«Hi ha molta gent que compra el cotxe en funció de la seva plaça de garatge»

La Irene i el Martín tenen un cotxe mitjà que demana a crits la jubilació. El van comprar fa 15 anys i tot i que està bé de motor (no arriba a 150.000 quilòmetres) l’interior està fet pols. En contra seu, el pas del temps, però sobretot el fet d’haver tingut tres fills, amb els quals el desgast es multiplica i s’agreuja. Fa tres mesos que busquen cotxe, i tot i que els criden l’atenció un parell de models molt concrets, de moment no els queda cap altre remei que anar descartant en funció de les dimensions de la seva plaça d’aparcament, a Sant Andreu. «El problema –diu ell– és que si ens passem una mica serà impossible aparcar-lo». Han buscat alternatives a prop de casa, però tenir l’automòbil a la mateixa finca és una cosa a què no pensen renunciar. Xavier Ferrer, president del Gremi de Garatges de Barcelona, eleva aquest cas a tesi de ciutat: «Hi ha molta gent que compra el cotxe en funció de la seva plaça».

Abans es preguntava pel cubicatge, la capacitat del maleter, el consum, el preu de l’assegurança, la potència... Ara, en canvi, una de les qüestions més rellevants és la mida del cotxe. Molts compradors es presenten al concessionari amb l’handicap de la seva plaça d’aparcament, la que és al pàrquing del seu edifici, a la qual s’arriba amb un còmode ascensor des del replà de la vivenda. «Si he d’elegir entre el cotxe que vull i el que em cap a casa, ho tinc bastant clar», aporta la Irene, que assenyala, a més, que tirar-ne un de més petit suposa, a més, menys inversió. «En volem un tipus SUV (aspecte de tot terreny, ja representen el 60% de les vendes a Espanya), però els dos que volem són massa amples».

Dos anys de recerca

El Juan Carlos ofereix un cas similar des de les Corts. Té un cotxe de gairebé cinc metres de longitud que sobresortia una barbaritat, cosa que generava no pocs problemes al veí, que també calça un vehicle de grans dimensions. «Fa dos anys que busco una plaça al mateix aparcament, i per fi l’he trobat dues plantes més avall. L’he comprat a preu d’or, 38.000 euros, i he llogat la meva a un altre veí amb un cotxe mig metre més curt».

Els preus varien molt en funció de les característiques de la plaça. Passa el mateix amb la vivenda, cap misteri. Al portal Idealista apareixen 4.360 places a la venda a Barcelona, incloent-hi les de moto, que són franca minoria. Hi ha ofertes per 5.000 euros. «Cotxe petit», s’adverteix. Queden molt curts, perquè a les fotos es distingeix una columna que es menja mitja parcel·la. A Rocafort n’hi ha una per 6.000 euros. Inclou una foto d’un Volkswagen Polo que, més que aparcat, sembla que s’ha encastat a l’espai: ni un centímetre d’aire als dos costats.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

A l’altre extrem, a les Corts, apareixen places en promocions noves per la barbaritat de 70.000 euros. O una al passeig de Gràcia per a cotxe gran, per 65.000 euros, amb mesures de 5,21 metres de llarg per 2,73 metres d’ample. Per aquest preu, i tot i que les comparacions són odioses, un pot adquirir un pis a Igualada (per reformar) de 70 m². Es fa molt difícil, per la disparitat de l’oferta i la tipologia de places, traçar alguna tesi sobre el mercat, però queda clar –no és un gran descobriment– que la mida, la zona, la demanda al barri i l’estat del pàrquing (antiguitat, vigilància, il·luminació, alarma, ascensor) són els condicionants que n’expliquen el preu final.

Mirar primer els laterals

Passa també, apunta el president del Gremi de Garatges, que molta gent, abans de comprar una plaça, «mira abans quins cotxes hi ha a esquerra i a dreta». És com comprar un pis en funció dels veïns. Si tenen nens o mascotes, si són joves o grans, si és un pis d’Airbnb... «Si et toca un cotxe immens al costat, potser no t’interessa», afirma Ferrer. «Tot això abans no passava. Només has de fixar-te en el Mini d’ara; ¡és immens!».