Vídeo de la missió

Així s’ha llançat el coet supersònic més potent de Catalunya

  • La missió, dissenyada per estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya, es va enlairar el 30 de novembre passat

  • El vehicle es va alçar fins a arribar a 7,8 quilòmetres d’altura, va arribar a una velocitat de 1.900 quilòmetres per hora i, finalment, es va desplomar al mar

3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

El seu nom és Bondar, mesura 2,60 metres d’altura, pesa 33 quilograms i, des del passat 30 de novembre, és el coet supersònic més potent construït fins ara a Catalunya i el més potent d’Espanya dissenyat per universitaris. Els seus creadors són un equip d’estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que es presenten sota el nom de Cosmic Research i que, ara com ara, també presumeixen de ser una de les associacions estudiantils del sector espacial més importants de tot Espanya. Després d’anys de treball, i innombrables hores dedicades a aquest projecte, els impulsors d’aquesta iniciativa relaten amb entusiasme com va ser l’enlairament d’aquest vehicle espacial pioner i, sobretot, com un projecte liderat per estudiants ha aconseguit guanyar-se un modest lloc als llibres d’història.

Segons explica Alba Badia, actual coordinadora de Cosmic Research, el projecte va arrencar fa uns cinc anys de la mà d’una desena d’estudiants de diferents cursos i diferents especialitats. La idea, explica, no era només construir un coet. L’objectiu també era desenvolupar una sèrie d’eines tecnològiques (des del circuit elèctric del vehicle fins a un simulador de vol); dissenyar una missió que pogués generar coneixement tècnic; i posar a punt un espai perquè, en un futur, aquest coet pugui utilitzar-se per a experiments científics que requereixin condicions de microgravetat. «Volíem llançar un coet a l’estratosfera i volíem fer-ho amb els estàndards d’una plataforma de llançament real», resumeix l’estudiant de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT-UPC). 

«Volíem llançar un coet a l’estratosfera i volíem fer-ho amb els estàndards d’una plataforma de llançament real»

Alba Badia, estudiant i coordinadora de Cosmic Research

Després d’anys i anys de treball, arribats a aquesta tardor, l’equip tècnic de la missió va anunciar que Bondar estava llest per a l’enlairament. El 23 de novembre, els enginyers de Cosmic Research van muntar el coet en una furgoneta i van viatjar de Terrassa fins a Huelva amb el vehicle espacial al maleter. Després de 14 hores de ruta, i més de 1.000 quilòmetres de carretera recorreguts, el bòlid per fi va arribar a la plataforma de llançament de l’Arenosillo, de l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA). Una vegada arribats al seu destí final, els preparatius per a l’enlairament van tardar gairebé una setmana; el temps just per acabar d’acoblar el coet, introduir el motor i ancorar la base de llançament de la missió.

Enlairament de la missió

Notícies relacionades

El dimarts 30 de novembre, el dia va arrencar amb unes condicions meteorològiques favorables per a l’enlairament. A la una del migdia van començar les operacions de compte enrere. Després d’ultimar tots els preparatius, l’equip tècnic de la missió va prémer el botó de llançament a les sis de la tarda i, en qüestió de segons, Bondar va alçar el vol. La missió es va enlairar amb èxit, es va alçar fins a arribar a 7,8 quilòmetres d’altura, va arribar a 1.900 quilòmetres per hora de velocitat i, finalment, es va desplomar al mar. «Tot va sortir com estava previst. Excepte que el motor va cremar un segon menys de l’esperat. Això és el que ha fet que no arribéssim als vuit quilòmetres d’altura», argumenta Badia.

L’enlairament de la missió Bondar ha rebut grans aplaudiments i lloances durant aquest divendres, quan s’han presentat els resultats oficials de l’enlairament. «Aquest projecte és una prova que a Catalunya hi ha molt talent. Ara hem de fer el possible perquè aquests estudiants tinguin oportunitats de quedar-se a treballar aquí i no es vegin obligats a anar-se’n», argumenta Daniel Marco, director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat. Segons explica el portaveu de la conselleria de Polítiques Digitals, fa ja un any que Catalunya ha desplegat l’estratègia ‘New Space’ per enfortir l’ecosistema d’empreses i institucions dedicades a l’espai. «El 2022 invertirem set milions d’euros en el sector», comenta.