Emily Bridges, la ciclista transsexual a qui no deixen córrer com a dona

Tot va succeir quan la Unió Ciclista Internacional (UCI) va impedir a Bridges participar, aquest mes, en el Campionat britànic de pista femení (concretament, en la prova oberta). La federació internacional va al·legar que no podia córrer perquè tenia fitxa masculina.

Una norma del març del 2020

No obstant, feia mesos que ella patia les conseqüències de reduir la testosterona del seu cos per no tenir avantatge sobre les seves rivals. La norma estipula que, partir de l’1 de març del 2020, les dones transgènere han de reduir els seus nivells de testosterona per sota dels 5 nanomols per litre de sang almenys un any abans d’apuntar-se a la primera competició femenina.

Bridges, de 21 anys, es va declarar públicament transgènere l’octubre del 2020. Tenia almenys dos rècords britànics en categoria júnior masculina. I, a partir de llavors, va començar el tractament hormonal per reduir la taxa de testosterona (és a dir, de masculinitat) del seu cos. «Des del primer moment en què vaig fer pública la meva condició vaig rebre el recolzament de molts ciclistes, però també missatges de grups antitrans i de persones hostils, que deien que obtindria un avantatge injust com a dona si competia en carreres femenines», relata Bridges al mitjà especialitzat ‘Cycling Weekly’.

El procés hormonal

El procés hormonal, que havia de compaginar amb entrenaments al voltant de casa seva, al sud de Gal·les, va començar fa 15 mesos i suposava reduir el nivell de testosterona habitual en un home (10-35 nmol/l) fins a menys de 3 nmol/l. Bridges ho va aconseguir en menys d’una setmana. Però havia de continuar competint com a home. Un desastre, en l’aspecte esportiu. Amb el seu cos alliberat de testosterona no tenia la potència que havia desenvolupat plenament quan era un dels millors júniors britànics. En el Campionat de Gal·les de ciclisme en ruta, categoria masculina, disputat el setembre del 2021, va quedar en penúltima posició. El guanyador la va sobrepassar en una volta completa al circuit, ni més ni menys que 12 quilòmetres. «Havia passat de ser el favorit a l’últim», relata Bridges al mateix mitjà especialitzat en ciclisme. «Sense testosterona em sentia exhausta; senzillament no em recuperava i em sentia molt cansada després dels entrenaments. A més, m’acusaven de tenir avantatge per la meva alçada, al ser més alta que altres dones. Però en el ciclisme masculí els ciclistes baixets solen anar molt ràpids, sobretot en les etapes d’alta muntanya».

Àmplia difusió

Notícies relacionades

Trans i esport: un repte global sense respostes clares

Fa 22 anys Induráin va dir prou

I va començar a canviar la seva fórmula d’entrenament, més aerodinàmica, amb menys motor, més descans, sessions menys intentes... «Em començava a divertir», diu. Se sentia plenament preparada per disputar, el primer cap de setmana d’abril, el Campionat femení britànic de pista. I llavors va arribar el cop. Una polèmica que ha tingut molta difusió amb entrevistes en la CNN i articles en diaris com ‘The Guardian’, i fins i tot la intervenció, no sense polèmica, del ‘premier’ Johnson.

Quan ja estava llesta per competir per primera vegada com a dona, i només un parell de dies abans de pujar a la bici, li van comunicar la negativa. «No va ser just, perquè en els últims 12 mesos havia estat molt per sota de les regulacions de testosterona i havia demostrat que complia els criteris d’elegibilitat per a ciclistes transgènere», va relatar a ‘The Guardian’. La campanya d’assetjament

12 mesosA la negativa de córrer s’hi va sumar una campanya d’assetjament. «He sigut demonitzada i assetjada per aquells que no es preocupen pel benestar de les persones ni recolzen els grups marginats». Va haver de privatitzar el seu compte d’Instagram. I fins i tot algunes esportistes professionals, com l’atleta de 800 Ellie Baker, van mostrar rebuig que pogués córrer com a dona. «La primera decisió de deixar-la participar era ridícula», va argumentar la migfondista britànica. Ara, Emily Bridges es troba en els llimbs. El debat continua obert al Regne Unit. La federació local mira de trobar una solució parlant amb la UCI, però, malgrat una normativa que va entrar en vigor el març de fa dos anys, favorable a la integració de les ciclistes transgènere si reduïen la testosterona, ella continua sense poder córrer.