¿Fins quan puc gastar els dies de vacances?

Les vacances són un dret bàsic del treballador i així ho reconeix explícitament l’Estatut dels Treballadors. Cada empleat les pot fer durant tot l’any, tot i que les dates estaran condicionades a l’acord col·lectiu o individual que regeixi entre treballador i empresa. La llei estableix uns dies mínims per cada treballador, que els haurà de gastar durant l’any natural, tot i que hi pot haver causes que impedeixin fer vacances tots els dies assignats. ¿Quan caduquen i fins quan es poden gastar? En aquest article en repassem les claus principals. 1. ¿Quants dies de vacances té un treballador? L’Estatut dels Treballadors fixa de manera explícita que tot treballador tindrà dret a un mínim de 30 dies naturals de vacances a gastar en el període d’un any. Mai podran ser menys, tot i que sí que podran ser més si així ho recull el conveni col·lectiu d’aplicació o si ho pacten treballador i empresa. En el cas dels treballadors temporals amb un contracte inferior a un any, l’empleat tindrà dret a disfrutar de 2,5 dies de vacances per cada mes treballat. 2. ¿Pot el treballador canviar dies de vacances per diners? No, en cap cas. Aquí la llei i la jurisprudència és clara i un treballador no podrà deixar de fer vacances a canvi d’un ‘extra’ que li pagui l’empresa. «No substituïble per compensació econòmica», descriu l’article 38 de l’Estatut dels Treballadors. No obstant, sí que hi ha dues casuístiques en les quals un treballador ppot cobrar per les vacances no gastades. És el cas dels empleats eventuals als quals se’ls acabi el contracte i encara no hagin fet les vacances que els corresponia pel temps treballat. O els que siguin acomiadats i tampoc hagin gastat el proporcional de les vacances. En aquests dos casos, l’empresa haurà d’abonar els dies de vacances com a dies treballats. 3. ¿Qui decideix quan un treballador fa vacances? El calendari perquè un treballador gasti les vacances ha de sorgir de mutu acord entre empleat i empresa. Habitualment el conveni col·lectiu marca unes pautes, especialment en aquells casos en què el treball s’organitza per torns, depèn de maquinària que no pot parar o que ve marcat per uns ritmes de temporada. I el calendari de vacances es fixarà en cada empresa perquè cada treballador sàpiga amb dos mesos d’antelació quan comença a disfrutar-les. Si el conveni col·lectiu o el contracte individual no especifica res al respecte caldrà que les dues parts s’hi posin d’acord. Si no arriben a cap acord, les dates les fixarà un jutjat social: la seva decisió no es pot recórrer i el procediment serà sumari i preferent. 4. ¿Què passa si abans del 31 de desembre el treballador no ha gastat les vacances? L’Estatut dels Treballadors és clar en el fet que «el període de vacances anuals retribuïdes [...] en cap cas tindrà una durada inferior a trenta dies naturals», però no aprofundeix en la caducitat d’aquells dies. La jurisprudència espanyola ha interpretat majoritàriament fins ara que aquesta menció específica de «vacances anuals» es tradueix que el treballador ha de gastar les vacances en l’any natural, si no caduquen a final d’any. Empresa i treballador poden acordar mecanismes més flexibles en cas que no hagi pogut gastar els seus dies abans del 31 de desembre. No obstant, en cas de conflicte entre les parts, els tribunals han determinat que les vacances no disfrutades caduquen, tret d’algunes excepcions. La primera i més directa és que el motiu pel qual el treballador no hagi fet vacances hagi sigut per coacció de l’empresari. En aquest cas, els tribunals fixaran la sanció pertinent –que podria ser de qualificació molt greu– i reconeixeran el dret del treballador de gastar els dies que li quedessin més tard del 31 de desembre. Un altre supòsit és si una treballadora, durant les vacances, ha d’agafar una incapacitat temporal derivada de l’embaràs, el part o la lactància natural. Llavors les vacances s’interrompen i quan es reincorpora a l’oficina pot tornar a gastar les vacances pendents. I si el treballador causa baixa per incapacitat temporal per una malaltia o contingència comuna, l’Estatut dels Treballadors estableix que el treballador podrà gastar les vacances «un cop finalitzi la seva incapacitat i sempre que no hagin transcorregut més de divuit mesos a partir del final de l’any en què s’hagin originat».