El justicier viral del Raval

Ell no necessita tractors per fer-se viral. Només un retolador grafiter i la immensitat del Raval. Tant canvia el nom dels carrers (carrer dels Veïns que Resisteixen, en va anomenar un) com artisteja les llaunes d’Estrella en versió sopa Campbell de Warhol. Fins i tot ha penjat d’estranquis un dels seus quadros en el Moco Museum entre Warhols i Basquiats. "Volem ser tant –et deixa pensant davant un senyal tunejat– que se’ns oblida ser alguna cosa".

Fa uns dies va instal·lar una microhabitació de joguina al passeig del Born a preu de lloguer d’Idealista: "Perfecta habitació de 6 m2 a la ronda de Sant Antoni, 875 euros al mes". Aquesta setmana ha crucificat al carreró de la Verge un Mickey Mouse de peluix. "Barcelona –remarcava al costat– is not Disneyland". "Tenir un futur a Barcelona no és fàcil", denuncia en format grafiti. "Viure amb por que et deportin no és fàcil". "No és fàcil pensar que és fàcil".

Suckss es diu a Instagram. S’ha convertit en el justicier viral del Raval. Fa cinc anys que grafiteja missatges amb clatellot social. Intervencions de carrer amb moral. Els seus reels amb consciència ravalera tenen gairebé 30.000 seguidors –molt influencer– i milions de visualitzacions. Ell s’encongeix d’espatlles amb pudor. "Això ho faig per hobby, m’agrada, i vaig veient que va donant els seus fruits".

Respon preguntes personals només off the record. "És igual qui és la persona –justifica l’anonimat. Jo vull ensenyar el meu art". Amb prou feines coneixen la seva identitat viral quatre o cinc amics pròxims. "Tinc amics que em segueixen i no saben ni que soc jo", somriu. L’única dada personal que revela en públic és el que ja s’intueix a les xarxes: que viu al Raval. És veí de tercera generació: "El meu avi era d’aquí i la meva mare també. Ella em va inculcar molt el tema del barri".

Va començar fent samarretes: reivindicant el Raval al pit amb lletres de marca (la tipografia és de Fila). Fins i tot Ibai en va ensenyar una a Twitch. La idea es va convertir en botiga online: Ravalhood. Encara ven samarretes, dessuadores i bosses amb llegendes activistes: Narcopisox, Antideshaucios Raval Club, Me da más miedo tu amor que caminar por el Raval. Aquest cotó tampoc enganya, no.

No va trigar a voler anar més enllà d’un missatge de tela. "Cal donar-li un sentit", va pensar. "Un rerefons". Volia que la gent vestís les seves samarretes amb el mateix orgull que el que pertany a un club: "Perquè hi ha alguna cosa darrere". I es va llançar als carrers amb un retolador. "Raval sucks" (el Raval fa pudor), solia sentir als guiris. I així es va batejar irònicament a Instagram: Suckss.

Va començar a grafitejar les misèries del barri com si fossin cartells de sèries de Netflix: Desnonaments, Narcopisos, "A Raval Original Series". I també va començar a multiplicar likes. "És gratificant –assenyala encara sorprès–. Que algú et digui que ho està passant malament i els teus missatges l’ajuden".

"Barcelona roulette", va anunciar en una paret al costat d’una ruleta d’aquestes de joguina, amb fletxa mòbil i caselles de colors. Podies caure en "desnonament", "racisme", "multa", "violació", "robatori". "El que et pot passar a Barcelona –diu Suckss-. És un ruleta". Va enxampar un parell de policies jugant-hi.

Tant causa irritació social com grafiteja poemes d’amor del segle XXI ("Ens mirem les stories però no ens parlem"). Fins i tot cerca a les escombraries "els somnis que Barcelona va trencar". Li agrada deixar missatges a peu de contenidor. En un mirall ("Cada un es destrueix a la seva manera"). Un matalàs ("No vull despertar-me enmig de la nit i pensar: aquesta no és la vida que vaig somiar"). Un senyal de prohibit ("Tanta gent increïble creient-se brossa per gent brossa que es creu increïble").

‘Pantone Heroin’

A hores d’ara, Suckss ha tret els colors al barri fins i tot en versió Pantone: el "Pantone Heroin", el "Pantone Pobresa", el "Pantone Abús Policial". "Ens hem acostumat –remena el cap–. I és lleig acostumar-se a una cosa a què no t’hauries d’acostumar: no vagis amb el rellotge o paga 700 euros per una habitació".

¿El més kamikaze que ha fet? Va fer un Banksy al Moc Museum. Va penjar una de les seves obres al costat d’un Warhol, com feia Banksy abans de ser artista best-seller. "La gent feia fotos i tot –riu-. Per a mi és la crítica més gran a l’art: si jo poso un quadro al Moc, la gent es creurà que soc un artista reconegut, que aquest quadro val un milió".

Ja l’ha contactat una galeria de Londres per exposar les seves obres, compte. A l’abril farà una expo en el bar-galeria 33/45 de Barcelona. Amb prou feines fa quatre mesos que pinta quadros. "A veure si monetitzem una mica això", riu. De justicier no es guanya la vida. "També he de pagar factures". ¿On li agradaria arribar? "A poder viure d’això –respon–. Tot i que sigui pagar el lloguer". No demana tant: el seu lloguer és encara de renda antiga.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

De moment, apareixerà d’aquí a un parell de setmanes en una pantalla de Times Square. De fet, qualsevol pot sortir 15 segons pagant en una app 40 dòlars, riu. "Tinc una amiga que va d’aquí a dues setmanes a Nova York i li he dit que pugi un vídeo".

Mai l’han agafat in fraganti. "Gairebé, però vaig sortir corrent", recorda. Hi ha setmanes que apareixen tres pintades i mesos en què no posa res. La inspiració, diu, arriba quan arriba. Entre grafiti i grafiti, també penja minientrevistes i vídeos amb pòsit social. Dona visibilitat a tot bitxo vivent del Raval, ja siguin veïns, pencaires, jonquis, venguin roses o "cervesa, beer, amic". "Si mires algú una bona estona –reutilitza una frase cèlebre de Millor...impossible– descobreixes la seva humanitat".