Daniel Mòdol: «Consell de Cent és una ‘pijada’; Barcelona no és capaç de decidir què li fa falta»

¿Li hauria agradat ser arquitecte en cap de l’ajuntament?

És una possibilitat que s’ha presentat tres vegades i sempre l’he rebutjat. És un càrrec amb el qual no estic gaire d’acord, em sembla una figura innecessària. Hi ha tècnics boníssims a l’ajuntament i no entenc la necessitat de destacar una persona. L’aboliria... Una altra cosa és crear una comissió d’experts assessors.

Però llavors la decisió final l’acaba prenent el polític. Potser això és encara pitjor.

S’hauria d’evitar. De fet, s’hauria de desvincular l’arquitectura i l’urbanisme de la política.

¿Creu que l’urbanisme s’ha polititzat?

Venim d’una politització tremenda, sobretot en els dos mandats d’Ada Colau. És una àrea que genera molt impacte en la ciutadania; amb l’urbanisme tàctic, per exemple. Abans hi havia més respecte envers les professions i envers els tècnics interns, que insisteixo que són molt bons.

¿En els vuit anys de Colau no va existir aquest respecte?

Portem una temporada bastant nefasta. No només aquests vuit anys. També amb Xavier Trias i el seu regidor Antoni Vives; més menyspreu envers la professió no es podia tenir. Vam estar quatre anys amb el mantra de la ‘smart city’, que no volia dir res. Un concepte que no va ser associat a cap acció concreta. Avui encara no sabem quina és l’herència de Trias en matèria d’urbanisme.

¿La reforma de la Diagonal?

Sí, les vies ‘premium’. Consell de Cent, per exemple, que és molt vulgar quant al disseny. I estratègicament està molt mal pensat perquè és a 100 metres de les rondes que porten al nucli antic i això fa que la trama urbana sigui reiterativa. S’han creat necessitats, igual que a la Diagonal, que es va fer per impedir que passés el tramvia. El que hi ha són ganes de deixar empremta. I va passar el mateix amb Joan Clos i el Fòrum: inventar un esdeveniment per crear un espai que la ciutat mai ha fet seu.

Desenvolupi, sisplau, la seva opinió sobre l’eix verd de Consell de Cent.

És una operació de màrqueting per salvar les superilles. És una conversió en zona de vianants amb una prèvia important: només té sentit si forma part d’un sistema. Però és un greu error polític plantejar 21 eixos que saps que no faràs mai. Un sol eix ha costat 26 milions d’euros, inviable. És, a més, un encàrrec del segle XXI amb errors del segle XIX, perquè, per exemple, no és accessible. Des del punt de vista estratègic hi ha un error urbà. El nucli antic s’està buidant de gent, un problema que s’està estenent cap a l’Eixample. El pitjor que pots fer en aquests casos és convertir en zona de vianants. S’ha creat una línia per als vianants 200 metres més amunt del Gòtic i del Raval, amb la qual cosa, automàticament, des de Consell de Cent fins al mar això ja passa a ser nucli antic, amb tot el que significa. Si tens detectada una dinàmica que vols combatre, no l’afavoreixis.

¿I com combatem la crisi climàtica?

Necessitem que Barcelona sigui tan sana com es pugui, però també que continuï sent ciutat. Qui vulgui camp, que se’n vagi al camp. Aquestes intervencions no serveixen. No redueixes la contaminació. També és un mantra, el de l’urbanisme populista que no resol les causes globals.

¿No hi ha res que puguem fer?

Hi ha un treball bestial, del qual no es parla, que és aconseguir que els edificis siguin més eficients. El 70% de les finques tenen més de 70 anys, així que són totalment ineficients energèticament. ¿Per què no s’hi actua? Electrificar el parc mòbil de vehicles, d’acord. Però no suprimir-lo. Hi ha necessitat de circular.

¿Considera que s’ha perseguit el vehicle privat?

