Relíquies del Big Bang: capten les empremtes de les primeres estrelles de l’univers

La història de les primeres estrelles del nostre univers s’assembla, i molt, a la d’una ‘rock star’. Van néixer del no-res, es van convertir en una cosa súper massiva i van morir sobtadament deixant al seu pas una poderosa empremta que serviria per inspirar les generacions posteriors. En el món de l’astrofísica, de la mateixa manera que es produeix en el de la música, per comprendre el que ens envolta és imprescindible entendre d’on venim. Per això mateix és tan important el que llegiran a continuació: un equip d’astrònoms europeus ha aconseguit captar les ‘empremtes’ que van deixar les primeres estrelles del nostre cosmos.

Per entendre la importància d’aquest descobriment cal fer un pas enrere i viatjar ni més ni menys uns 13.500 milions d’anys enrere en el temps. En aquell temps, l’univers encara estava en bolquers (és a dir, amb prou feines tenia entre un 10 i un 15% de la seva edat actual). Va ser llavors quan, enmig de tanta foscor, van néixer les primeres estrelles. Es tractava d’astres molt senzills (només compostos d’hidrogen i heli) però que eren centenars de vegades més massius que el nostre propi sol.

‘Live fast, die young’

Aquestes primeres estrelles van seguir la filosofia de ‘live fast, die young’ (‘viu ràpid, mor jove’). Primer van brillar amb molta intensitat i després, en l’apogeu de la seva joventut, van explotar en poderoses supernoves i es van apagar per sempre. L’explosió de les primeres estrelles va acabar generant elements químics més pesants (com el carboni, l’oxigen i el magnesi que recobria la seva capa més exterior) que, al seu torn, es van quedar impregnades als núvols de gas que en aquell temps ja existien en l’univers.

La troballa presentada aquest dimecres a la revista és justament això. Gràcies a l’Observatori Europeu Austral (ESO), un equip internacional d’astrònoms ha aconseguit detectar la ‘firma química’ que va deixar l’explosió de les primeres estrelles de l’univers a tres núvols de gas molt distants. «És la primera vegada que s’ha pogut identificar l’empremta química d’aquestes explosions», explica Andrea Saccardi, de l’Observatori de París (PSL) i primer autor d’aquest treball.

Relíquies del big bang

Notícies relacionades

"No hem d’enviar missatges a l’espai"

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Segons expliquen els científics que han liderat aquest treball a la revista ‘Astrophysical Journal’, els tres núvols de gas que protagonitzen aquest estudi tenen exactament la mateixa composició química que s’esperaria trobar després de l’explosió de les primeres estrelles del cosmos. La detecció d’aquestes firmes químiques, segons explica l’astrofísica Stefania Salvadori, no només dona pistes d’aquelles explosions sinó que, a més, permet estudiar com van ser els primers astres de l’univers. «Les estrelles primordials poden estudiar-se indirectament al detectar els elements químics que van dispersar en el seu entorn després de la seva mort», explica aquesta investigadora de la Universitat de Florència i coautora d’aquest treball.

Les restes d’aquestes estrelles són, a més, unes veritables relíquies del big bang. És a dir, que proporcionen una nova pista per entendre com va ser l’origen del nostre univers. Gràcies als elements químics que es van generar després de l’explosió dels primers astres van poder néixer el que els experts coneixen com a estrelles de segona generació. «Es van formar a partir de les ‘cendres’ de les primeres», expliquen. «Aquest estudi ha trobat les cendres de l’univers primitiu i, així fent, ha afegit una peça més al trencaclosques sobre el cosmos», afegeix Salvadori.