Col·lapse en els subministraments: una tempesta perfecta amenaça la logística mundial

L’augment del preu de les matèries primeres i dels costos logístics amenaça els comptes de les empreses espanyoles. Segons la Confederació Espanyola de Comerç, la factura elèctrica ha arribat a representar per al sector fins al 50% en un any. És a dir, un establiment comercial de mida mitjana que sol pagar de factura entre 400 i 500 euros al mes, està patint un increment de 200 euros més. Però l’encariment de l’electricitat no és l’únic. Un recent estudi portat a terme per la patronal Pimec constata que un 83,3% de les pimes catalanes manifesten que en l’actualitat «pateixen problemes en el subministrament de matèries primeres i components». Segons aquest sondeig empresarial, «un 94,2% de les petites i mitjanes empreses han experimentat augments de preus significatius dels aprovisionaments des de principi d’aquest any. La pujada mitjana s’estima en un 119,0%. Un 24,4% de les pimes ha més que duplicat els seus preus de matèries primeres». Segons Pimec, el sobrecost diari per a les petites i mitjanes empreses catalanes causat per l’encariment de les matèries primeres pot arribar als 200 milions d’euros. Les pujades de preus més significatives dels aprovisionaments s’han produït en els metalls ferris (ferro i acer) i no ferris (alumini, coure, níquel...), però també de plàstics, que afecten els envasos. Els materials que més s’han encarit en els últims tres mesos han sigut la fusta (125%), la pedra (68%) i el coure (63%), segons les dades de la Confederació Nacional de la Construcció. Es calcula que els nolis internacionals s’han encarit per sobre del 300% de mitjana l’últim any. També han pujat el blat (32,5%), el blat de moro (47,6%), ordi (35,3%), soja (45,5%), electricitat (34,9%), gas (30,5%) o petroli (104%), segons dades divulgades en el congrés de l’AECOC.

Mentre alguns volen inocular la idea que l’alça de preus es fa inexorable, els experts consultats defensen que l’elevada competència en tots els àmbits és un fre perquè es desencadenin en el dia d’avui bombolles inflacionàries descontrolades. De fet, en els últims dies es constata un increment de la pressió promocional al comerç a Espanya com a conseqüència que s’aproxima un període d’ofertes prolongat, que s’inicia amb l’11/11 i que continuarà amb el Black Friday. Davant els dubtes sobre l’augment generalitzat de preus, sí que hi hax consens sobre la rellevància de les tensions creixents, derivades especialment de la capacitat d’alguns per esquivar millor que d’altres l’impacte de l’alça dels costos. Els preus van pujar a l’octubre un 5,5% respecte a l’any passat, una cota que no es veia des del setembre del 1992. La dada preliminar publicada la setmana passada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) apunta que fa vuit mesos que la inflació puja pels alts preus de l’electricitat i els combustibles, el repunt del consum i els problemes en les cadenes de subministrament globals. Les dades no confirmen les sensacions de moment, ja que l’augment més alt es deu a la factura energètica. Els preus continuen estables en productes de gran consum, però en tecnologia sí que es poden donar alces de preus en productes especialment afectats per la carestia de xips, per exemple. La demanda dels consumidors és elevada i tot i que els costos augmentin cap empresa vol desaprofitar l’oportunitat de créixer. Hi ha acords de compravenda entre distribució i proveïdors que mantenen les alces de preus a ratlla. Però en el sector de la distribució els comercials anhelen pujades de preus que emmascarin ineficiències i augmentin marges. La gestió està actualment sota examen i les decisions d’estalvi s’estan prenent aquests dies en els consells de direcció per compensar més baixos beneficis previstos.

L’Associació Nacional d’Indústries de la Carn d’Espanya ha manifestat que si els preus de la llum continuen en el mateix nivell d’escalada que en els últims mesos, el sector carni en patirà les conseqüències, després d’una reducció dels resultats estimada en el 70%. En qualsevol cas, la repercussió d’alces de costos en els preus ho és tot menys automàtica, a l’haver-hi habitualment preus pactats a mitjà termini amb la distribució. L’elevada competència frena les pujades de preus per ara, però algunes empreses electrointensives es plantegen la possibilitat de tancar temporalment les cadenes de producció davant l’augment dels costos i la dificultat de repercutir-los en els preus finals (especialment en els preus majoristes prepactats). Fonts de la patronal Pimec alerten que la pujada dels preus de l’electricitat pot assemblar-se a la soferta als anys setanta amb la crisi del petroli si no s’atura.

L’estratègia seguida per les empreses per minimitzar l’impacte de l’alça de costos de matèries primeres i de transport internacional ha sigut fins ara l’estalvi en embalatges i envasos i l’anticipació de les compres a l’estranger. Samuel González, director de compres de Mediamarkt, reconeix que els encàrrecs a proveïdors es fan amb 25 setmanes d’antelació, el doble que el 2019, per eludir desproveïments. Una altra estratègia és l’aconsellada per l’associació d’empreses internacionalitzades AMEC: acostar la producció. És el cas, per exemple, de les firmes tèxtils. Entorn del 50% de la producció prové d’Àsia i moltes firmes de moda promouen actualment la producció en proximitat, bàsicament en països de l’Est, Turquia, el Marroc i Espanya.

La falta de microxips a escala internacional s’ha enquistat i és la causa de bona part de les ruptures de la cadena de subministrament de la indústria, amb especial afectació al sector de l’automòbil. Les causes d’aquesta escassetat es van desencadenar amb la paralització de fàbriques durant els pitjors moments de la pandèmia, però existeixen causes geoestratègiques que han dificultat la recuperació de la normalitat.

Les polítiques públiques per aturar el canvi climàtic estan causant canvis de paradigma en múltiples sectors. L’electrificació del parc d’automòbils és probablement el cas més important, però afecta també totes les empreses i té ramificacions diverses. Qualsevol organització ha de tenir en l’actualitat el concepte de sostenibilitat en lloc destacat del seu full de ruta i creixement. Aquest canvi suposa esforços i inversions que estan complicant els comptes de les companyies, que no saben del cert si seran capaços de rendibilitzar l’aposta mediambiental a curt termini.