palacios, sòcia directora del departament laboral de Selier Abogados; i David Díaz, soci responsable de Laboral a Baker McKenzie, explica: «Amb uns clients estem fent seminaris ‘one-to-one’, perquè volen conèixer com els afecta la reforma a ells, el seu sector, el seu conveni; i n’hi ha d’altres, els que tenen més recursos interns i ja han fet part de la feina, que volen validar les seves noves estratègies de contractació».

Temporals i fixos discontinus

I és que la contractació, singularment la temporal, és la qüestió que més preocupa els seus clients, segons coincideixen tots els consultats. Lahera sentencia: «El 80% de les preguntes que ens fan són sobre contractes». La norma acaba amb el contracte per obra o servei, que suposava fins ara el 38% de les contractacions, altera la resta de fórmules eventuals, endureix les sancions per frau o males pràctiques i proposa una alternativa a les empreses: que se serveixin del contracte fix discontinu, més estable perquè és indefinit tot i que estigui pensat per a activitats de temporada o que es desenvolupen intermitentment. Això sí, la mateixa reforma contempla un període transitori de tres mesos fins que entri en vigor per complet el nou règim contractual, a finals de març. Javier Blasco, director d’Adecco Group Institute, detecta per això una evolució en l’interès dels empresaris al llarg de gener: «Al principi els dubtes més urgents versaven sobre el nou règim sancionador de la temporalitat i la penalització extra en cotitzacions als contractes més curts –recorda–. Ara, comencen a pensar ja als contractes que faran a partir d’abril, i pregunten més per si el fix discontinu els convé i quines rigideses presenta».

Palacios constata aquest augment de consultes pels contractes fixos discontinus com substitutius dels temporals, i la preocupació per les «ambigüitats d’un text farcit de conceptes jurídics indeterminats, una cosa lògica perquè és fruit d’un consens i que obligarà a estar pendent de les interpretacions que vagin fent els tribunals». Quant a les activitats econòmiques en les quals més dubtes es plantegen sobre les noves regles de temporalitat, són «el comerç, que pregunta què fer amb les contractacions per les rebaixes; també hostaleria, hotels...», explica l’advocada. «Sobretot retail [venda al detall]», corrobora Díaz; la patronal Cepyme, per la seva banda, va celebrar dijous passat al costat del despatx Garrigues la seva pròpia jornada per resoldre dubtes i allà va constatar que les empreses que més pregunten són de sectors com «l’hostaleria, la formació, la construcció i l’agrícola», amb qüestions tan concretes, com què han de fer amb les contractacions d’un dia per a esdeveniments com ara banquets, i la manera de preparar-se per a pics d’activitat per Setmana Santa.

Altres matèries

Notícies relacionades

Invertir de la mà d’experts: així són les solucions delegades de Banca March

Abu Dhabi negocia comprar l’hotelera de gran luxe Millennium

Tot i que la reforma laboral no s’esgota als contractes, despatxos i consultores veuen de moment poc interès en la resta de qüestions. «Les empreses se senten còmodes amb els ertos, amb els quals ja s’han familiaritzat durant la pandèmia; els canvis en ultraactivitat [vigència dels convenis una vegada caducats] era una cosa que ja es donava per descomptat i les noves regles de subcontractació només preocupen en activitats molt concretes», recapitula Blasco. Quant a la prioritat aplicadora del conveni sectorial en salaris, «és un ajust molt específic de les empreses multiserveis, que tenen un any per adaptar-se a la nova norma», afegeix Lahera.

En tot cas, les dificultats per adaptar-se a les novetats no seran insuperables, perquè –diuen els experts– molts empresaris estan ja familiaritzats amb el text: una de les característiques d’aquesta reforma ha sigut el seu llarg procés d’elaboració, en què l’han anat coneixent «minut a minut, i tanta informació genera una cultura», assegura el director d’Adecco Group Institute; això sí, després de dècades parlant d’eventuals i interins, acostumar-se als nous noms pot ser feixuc: «No vull ser pesat amb la terminologia, però ja no hi ha contractes ‘eventuals’, són ‘per circumstàncies de la producció’», reconvenia entre rialles Lahera, un dels participants al seminari que (com gairebé tots) utilitzava en la seva pregunta la denominació tradicional. «L’inconvenient és que els noms canvien de curts a llargs: el ‘contracte d’interinitat’ és ara ‘contracte per a la substitució d’una persona treballadora amb dret a reserva de lloc de treball’», es lamenta fent broma Palacios.