La història dels neandertals ‘madrilenys’ que utilitzaven cranis com a trofeus de caça

La història d’aquest descobriment, publicada aquest dijous a la revista científica ‘Nature Human Behaviour’, ha sigut descrita com una de «les més excepcionals» dels últims anys. I no tant per l’estudi del jaciment per si mateix, sinó per totes les proves que apunten al valor simbòlic de les restes trobades. Segons revelen els científics que han liderat aquesta anàlisi, encapçalada pel cèlebre paleoantropòleg Juan Luis Arsuaga, aquests neandertals guardaven acuradament alguns dels cranis de les seves preses de caça per després convertir-los en trofeus per al seu santuari. 

Tot apunta que aquests habitants prehistòrics de les valls madrilenyes fins i tot seguien una mateixa tècnica per acoblar els seus trofeus. Els cranis dels animals, majoritàriament de grans herbívors que en aquell temps pul·lulaven per la península Ibèrica, eren manipulats amb eines lítiques per extirpar-ne els cervells (i les parts toves) i deixar només l’estructura òssia. També eren modificats per treure la mandíbula i el maxil·lar superior i, al seu torn, per destacar la part de les banyes i les astes de l’animal. Així passaven de ser simples carcasses a veritables insígnies culturals.

Valor simbòlic

El procés de creació d’aquests trofeus de caça no era casual. Segons explica l’equip d’arqueòlegs que ha liderat l’estudi, el fet que aquesta població de neandertals dediqués temps i esforç a forjar aquestes insígnies és una mostra més de la seva capacitat per atorgar un valor simbòlic a una sèrie d’objectes i pràctiques (una cosa que, per cert, fins fa poc només relacionàvem amb l’aparició dels ‘sapiens’). La creació d’aquests trofeus, de fet, no va ser esporàdica sinó que sembla haver-se transmès al llarg de generacions de neandertals.

Aquesta mateixa conclusió també va ser esbossada després de la troballa de les últimes ‘joies neandertals’ de la península Ibèrica, rescatades fa uns quatre anys en la coneguda com a cova Foradada, a prop del que avui dia coneixem com Calafell (Baix Penedès). Ja llavors, la troballa d’uns ornaments elaborats amb urpes d’àguila va apuntar, d’una banda, que els neandertals tenien «una simbologia complexa, capacitat d’abstracció, llenguatge articulat» i, d’altra banda, a un cert afany per consolidar una «cultura simbòlica comuna» tant en el moment com de cara a les generacions venidores.

«Una cosa inèdita»

Notícies relacionades

Així ha ‘sobreviscut’ la flor més antiga del món durant gairebé 40 milions d’anys

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

L’estudi d’aquest jaciment arqueològic madrileny ha obert la porta a continuar investigant la cultura dels últims neandertals de la península Ibèrica. Segons explica Rosa Huguet, investigadora de l’IPHES-A PROP, professora de la Rovira i Virgili i coautora de l’article, «les característiques del conjunt publicat suggereix que els neandertals donaven als animals que caçaven un significat més allà del pròpiament subsistencial». «Això és una cosa molt singular ja que l’acumulació intencional de cranis en un enclavament així és un fet inèdit fins al moment», conclou la investigadora.

L’excavació del santuari de caça ‘madrileny’ que protagonitza aquesta notícia va arrencar fa més de dues dècades. El jaciment de Pinilla del Valle va començar a explorar-se l’any 2022, just després que la zona fos declarada com a bé d’interès cultural. Des d’aleshores, durant més de vint anys, durant tots els estius un equip d’arqueòlegs es va personar al lloc a la recerca de restes de poblacions passades. Cap a l’any 2009, el descobriment d’una llarga galeria (que al seu dia va ser una cova protegida) va obrir la porta a la troballa d’aquest fascinant lloc arqueològic.