Dues sentències tornen a deixar en l’aire les passades eleccions a la Cambra

El Jutjat del Contenciós Administratiu número 15 de Barcelona considera que durant les últimes eleccions a la Cambra de Comerç del maig del 2019 «es va vulnerar el dret fonamental a la igualtat» dels electors. En aquestes eleccions va guanyar la llista configurada per l’ANC que va portar a la presidència de la institució Joan Canadell, avui ocupada per la seva substituta, Mònica Roca, amb qui l’ara diputat de JxCat va acordar passar el testimoni a la meitat del seu mandat.

Un parell de sentències emeses aquest desembre conclouen que el procés «va vulnerar el dret fonamental a la igualtat» dels electors en el sistema que es va utilitzar per elegir 40 representants del ple, que conformen 60 representants. Uns altres 14 són les anomenades cadires de plata, les de les empreses de més aportació, i els sis restants se les reparteixen Foment del Treball i Pimec. Les sentències poden ser recorregudes pels demandats, la Conselleria d’Empresa i la Cambra. La Conselleria d’Empresa ha confirmat que recorrerà les sentències i recorda que quatre sentències més han sigut favorables al Govern respecte del procés electoral a les vocalies. 

El que posa en qüestió el jutge Benjamín Górriz és el sistema electoral fet servir en què podien participar aquells que disposaven de CIF o autònoms en vot electrònic o presencial. El magistrat declara nul·la de ple dret l’elecció de les vocalies 8.5, 8.7, 9.1, 12.3, 12.4 i 12.6.  

La Conselleria d’Empresa, llavors sota el control d’Àngels Chacón, no va comptabilitzar com a vàlids centenars de vots remots que haguessin pogut modificar l’elecció de representants. En aquest cas, la candidatura independentista potser no hauria aconseguit el control de la Cambra de Comerç de Barcelona i del Consell de Cambres. La sentència estableix que «el sistema de vot electrònic fet servir en la votació que porta causa aquest procés, no va realitzar aquesta identificació respecte dels votants en remot». A la pràctica, «el sistema va permetre votar malgrat que l’elector no estava plenament identificat, cosa que va implicar una altra sèrie de qüestions igualment vulneradores del dret a la igualtat». També hi ha dubtes de si va ser possible realitzar vots múltiples.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

La sentència es refereix de manera específica a les vocalies 8.5, ocupada per Bon Preu, i 8.7, que ostenta Llonch Clima, dues de les cadires de grup de Comerç i Reparacions. També considera que no s’han de tenir en compte els resultats de l’epígraf 9.1, la cadira de Consultoria d’Espais Nuri i Sergi, d’Hostaleria; i la 12.3, de Pere Quart; 12.4, d’on van resultar elegides Colonial, Nubur XXI i Vistadome; i la 12.6, que va aconseguir The Black Swan Family Office. La majoria d’aquestes corporacions estaven relacionades amb la llista Eines de País, la configurada per l’ANC. 

La secció primera de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ja no va acceptar a tràmit el juliol passat un recurs de la Generalitat en nom del Consell de Cambres contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va qüestionar aquests comicis celebrats el maig del 2019 a l’anul·lar un decret de la Conselleria d’Empresa, que establia com a prioritari el vot electrònic. La sentència es va produir arran de la denúncia d’un elector, l’empresa Staff Pavillion. El Tribunal Suprem va considerar que el tema plantejat no és de la seva competència «per suscitar-se qüestions que incumbeixen exclusivament a la interpretació del dret autonòmic». La resolució imposa les costes a la Generalitat i el Consell de Cambres.