La UB debat sobre les ‘smart cities’ davant l’Agenda 2030

En l’ambiciós pla que és l’Agenda 2030, les ciutats intel·ligents hi tenen un rol clau. Les habitualment anomenades smart citys tenen a les seves mans canalitzar inversions i polítiques públiques per aconseguir un desenvolupament urbà, social i econòmic alineat amb el món que les Nacions Unides pretenen construir en menys d’una dècada. L’Agenda 2030 vol acabar amb la pobresa i les desigualtats, així com garantir, entre moltes altres coses, la prosperitat econòmica.

Precisament, explorar el rol de les ciutats davant aquest panorama ha sigut el propòsit de l’última jornada organitzada per la Càtedra Telefónica - Universitat de Barcelona / Universitat Rovira i Virgili. Diferents experts implicats d’una manera o una altra en l’univers de les ciutats intel·ligents hi han compartit recentment la seva visió al respecte.

En aquest sentit, per al director general de Telefónica Este, José Manuel Casas, una de les claus del desenvolupament de les smart citys és la tecnologia. En concret ho són la internet de les coses (l’IOT) i el 5G, que permetrà més velocitat de connexió, una reacció més ràpida dels dispositius i un consum energètic molt més eficient. Hi coincideix el Comissionat de l’Agenda 2030 de l’Ajuntament de Barcelona, Miquel Rodríguez Planas, que ha assegurat en l’acte que la tecnologia en general és clau per resoldre reptes dels ciutadans.

De fet, el professor de Dret i Relacions Internacionals de la URV i també senador adscrit a la Comissió de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Santiago J. Castellà, ha vinculat tot això amb la innovació disruptiva. D’acord amb ell, per acostar-se el màxim possible als objectius de l’Agenda 2030, fan falta ecosistemes innovadors i atraure talent, riquesa, valor afegit i oportunitats.

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

La tercera pota, segons els experts que han participat en la jornada, són les persones. En aquest cas, la inquietud que ha centrat el debat és si els ciutadans estem preparats per a aquesta nova realitat, un escenari on domina el digital, no està clar que la tecnologia sigui encara tot l’inclusiva que hauria d’arribar a ser i on encara es discuteix quins són els límits a la invasió de la privacitat.

La moderadora de l’acte, Montserrat Pareja-Eastaway, professora titular de la UB i vicepresidenta de l’European Network for Housing Research, va exposar així mateix la necessitat de plantejar projectes que continguin missions específiques i mesurables i que estiguin sempre acompanyats d’espais per a l’experimentació.