Collserola se salva (per ara) de la crema catalana de torres de guaita per detectar incendis

Raimon Roda, director gerent del Consorci del Parc Natural de Collserola, admet que el pulmó de Barcelona «s’està quedant sol» en la batalla contra els incendis a base de torres de vigilància. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) disposa de 12 torres, 6 dins el parc, tot i que el consorci en controla dues més, a Corbera i a Sant Climent de Llobregat. El dispositiu per aquest estiu es va concretar en una reunió feta dimarts passat amb totes les administracions implicades en la gestió forestal. Aquest any seran 31 efectius: 26 guaites, 4 vigilants mòbils i 1 coordinador.

Adeu, Foxtrot

És un nombre sensiblement inferior al d’anys anteriors, ja que aquest any, la Torre de Collserola deixa de funcionar com a mirador de vigilància. Es deia Foxtrot. Sí que es mantenen les torres Mike, Quilo, Índia, Golf, Eco, Lima, Juliet i Romeu; les dues últimes són les que queden fora del parc. Les altres quatre –Serra, Charlie, Bravo i Alfa– les controla l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals, que depèn de la Diputació de Barcelona. Qui sap si amb més mitjans econòmics, l’operatiu seria més nombrós. Recordin: el Govern només ha posat en aquest pulmó el 4,6% dels diners que va prometre quan el va declarar parc natural.

El primer dispositiu es va posar en marxa el 1983. Des d’aleshores, l’AMB (en les seves diferents denominacions), diputació i consorci, juntament amb els diferents cossos de seguretat i intervenció, han anat sempre de bracet, evitant, per exemple, que cap dels 445 focs registrats des del gener del 2011, poc després que Collserola fos declarada parc natural, es descontrolés. En total, s’han de vigilar 27.794 hectàrees forestals, de les quals unes 8.300 pertanyen al pulmó barceloní. No han sigut pocs els rumors que assenyalen el final de les torres de guaita, començant per les que dirigeix la diputació. Però per ara, segueixen. Ja veurem fins quan.

Càmeres vs. persones

S’ha demostrat que funcionen. I segurament per això s’han salvat de la crema, però la veritat és que a la resta de Catalunya van començar a desaparèixer el 2020, quan el Govern va decidir prescindir de les 48 estructures repartides per tot el territori. La primera onada de cancel·lacions va afectar 96 vigilants que des del juny fins al setembre treballaven en dos torns. El col·lectiu es va queixar per la decisió de la Generalitat, al·legant que s’havien aportat dades falses per justificar la decisió, com que només haguessin detectat 37 incendis els últims 10 anys. «Les càmeres no detecten l’incendi, només fan el seguiment», van argumentar. No es va fer marxa enrere. Però el pulmó barceloní va mantenir els pirulís.

La ràdio-emissora, un mapa, prismàtics, cantimplora, brúixola, alguna cosa lleugera per menjar, roba còmoda, un bon coneixement del terreny, un parell d’ulls ben entrenats i ser una mica amant de la soledat. I res d’anar a pencar amb son. Això és bàsicament el que necessita una persona per enfilar-se a dalt d’una d’aquestes torrasses. A l’advertir una columna de fum, per petita que sigui, s’avisa al centre de control i als altres agents implicats, explicant el lloc on s’ha divisat el conat d’incendi. Diuen els que coneixen aquesta professió, que les coordenades que passen s’equivoquen per no més de 20 metres de la ‘zona zero’ del conat.

Menys pluja i canícula nocturna

Els últims anys, tal com assenyala el parc en les seves memòries anuals sobre prevenció d’incendis, s’han produït dos factors que fan encara més important el paper d’aquestes torres. D’una banda, el descens de les precipitacions, que a més es concentren molt en dies concrets i en canvi hi ha moltes jornades seguides sense una sola gota, i per l’altra, l’increment de les nits tropicals, en què la temperatura no baixa dels 20 graus.

Notícies relacionades

El mercat d’habitacions de lloguer creix un 50% en un any

L’oferta de pisos de lloguer cau en picat a BCN en els últims mesos

¿I per què a Collserola es mantenen les torres de vigilància si en altres zones, i en altres països, s’aposta més per les càmeres i altres tecnologies? Doncs bàsicament, concedeix el gerent del consorci, «perquè s’ha demostrat que aquí aquest sistema ens funciona bé». Amb què s’aplica allò que si una cosa va bé, millor no tocar-la. I més en aquest cas, en què hi ha tant en joc. Tot i que surti més car. El que sí que està en cartera és anul·lar el centre emissor propi per incorporar-se a la xarxa de Radiocomunicacions d’Emergències i Seguretat de Catalunya (RESCat), gestionada pel Departament d’Interior.

L’últim gran foc

Gràcies a les torres i els avisos rebuts al telèfon 112, la resposta a qualsevol incendi a Collserola es d’entre 10 i 12 minuts després d’haver saltat l’emergència. De fet, tot i que des del 2011 s’han registrat 445 focs, la superfície mitjana afectada de cada un és inferior a mitja hectàrea. L’últim gran foc es va registrar l’11 d’agost de 1994. Van ser 150 hectàrees. La cosa es va descontrolar perquè la majoria dels efectius s’havien desplaçat al centre de Catalunya, on cremaven 9.000 hectàrees entre el Montseny i la Selva. El guaita ho devia veure amb prou temps. Està clar que ell no va fallar.