Trobades traces d’uracil a l’asteroide Ryugu: ¿estem davant un precursor de la vida a l’espai?

Fa mil·lennis que la humanitat es pregunta si estem sols a l’univers. Per això mateix, en les últimes dècades, cada vegada són més les missions enfocades a buscar traces de vida més enllà del nostre planeta. Amb aquest propòsit en ment, el 2018 l’Agència Espacial Japonesa (JAXA) va enviar una nau a l’asteroide Ryugu. El seu objectiu era recollir mostres d’aquest cos espacial i portar-les cap a la Terra per analitzar-les. El desembre del 2020, els fragments de roca espacial van arribar al nostre planeta. La seva anàlisi, segons expliquen els científics de la Universitat del Japó que han liderat aquest últim estudi, ha sacsejat els fonaments de l’astrobiologia. És a dir, la guia per entendre com podria haver sorgit la vida a l’univers. 

L’anàlisi de diversos fragments de roca de l’asteroide Ryugu, publicat aquest dimarts a la revista ‘Nature Communications’, ha revelat la presència d’uracil, niacina (vitamina B3) i altres molècules orgàniques que es consideren com a peces clau en la formació de molècules orgàniques més complexes. Perquè es facin una idea de què significa això, és com si cada un d’aquests compostos fos una petita peça de LEGO que, si es col·loquen en l’ordre i la forma correctes, pot formar una construcció molt més gran i complexa. En el cas de les molècules orgàniques, l’esperança és que, algun dia, la seva presència pugui ajudar a entendre com es va formar la vida al nostre planeta. O a trobar formes de vida passada, present o futura més enllà del nostre món. 

Ingredients per a la vida

¿Però què significa la troballa d’uracil a Ryagu? Doncs bé, aquí comença la part divertida de la història. L’equip liderat per Yasuhiro Oba suggereix que les peces bàsiques perquè es formés la vida a la Terra podrien haver-se format a l’espai i arribat fins al nostre planeta a bord de meteorits rics en carboni. Aquesta hipòtesi, coneguda com a panspèrmia, també ha sigut recolzada per altres estudis realitzats des del laboratori japonès d’Oba així com per altres grups d’investigació internacionals. Segons aquesta teoria, els ingredients bàsics perquè brolli la vida ja estan pul·lulant pel cosmos i només necessiten caure en un lloc adequat i en el moment adequat perquè ‘es produeixi la màgia’. 

El descobriment d’uracil a Ryagu podria indicar que els ingredients bàsics perquè es formés la vida al nostre planeta podrien tenir un origen extraterrestre. «Es tracta d’un descobriment apassionant, ja que revela que l’uracil (una de les nucleobases de l’ARN) pot sintetitzar-se en l’espai», explica Izaskun Jiménez-Serra, científica titular del CSIC al Centre d’Astrobiologia a Madrid (CAB). Segons explica aquesta investigadora en el Science Media Center (SMC), aquesta troballa suggereix que aquest compost podria haver arribat a la Terra a través de l’impacte de meteorits fa 4.100 i 3.800 milions d’anys i, a partir d’allà, s’haurien «desencadenant els primers processos bioquímics que van conduir a l’origen de la vida» a la Terra.

Troballa esperada

Notícies relacionades

Puja la febre extraterrestre: la ciència accelera en la recerca de vida alienígena

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

La hipòtesi de la panspèrmia, tot i que interessant, no convenç tots els científics. De fet, hi ha qui argumenta que el descobriment de traces d’uracil a l’asteroide Ryugu és, en el fons, una troballa esperada. «Les anàlisis de Ryugu no sorprenen i són coherents amb les anàlisis de meteorits de tipus condrita carbonàcia i amb el que sabem sobre la química d’aquests materials», destaca César Ángel Menor Salvan, astrobiòleg i professor de bioquímica a la Universitat d’Alcalá. «El que hauria sigut una gran sorpresa és que no hi hagués uracil i altres molècules relacionades», destaca el científic en declaracions al Science Media Centre España (SMC). 

L’astrobiòleg argumenta que la importància d’aquest treball és, en realitat, la prova que som capaços de recollir mostres d’un altre cos del Sistema Solar, portar-les de tornada a la Terra i analitzar-les en detall. Tot això, creant un protocol fiable en la custòdia i el maneig de les mostres per evitar-ne la contaminació amb compostos terrícoles. «Aquest estudi és històric i representa una fita en la investigació espacial», destaca el científic que, tot i així, matisa que «com sol passar en aquest tipus de casos, el treball ens deixa amb més preguntes que respostes».