¿Podrien els extraterrestres considerar la Terra un món habitable?

Uns alienígenes equipats amb tecnologia semblant a la nostra tindrien francament difícil detectar el nostre món per mètodes astrofísics. Descobrir la Terra al costat del Sol resulta impossible mitjançant imatges directes, estaria al tall de l’impossible amb tècniques de velocitat radial i podria resultar viable si es recorre al mètode dels eclipsis amb tecnologia espacial, tot i que només una de cada dues-centes civilitzacions extraterrestres tindria la sort d’estar ben situada per a això. Si se suposa que ens han detectat, ¿classificarien la Terra com un món habitable?

Ens plantegem aquesta qüestió suposant que ens avalua una comunitat científica extraterrestre amb un nivell de coneixements i recursos semblant al nostre.

Habitabilitat i aigua líquida

Potser el primer que cal fer és aclarir el que s’entén per «món habitable». El criteri que es maneja avui dia es limita a qualificar d’aquesta manera els planetes que semblin tenir una probabilitat raonable que hi hagi aigua líquida a la seva superfície. Cal advertir que, fins i tot un concepte en aparença tan simple, s’enfronta a incerteses molt considerables.

Per començar, el més important per valorar si hi pot haver o no aigua líquida en superfície és estimar les condicions de pressió i temperatura. Però les dues magnituds físiques depenen de la composició i densitat de l’atmosfera, i passa que en la immensíssima majoria dels casos no disposem de cap dada precisa respecte a això. Per tant, hem de suposar que els alienígenes que ens detectin tampoc disposaran d’informació sobre l’estructura i condicions de l’atmosfera terrestre.

L’exemple de Venus o el de Mart ens ensenyen com poden ser de diverses les atmosferes planetàries i quant poden influir sobre les condicions de pressió i temperatura a la superfície dels mons. Som éssers vius que habiten la Terra i aquest racó de l’univers ens sembla el paradís més acollidor, ens sentim com a casa. Per això els models s’ajusten de manera que, al fer comptes, ens surti que la Terra és habitable.

Però la llar dels alienígenes que ens descobreixin pot ser que sigui bastant diferent de la nostra. Sense cap dubte hauran ajustat els seus models perquè el resultat òptim s’apliqui al seu planeta, i no hem de descartar que els seus càlculs donin un veredicte de «no habitable» per a la Terra.

Davant les crítiques que ha rebut el concepte tan esquemàtic i simple d’identificar l’habitabilitat amb la possible existència d’aigua líquida, hi ha grups d’investigació que han proposat índexs més complexos i que tenen en compte altres paràmetres addicionals, com la massa o la densitat del planeta o algunes característiques de la seva estrella. Resulta així l’«índex de similaritat amb la Terra» (ESI, d’Earth similarity index), un producte de la lògica difusa que pot semblar més matisat però que no pot eludir, fins i tot des de la denominació, el seu caràcter casolà i antropocèntric. Per descomptat, la Terra té ESI = 1 00, mentre que per a Mart s’obté ESI = 0 64 i 0 44 per a Venus.

Sistema Teegarden

S’utilitzi el criteri que s’utilitzi, entre les llistes de mons potencialment habitables més prometedors sempre apareix, en una posició destacada, el planeta Teegarden b, un dels dos que orbiten junt amb l’estrella Teegarden, a només dotze anys-llum del Sol. Aquest sistema planetari es va descobrir des d’Espanya, des de l’observatori de Calar Alto, amb l’espectrògraf Cármenes.

Amb un ESI igual a 0 93, Teegarden b sembla prometedor com a possible llar per a la vida extraterrestre. Però no se sap ni tan sols si hi ha vida elemental allà, per no parlar de possible vida intel·ligent. Sense cap dubte, aquest sistema serà objecte d’estudis molt detallats en anys venidors. Tot i així, malgrat les incerteses, imaginem per un moment que hi hagués allà una civilització alienígena: ¿poden saber que existeix la Terra i que és un lloc habitable?

Passa que l’estrella Teegarden, en el seu moviment per l’espai pròxim al Sol, està a punt d’entrar a la regió del firmament des de la qual és possible observar la Terra transitant davant el Sol. A partir de la dècada dels anys 40 d’aquest segle, aquesta estrelleta estarà en aquest 0 5% del cel des del qual la Terra provoca eclipsis. Si hi ha algú en aquell sistema, i si disposa d’una tecnologia comparable a la nostra, podrien estar a punt de descobrir-nos.

Notícies relacionades

"No hem d’enviar missatges a l’espai"

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

¿Ens hem de preocupar? ¿Cal anar preparant-se, potser, per a una invasió? ¡No! Recordem que hem partit de la hipòtesi que la seva tecnologia és similar a la nostra, la qual cosa no permet el viatge interestel·lar, ni tan sols creuar dotze miserables anys llum, ni recorrent a la més salvatge de les fantasies.

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu-ne l’original.