a Catalunya

Els tècnics amb FP es consoliden, per davant dels universitaris, com els més buscats per les empreses

El 44,6% de les ofertes d'ocupació a Catalunya requereixen una titulació de formació professional superior o mitjana

La crisi de la Covid no destrueix ocupació entre els diplomats d'FP, que guanyen pes al mercat laboral

43965928 59

43965928 59 / RICARD FADRIQUE

2
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La formació professional (FP) es consolida a Catalunya com la més demanada per les empreses a l’hora d’incorporar nous perfils. Per davant dels graus universitaris, que, no obstant, continuen concentrant millors sous malgrat els nivells de sobrequalificació que arrosseguen. Més de quatre de cada deu ofertes d’ocupació a Catalunya requereixen un grau a FP, ja sigui mitjà o superior. Així ho constata l’informe elaborat per Infoempleo i Adecco sobre ocupabilitat i formació professional publicat aquest dimecres, amb dades que fan referència a l’estat del mercat laboral previ a la pandèmia.

Administratius, electricistes i mecànics eren els oficis amb més demanda en les ofertes d’ocupació pre-Covid, segons el rastreig d’Adecco i Infoempleo. I, al seu torn, els diplomats de l’FP han sigut el col·lectiu que millor han aguantat el primer cop de la pandèmia a Catalunya, segons les dades de l’INE. Aquest virus que, de moment, ha devorat en un trimestre i poc més de 250.000 llocs de treball a les quatre províncies catalanes. Fins al punt que, mentre l’ocupació entre la resta de perfils ha caigut (en una mesura o una altra), els ocupats amb un títol d’FP han augmentat en el segon trimestre. Un tímid increment van registrar aquests, segons l’última EPA, del 0,8%; davant el descens del 2,6% dels universitaris o del 6,5% en el conjunt d’ocupats.

La ‘cara B’ que arrossega l’FP des de fa anys són uns salaris inferiors als que de mitjana percep un diplomat universitari. I és que un graduat en FP cobra al mes de mitjana 1.755 euros bruts, davant els 2.682 euros d’un universitari; segons les últimes dades del 2018 de l’EPA per decils per a tot Espanya. La diferència s’explica, principalment, per l’efecte arrossegament dels universitaris que copen les posicions més ben remunerades. Doncs mentre gairebé la meitat dels universitaris cobren més de 2.187 euros bruts, només el 15,2% dels graduats en FP superen l’esmentada barrera.

La singularitat catalana

Notícies relacionades

Pel que fa a FP, el mercat laboral català mostra més estabilitat que el conjunt d’Espanya. Mentre les dades d’Adecco i Infoempleo revelen que la demanda empresarial d’aquests perfils es consolida a Catalunya, a Espanya les ofertes per als diplomats universitaris van tornar a superar el 2019 els d’FP. Aquests, van donar el ‘sorpasso’ per primera vegada el 2018, però de manera efímera. El 38,8% de les ofertes laborals a Espanya requerien titulació universitària el 2019, abans d’esclatar la Covid, davant el 38,7% d’FP. Aquestes van baixar cinc punts en només un any, mentre que a Catalunya amb prou feines s’han mogut i superen el 44%.

No només les ofertes d’ocupació per als FPs van caure, sinó que l’ocupació entre aquests perfils ha patit en més manera que els universitaris el primer envit de la Covid. L’ocupació entre diplomats d’FP ha caigut gairebé el doble (-4,5%) que entre els universitaris (-2,4%).