La segona onada de la Covid agreuja la situació de les treballadores de la llar

Lasegona onadaavança i va causar víctimes fins i tot abans de començar, com és el cas del col·lectiu detreballadores de la llar. Moltes d’ellesvan perdre la seva feina davant el primer confinamenti no l’han tornat a recuperar, o no al mateix nivell d’ingressos. Els sindicats alerten d’un repunt d’acomiadaments l’últim mes, denuncien que els ajuts anunciats des del Govern continuen tardant a arribar i reclamen habilitar-ne de noves, de més calat i cobertura. Doncs si bé durant aquesta segona onada s’han habilitat nous recursos per a alguns dels sectors més afectats, cap Administració ha posat en marxa nous ajuts per a aquest col·lectiu.

Liliana va perdre la feina a finals de juliol, quan la dona que cuidava va ser ingressada en una residència. «Em van fer fora d’un dia per l’altre, sense avisar», explica. El flux d’acomiadaments entre el col·lectiu de treballadores de la llar, com el de Liliana, s’ha incrementat l’últim mes, segons espliquen des d’organitzacions comSindillaroCCOO. Per a moltes d’elles perdre la feina no significa només perdre els seus ingressos, sinó també perdre la vivenda, ja que moltes operen com internes a la mateixa casa on presten els seus serveis. «Aquesta segona onada serà pitjor», avisa la portaveu de Sindillar,Norma Falconi.

El primer confinament ja els va costar l’ocupació a milers d’elles i des d’aleshores moltes de les cases on treballaven no els han tornat a trucar. O les que aconsegueixen tornar a treballar algunes hores, no ho fan al mateix ritme. En el centreLa Llavor, una residència municipal gestionada perSant Joan de Déu Serveis Socialsi pensada exclusivament per a dones sense llar, en donen fe. «Algunes de les treballadores de la llar del centre han aconseguit alguna feina, però no guanyen prou com per poder pagar-se un pis», diuen des de l’entitat. Totes les fonts consultades per a aquest reportatge coincideixen en aquest punt: si amb permís de treball ja és complicat actualment trobar feina, sense és molt més difícil.

«La gent va molt justa, s’estreny el cinturó amb moltes despeses i tenir contractada una treballadora de la llar n’és una. També moltes de les persones grans els han enviat a residències o desgraciadament no han sobreviscut», explicaFany Galeas, responsable de CCOO.

24 hores al dia, 7 dies a la setmana, 0 liquidacions

«Set dies a la setmana, les 24 hores. Em ficava al llit cada dia a la una o a les dues de la matinada, perquè la senyora tenia Alzheimer i no s’adormia.Mai em van pagar vacances, ni dies festius...i em van fer fora sense liquidació, sense res», explica Liliana sobre el seu dia a dia. A final de mes li pagaven 1.000 euros. ’En negre’, per la qual cosa no té accés a cap subsidi ni ajuda pública contributiva.

Des d’aleshores no ha aconseguit tornar a tenir uns ingressos estables. Sobreviu com pot, ara netejant unes hores en un domicili i acollida a casa d’uns amics, ja que no li arriba per pagar una habitació. Tampoc per enviar diners a la seva família al seu país natal,Hondures, i contribuir així per cuidar-se del seu pare. «Algunes no tenen ni per a la targeta del metro per anar a buscar una nova feina», explica Galeas.

Berta(nom fictici per preservar el seu anonimat) també va perdre la seva feina fa poc. Va haver d’agafar-se la baixa per una ciàtica en una cama, originada després de més d’un any cuidant un avi en cadira de rodes. Als seus 66 anys havia de carregar a pes un home corpulent de gairebé metre noranta. Berta explica que el contracte de vuit hores que fins fa poc tenia era un mer formalisme. «Havia d’estar pendent a tota hora, fins i tot em van arribar a demanar que, a la nit, m’aixequés cada tres hores per veure si [la parella a la qual atenia] estaven bé. Per allà no vaig passar, ¿és que es pensen que jo no soc persona? ¿Que no dormo?», explica.

«L’endemà d’agafar-me la baixa em fer fora, com si fos un animalet», afirma. Berta té permís de treball i, per aquest, dret a una prestació de baixa per incapacitat temporal que li assegura, de moment, ingressos per viure. També li va permetre demanar al maig el subsidi especial per a treballadores de la llar que va habilitar el Govern. El va cobrar el mes passat, explica. «No sabia si el cobraria i em va fer molt servei, perquè vaig poder anar al dentista. Si no, no sé si hauria pogut pagar-ho», afirma.

Sense nous ajuts previstos

Les demores en els pagaments per part d’unSEPEsaturat han sigut una constant durant els últims mesos en el cas del subsidi per a treballadores de la llar. La primera vegada en la història que el Govern estableix una ajuda específica per a aquest col·lectiu, privat per llei de dret a prestació d’atur. Aquesta falta d’historial previ i les particularitats del règim especial de cotització de treballadores de la llar són els arguments que donen des del Ministeri de Treball per explicar els retards. «És inexplicable», replica Galeas, de CCOO. «Veiem un discurs buit per part del Govern. Diuen que no deixaran ningú enrere, però els ajuts promesos no arriben», declara Falconi, de Sindillar.

Des del Ministeri de Treball afirmen que han sigut abonats fins ara un total de 35.127 subsidis. Uns altres 5.000 van ser denegats per incomplir els requisits fixats per llei i 9.000 més estan pendents encara de tràmit. En total sumen gairebé 50.000 sol·licituds, de les 377.644 treballadores de la llar donades d’alta a la Seguretat Social. Treball ultima el pagament dels últims subsidis pendents del primer estat d’alarma i no hi ha perspectives concretes que aquest es renovi davant el segon estat d’alarma.

Notícies relacionades

El BCE descarta un gran ajust dels tipus d’interès fins a finals del 2025

La borsa espanyola eleva els dividends fins a 29.234 milions entre gener i juliol

«La intenció d’aquest Ministeri és que la protecció per atur d’aquest col·lectiu sigui una protecció estructural que s’integri de manera ordinària», va afirmar el secretari d’Estat d’Ocupació,Joaquín Pérez Rey. No obstant, aquest camp es troba a la frontera amb les competències del Ministeri de Seguretat Social i de moment no hi ha res concret. La Generalitat, per la seva part, tampoc preveu actualment cap ajuda especial per a aquest col·lectiu, segons reconeixen des de la conselleria de Treball.

Tornen a repuntar els acomiadaments i des de les organitzacions de treballadores tornen a reactivar-se les caixes de resistència per a autorecolzar-se. Especialment necessàries per a gran part de les treballadores de la llar, les que operen ‘en negre’ i que no han tingut ni tindran dret a cap subsidi ni prestació contributiva. Doncs a les prop de 370.000 empleades donades d’alta caldria sumar-hi prop de 200.000 més que operen sense papers, segons xifres de les mateixes organitzacions. «Ara ve elNadal, s’aixequen les restriccions, moltes famílies se n’aniran a les segones residències i moltes més noies es quedaran sense feina. Cal actuar», denuncia la portaveu de Sindillar, Norma Falconi.