Antonio Poveda: «Som molt lents en la planificació de la mobilitat; necessitem la intel·ligència artificial»

Alcalde de Sant Joan Despí durant 15 anys, senador des del 2021, 12 anys com a vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), càrrec que abandonarà els pròxims dies, i president de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta des del 2015. Antonio Poveda (Madrid, 1955) va començar com a periodista però es va passar a l’altre costat, al de la trinxera dels que generen les notícies. La seva dilatada experiència en l’Administració pública és ideal per burxar en el passat, un bagatge que també serveix per endevinar cap a on anem.

¿Quines revolucions en matèria de mobilitat destacaria dels últims 45 anys?

Sens dubte, la integració tarifària del transport públic, que ha acostat molt els municipis. Tot i que la connexió de Barcelona amb la conurbació continua sent el principal repte.

¿Què ha passat?

Hi ha molts factors. Un d’aquests és que a Catalunya som molt lents en la planificació de la mobilitat. Veus Madrid, amb una xarxa de metro molt extensa..., i després Barcelona, amb un Govern a qui sempre li ha costat molt apostar. No hi ha hagut voluntat, i tampoc teníem els recursos. Hem d’aconseguir per a l’entorn de Barcelona els mateixos estàndards de qualitat. Això ens solucionarà el col·lapse de la mobilitat privada fruit del creixement econòmic.

Sembla que els joves passen del cotxe. Això ajudarà.

En aquest país totes les ciutats es basaven en el vehicle privat. El 1980, tota la mobilitat i l’urbanisme se centrava en el cotxe. Però el nombre era moderat, i ara hem arribat al col·lapse. La ciutadania ja comença a tenir una altra mentalitat i s’adona que és impossible arribar al centre de la ciutat, porta a porta, conduint. Per dos elements: cada vegada hi ha millor oferta de transport públic i més consciència mediambiental. Sobretot, és cert, per part dels joves. Hi ha un punt a millorar, en aquest sentit, que és la intermodalitat. Però crec que la intel·ligència artificial ens ajudarà gràcies a la informació que genera. Obre un camí vital per aconseguir una millor gestió en la governança del transport.

¿És important de cara al futur qui gestiona Rodalies?

Té la seva importància, però Rodalies té una complexitat, que no passen trens únicament, també hi ha mitja distància i mercaderies. No és com Ferrocarrils, amb trens amunt i avall sense cap misteri. Una part ja la gestiona Catalunya i el que hem de fer és col·laborar. Cal posar en marxa les coses. I això ens costa molt, en parlem, però no arrenquem. El traspàs de la B-23, per exemple. Quan governava el PP jo en vaig negociar el traspàs a la Generalitat, però no hi havia manera. Hem estat 15 anys pendents d’això. Ara podrem tenir un carril bus-VAO que millorarà la mobilitat. No pot ser que costi tant avançar.

Quan xerrava amb la gent en la seva etapa d’alcalde, ¿què li demanaven quan li parlaven de mobilitat?

El que vol la gent és evitar les incidències que trenquin els seus hàbits. Els sistemes d’informació són fonamentals. Si tinc una incidència vull estar informat per conèixer les alternatives. Hem d’aconseguir que els usuaris d’una determinada línia, si ho volen, rebin un missatge si hi ha algun problema.

¿Això no passa ara?

No, però passarà. S’està provant, però no amb la rapidesa que seria desitjable. Amb els avenços de la intel·ligència artificial hi ha molt camí per desenvolupar per crear eines al servei del transport.

¿Hi haurà més zones de baixes emissions en el futur?

La zona de baixes emissions ha sigut un èxit i ha d’evolucionar. No sé si per etiquetes, però potser sí en funció de l’any de matriculació, caldria posar un tall. Els que tinguin més de 20 anys, per exemple, ja estan amortitzats i contaminen molt. S’ha d’actualitzar de manera amable. Això ha donat ales a altres projectes, com la bici pública metropolitana, l’AMBici. En menys de sis mesos ja hem assolit els 20.000 abonats. Hi ha dies que tenim vuit usos per bicicleta. Necessitem més bicis, més oferta.

Es va perdre l’oportunitat del Bicing unificat...

En el futur estic convençut que els dos sistemes s’han d’integrar, malgrat que ara ja tenen un títol conjunt. La gent deixa l’AMBici i es passa al Bicing sense problemes. D’aquí set anys cal anar a un concurs únic i homogeni. I és important que s’incorpori al sistema tarifari de transport públic.

¿Que amb la T-Mobilitat també puguis utilitzar el Bicing?

Sí. Però la T-Mobilitat és un exemple del que costa desenvolupar les coses. La burocràcia la tenim molt elevada.

¿Quin futur li veu, al patinet?

Creixerà el seu ús, però no a través del ‘sharing’. No passarà com amb la bici, la moto o el cotxe, que seran compartits; serà d’ús personal. Tindrà un paper important a les ciutats sempre que hi hagi infraestructura, per això avui hi ha molts més patinets a Barcelona que a Madrid.

¿Té marge de creixement, el tramvia? ¿Pot suplir la falta d’inversió en metro?

És molt més flexible que el metro i s’ha d’estirar. La prolongació cap a Sant Feliu, per exemple, està pendent del soterrament de l’R3 de Rodalies. L’objectiu és que vagi cap a Molins de Rei i Sant Vicenç. Però també és possible desenvolupar l’autobús exprés, que no requereix tanta infraestructura, amb una velocitat comercial fins i tot superior. Els busos de 18 metres ja tenen un nivell de capacitat important. Ho hem vist amb l’M5, entre Castelldefels i Cornellà. Té una reserva important de traçat per la C-245 i és una línia supereficaç i eficient.

Arribar a Barcelona amb autobús i adonar-se que falten estacions terminal...

És un exemple del que ens costa prendre decisions. La mobilitat del futur necessita molta més agilitat burocràtica. Des de fa més de 15 anys hi ha una terminal prevista al parc de Cervantes, a la Diagonal. El projecte el té la Generalitat de Catalunya, però l’ha anat ajornant. Ara es parla de fer-la a Francesc Macià per la prolongació de l’L8 de FGC. Estem en la indefinició. Jo reclamo concreció. Correm el risc de col·lapsar els carrils bus. A plaça d’Espanya falta una terminal sí o sí i en falta una altra a la Diagonal. Ja no sabem on posar els finals de parada. Ja no hi ha espai.

Seguretat viària. ¿Com reduïm la xifra de 21 sinistres amb víctimes al dia a Barcelona?

És un drama. Confio en dues coses, que tots els nous vehicles tenen elements de seguretat molt desenvolupats i que la seguretat viària entri de veritat a les escoles.

No es referirà a aquest guàrdia urbà que ve un dia a l’aula...

No serveix per a res, és un tema d’imatge, no recomano que es faci. O hi ha un professor de seguretat viària o és impossible. La ciutat cal compartir-la, i això requereix civisme.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

¿Com ho fem?

S’hi han d’implicar el Departament i el Ministeri d’Educació, perquè ha de ser una matèria més. Però no vinculada a la seguretat ciutadana, parlem de civisme.