Per les clàusules terra

El TC anul·la la part del decret de Rajoy que deslliurava els bancs de pagar les costes judicials després d’arribar a un acord

  • La sentència considera que eximir-los d’aquest pagament «afavoreix de manera notòria qui va imposar la clàusula abusiva»

  • La sentència, que anul·la dos articles de la norma, compta amb el vot particular de la mateixa magistrada ponent

El TC anul·la la part del decret de Rajoy que deslliurava els bancs de pagar les costes judicials després d’arribar a un acord
2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

El Tribunal Constitucional ha donat la raó al grup parlamentari d’Unides Podem i ha anul·lat un article del reial decret del Govern de Mariano Rajoy de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules terra que establia que els bancs quedaven eximits del pagament de les costes processals si després d’iniciat el procediment judicial acceptava les condicions del consumidor per recuperar el seu deute. La sentència de l’alt tribunal considera que «afavoreix de manera notòria qui va imposar unilateralment la clàusula abusiva i perjudica qui va patir aquesta imposició i ha de reclamar l’indegudament abonat per obtenir la seva restitució», perquè per evitar el pagament de les costes només ha d’avenir-se a acceptar la reclamació.

La sentència, que compta amb el vot particular de la magistrada María Luisa Balaguer, que també n’ha sigut la ponent, comença explicant que un recurs davant el Constitucional no és la via adequada perquè s’apliqui una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre clàusules terra, perquè considera que el reial decret amb què l’Executiu va intentar el 2017 donar resposta a l’augment de demandes, que calculava en un 124,3%, la ignorava.

En qualsevol cas, dona per vàlid el criteri general d’imposició de costes, inclòs que «s’imposen a l’entitat de crèdit sempre que la quantitat reconeguda en sentència resulti superior a l’oferta, tot i que no s’estimin totalment les pretensions del consumidor», però veu «una patent diferència de tracte entre els casos en què hagi existit la reclamació prèvia» que regula el mateix reial decret «i aquells altres en què no s’hagi presentat aquesta reclamació, tot i que s’hagin utilitzat altres mecanismes d’evitació del procés expressament previstos en la legislació processal».

Beneficiar el banc

El motiu és que considera que s’imposa «una càrrega econòmica més gran per a qui no hagi acudit a la reclamació prèvia davant l’entitat financera», perquè el reial decret «permet a les entitats financeres eludir la condemna en costes a través de l’assentiment» si s’arriba a un acord amb el consumidor, ja que això els evita el pagament de les costes.

Notícies relacionades

«No es pot entendre, des de la perspectiva constitucional, que aquests drets es vegin relativitzats en el cas que el consumidor acudeixi a la via judicial per reclamar l’indegudament abonat, sense haver intentat abans la reclamació prèvia de l’article 3 del reial decret llei 1/2017, ja que es trobarà en la més que probable tessitura d’haver de fer front a les despeses de la seva representació i defensa, ja que l’entitat bancària en tindrà prou amb l’assentiment a la demanda, sense que en aquest cas pugui l’òrgan judicial apreciar l’existència de mala fe i imposar-li les costes», afirma la resolució.

«En suma, l’article 4.2 del reial decret llei afavoreix de manera notòria qui va imposar unilateralment la clàusula abusiva i perjudica qui va patir aquesta imposició i ha de reclamar l’indegudament abonat per obtenir la seva restitució, conseqüència que no només es manifesta mancada de tota raonabilitat, sinó que, a més, suposa una trava excessiva i desproporcionada per als consumidors» i la declara inconstitucional.