Sí, sobretot per part de gent que no ha tingut mai carnet de conduir. Una política reaccionària. Tornem a la qüestió innecessària, capritxosa, ideològica. El que menys sentit té, i n’hem viscut les conseqüències, és eliminar flexibilitat. El veritable èxit és que en el mateix espai et puguis moure de diferents maneres. Cal millorar les condicions de l’espai públic, però no treure’ls potencial.

¿Quina opinió li mereix l’urbanisme tàctic?

És urbanisme d’ignorants. És un oxímoron, de fet. L’urbanisme és estratègic. Són intervencions de baix impacte sobre l’espai públic per generar un debat. Però no és urbanisme. Urbanisme és la reserva del 30% de vivenda pública en les noves promocions. Que no ha funcionat... Però es va detectar un problema i es van impulsar mesures.

¿Com s’hauria de fer?

Com es va anunciar amb temps, tots els promotors van fer en dos anys el que tenien previst en cinc. Ara ningú fa vivenda nova en aquesta ciutat. S’ha d’exigir una bossa de diners per a vivenda pública. Però no pots condicionar la promoció d’aquesta manera.

¿Què li diuen els promotors amb qui tracta sobre el canvi de govern?

El canvi ha sigut bestial. No hi ha cap normativa nova, però només el perfil polític ha canviat la mentalitat.

El 22@ travessa una certa crisi, amb moltes oficines buides. ¿Alguna idea?

L’urbanisme sempre arriba tard. Des que detecta el problema fins que es proposa la solució tot ha canviat. Els temps burocràtics són brutals. Hi ha molta oficina buida i continuarà sent així. Tenim un pla aprovat de 30.000 m² d’un promotor per fer oficines, però ja no les volen fer. Hi ha moltes operacions aturades i cal donar-los sortida d’alguna manera. Les Tres Xemeneies del Paral·lel i la Mercedes, per exemple, ja no són viables, amb un munt d’oficines que no s’ompliran mai. Cal trobar la regulació que permeti més d’una possibilitat.

¿Quines grans obres té pendents Barcelona?

Hi ha una zona que crec que té molt potencial: l’estació de França i tota la llengua ferroviària que queda per sota de la Ciutadella. Seria un gran parc urbà fins al mar saltant per sobre de la Ronda Litoral, i permetria construir vivenda. Però torno a l’inici de la conversa. ¿Què ens fa falta?

Vivenda.

Doncs aquí tenim les grans obres pendents. Sento el tema de la cobertura de la Ronda de Dalt, que és un projecte de ciutat, però no és una prioritat. Està clar que els veïns de la zona tenen dèficit d’espai públic, però la tasca del polític és prioritzar. El passeig marítim, ¿qui el demana? Aquesta ciutat continua vivint d’esquena al mar i no li importa gaire. Es parla del Moll de la Fusta, ¿però hi ha necessitat? Si aquests són els temes pendents de ciutat, quina ciutat més ‘pija’...

¿Consell de Cent és una ‘pijada’?

¿Quin efecte ha aconseguit i de quina necessitat sorgeix? Urbanament és una tonteria, o sigui que és clar que és una ‘pijada’. Som una ciutat ‘pija’ des de fa temps. Perquè no som capaços de decidir què li fa falta. Quant a la vivenda, tinc ganes que vingui un polític i digui ‘això no es resoldrà mai’. Sempre que hi hagi més demanda que oferta, estarem així.

¿I què diem als joves que volen viure a Barcelona?

Cal deixar de pensar que la gent ha de viure en un pis en aquesta ciutat. Cal fer un estudi a fons de tots els espais on es pugui viure. ¿Per què prohibim les residències d’estudiants? ¿Per què no les fa l’administració pública? Cal buscar fórmules alternatives i des de l’administració no s’està fent suficient. ‘Colivings’ públics, ¿per què no?

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Del seu pas per la política es va fer cèlebre la descripció que va fer de la Sagrada Família. «Una mona de Pasqua», va dir. ¿Com la veu ara?

Ara ja és directament una vulgaritat. És un ‘fast food’ constructiu. No hi ha res positiu en el que s’està fent. És horrible. Quina imatge més patètica estem donant al món...