Barcelona pedala cap al seu ‘prime’ en matèria de ciclisme urbà

Miren al seu voltant. Un familiar, un veí, un amic, un company de l’oficina. Tots coneixem algú que es mou amb bicicleta per la ciutat. I cada vegada són més. Malgrat tenir un clima privilegiat per pedalar, Barcelona s’ha llevat tard en aquests paratges del ciclisme urbà, però el que fa 15 anys era una anècdota el 2023 ja és una realitat més que consolidada amb 250 quilòmetres de carrils bici i, el que és més important, una cultura ciclista consolidada i reconeguda.

Aquest dissabte se celebra el Dia Internacional de la Bicicleta. El més probable és que passi desapercebut, però el cap de setmana que ve l’efemèride podrà rescabalar-se amb la celebració de la Festa de la Bici i la Bicicletada, organitzades per l’Ajuntament de Barcelona. Serà l’11 de juny amb tota mena d’activitats al passeig de Lluís Companys de 10 a 14.30 hores i amb un passeig de 12 quilòmetres que sortirà des d’Aragó amb passeig de Sant Joan i que recorrerà l’Eixample i Ciutat Vella.

Massa Crítica

Aquest divendres, com tots els primers divendres de mes, es va celebrar la Massa Crítica, la concentració de ciclistes que pedalen per la ciutat durant una bona estona en una barreja de festa i reivindicació. Va ser una convocatòria més exitosa de l’habitual. I no és estrany, ja que la ciutat està en un moment de trànsit, de possible canvi d’aires al consistori. Tenen clar que queda molt per fer i no volen cedir ni un centímetre de tot el camí que s’ha recorregut, ara que la quota modal de la bici s’acosta al 3%. Els deu semblar poc, però si prenem com a base l’enquesta de mobilitat d’un dia feiner, la moto suposa el 6,2% dels desplaçaments que realitzen els residents, és a dir, sense tenir en compte les motocicletes que venen de fora.

En una ciutat on el 52% dels residents va caminant, el 24% utilitza el transport públic i només el 14% recorre al cotxe, el marge de creixement de la bici és enorme. Després hi ha els més de 530.000 cotxes que cada dia venen de fora de Barcelona i que generen més d’un milió de desplaçaments i la corresponent congestió i contaminació, però aquesta dada la deixarem avui al marge.

Seguretat i robatoris

Tal com s’ha demostrat des que el març del 2007 va néixer el Bicing, l’augment del nombre de ciclistes va de la mà del desplegament de la infraestructura. I tal com exhibeixen totes les enquestes realitzades al col·lectiu a pedals, la seguretat i, per tant, el fet de disposar de corredors segregats, és l’element més important a l’hora d’apostar per aquest mitjà de transport. De la mateixa manera que el robatori n’és el principal obstacle i en això té poc perdó el fet que el Bicibox, els aparcaments segurs en superfície, estiguin en gairebé una vintena de municipis metropolitans però no a Barcelona.

Un dels principals objectius del següent mandat hauria de ser anul·lar els carrils bici bidireccionals, que tants problemes de convivència han provocat, sobretot a l’Eixample, on els cotxes, si volen girar, han d’estar pendents dels vianants dels dos costats i de les bicis i patinets dels dos costats. No és que no sigui la seva obligació, però davant la congestió, la densitat i el nervi que es viu a la calçada, el millor és minimitzar les maniobres que puguin generar perill per a algun col·lectiu.

Estimat alcalde...

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

El Bicicleta Club de Catalunya (Bacc) va elaborar, de cara a les eleccions, una mena de decàleg de mínims perquè Barcelona prengués el camí correcte en la promoció del ciclisme de ciutat. Són reclamacions que giren entorn de la seguretat, la prioritat, el control i la convivència. Demanen al futur alcalde que els carrils siguin més amples i que s’adaptin al creixement de la demanda, que els itineraris estiguin connectats i que no hi hagi culs de sac, que es promoguin els aparcaments segurs, que els semàfors els siguin més favorables, que la velocitat es redueixi de manera generalitzada a 30 quilòmetres per hora, que hi hagi més policia amb bicicleta, que es persegueixi més l’assetjament dels vehicles motoritzats als ciclistes i que es fomenti el repartiment de mercaderies en ‘cargo bikes’.

Amb més quilòmetres que mai, amb carrils bici sovint col·lapsats, amb cada vegada més quota modal i amb cada vegada menys cotxes, Barcelona pedala, com dirien els adolescents, cap al seu ‘prime’ en matèria de ciclisme urbà. Cal veure amb quin ànim n’agafa el testimoni el pròxim alcalde.