Les quatre claus de l’arxivament del cas Consell Esportiu a Cornellà

La jutge considera que els treballadors de l’Ajuntament de Cornellà no van afavorir el CEBLLOB, amb el qual el consistori «no té relació contractual aparent, a través de procediments irregulars de contractació, i que això no va comportar al CELH un enriquiment injust a partir d’un contracte d’arbitratges de Jocs Esportius subscrit entre l’entitat de l’Hospitalet i el consistori de Cornellà.

D’una banda, la togada, contra el criteri de la UDEF, desestima la possibilitat que el CEBLLOB cobrés una comissió irregular del 10%. Fins al gener del 2018, el servei d’arbitratges va ser prestat pel CEBLLOB, que va rellevar el CELH en l’esmentada data. Tanmateix, una responsable no va canviar «per error» el nom de «CEBLLOB» per «CELH», i en un Excel constava que era el CEBLLOB el que percebia la quantia quan en realitat ho feia el CELH. La jutge no ha trobat factures ni documents bancaris que sostinguin la possible comissió irregular.

D’altra banda, la interlocutòria de sobreseïment provisional també destaca que, del fet que els plecs contractuals exigissin el pagament per part del CELH a l’Ajuntament de Cornellà «per hores» i en canvi es fes «per jornades», no es desprèn que el CELH facturés discrecionalment per obtenir beneficis, ja que «tots els partits duren exactament una hora i aquesta ambigüitat no existeix a la pràctica».

Un altre dels indicis delictius sobre els quals la UDEF s’havia aturat era la constatació que l’Ajuntament de Cornellà havia fet una proposta d’àrbitres al CELH, quan una de les atribucions d’aquest organisme com a entitat adjudicatària del contracte de serveis era precisament posar el personal qualificat a disposició de l’organització dels jocs esportius.

La jutge desvirtua l’esmentat indici adduint que l’Ajuntament de Cornellà, com a encarregat de l’organització dels Jocs Esportius Escolars, pot facilitar al CELH una proposta d’àrbitres, sobretot quan l’organisme va intervenir a meitat de temporada i el consistori «va facilitar al CELH el llistat dels àrbitres que venien treballant l’esmentada temporada en els Jocs, per una raó lògica de practicitat».

El Jutjat núm. 4 de Cornellà entén que de l’adjudicació dels dos contractes en lliça –un de 80.000 euros, i un altre de menor– subscrits entre l’administració cornellanenc i el CELH no es pot desprendre responsabilitat penal perquè els encausats es van limitar a complir «les funcions que tenen legalment encomanades».

És així, afirma la jutge, perquè la possible falta de competència territorial del CELH per presentar-se a la licitació, la qual considerava la UDEF però que la togada no arriba a afirmar explícitament, «no implica per se l’existència d’infracció penal», de manera que a tot estirar «hauria de donar lloc a la nul·litat de l’adjudicació del contracte» al CELH, però no a responsabilitzar penalment els imputats perquè assegurar-se que el CELH no pogués accedir a la licitació «no entra dins de les funcions dels tècnics i funcionaris».

Finalment, el fet que l’aval bancari a càrrec del CELH propi de l’adjudicació es presentés fora de termini (havia de fer-ho el 21 d’abril del 2018 i ho va fer el dia 26 d’aquell mateix mes) no és a ulls de la jutge penalment rellevant.

En primer lloc, perquè la interlocutòria considera provat que, malgrat el retard en la presentació de l’aval, sí que es va aportar document de retenció de Caixabank de l’import objecte del contracte, «la qual cosa acreditava la intenció de constituir l’aval».

I en segon lloc perquè, afegeix la jutge, la legislació de contractació pública preveu la possibilitat d’ampliació del termini de presentació de documentació sempre que no es perjudiquin drets de tercers, i en aquest cas no «es van veure perjudicats drets de tercers» amb l’admissió fora de termini de l’esmentat aval.