Ensenyament

Les famílies de l’escola Mary Ward de Barcelona porten el tancament de l’escola als jutjats

Els pares censuren en un contenciós-¡ administratiu que el Consorci d’Educació permetés la clausura del centre, sense avís previ ni explicacions, educatiu un 15 de juny

Les famílies de l’escola Mary Ward de Barcelona porten el tancament de l’escola als jutjats

Jordi Cotrina

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

No va comptar el Consorci d’Educació de Barcelona ni la fundació Narcís Jubany que hi hagués tant advocat i tant pare voluntariós i tenaç entre les famílies que el juny passat es van quedar sense escola en un racó elevat de Sant Gervasi. Amb el curs a punt de tancar-se, la direcció de l’escola Mary Ward va reunir els pares i les mares a l’auditori. El que s’intuïa com un comiat de l’any amb abraçades, apreritius i bons desitjos per a l’estiu, va acabar en una notícia tan devastadora com inesperada: per problemes econòmics, tanquem l’escola. Sense més explicació. Amb les matrícules ja distribuïdes o en tràmit en tots els centres públics i concertats, 290 alumnes d’infantil, primària i secundària es van trobar un 15 de juny sense pupitre assignat per al setembre. No hi va haver marge de maniobra, però sí indignació, enfadaments i maniobres legals. L’Administració es va limitar a complir els requisits burocràtics i ara les famílies responen amb un recurs contenciós administratiu que, més que reivindicar la reobertura de l’escola, posa sobre la taula el traumàtic, i alhora fàcil, que resulta tancar una escola.

Un portaveu de les famílies, a qui anomenarem Máximo, recorda que aquell dia els van donar una pàgina d’‘excel’ amb les places disponibles a escoles de l’entorn, per la zona del parc de Monterols, a Sant Gervasi-Galvany. Potser pensen que al ser barriada noble, què més fa, perquè total, segur que pagant troben un altre centre educatiu. El cert és que és molt més complicat que això. Primer aquesta la volença. Les famílies, unes 100, sentien devoció per l’escola, de la congregació de Jesús, present a Espanya des del 1939, quan les germanes van arribar procedents d’Alemanya i van fundar una casa a Barcelona. Peculiar moment per emprendre.

Formulari i llestos

Tornant als nostres dies, aquestes 100 famílies van passar un juny i un juliol francament estressant. El famós ‘excel’ amb prou feines solucionava res per a llars amb tres o quatre fills que aspiraven, com és normal, que els seus fills anessin al mateix centre educatiu. «Hi ha hagut de tot, gent que està més contenta i gent que no ho està tant», afirma Máximo. Però sí, tots van aconseguir, més tard o més aviat, una aula. I a això semblava acollir-se el Consorci d’Educació quan en una resolució de l’1 de setembre donava per resolt el tancament del Mary Ward. «Ens sembla increïble que sigui tan difícil obrir una escola i que, en canvi, per tancar-la només sigui necessari omplir un formulari», es queixa aquest pare.

En les seves al·legacions, l’ens públic responia a les famílies que s’havien seguit tots els passos que marca la llei. La inspecció d’Educació feia constar el següent en un informe del 15 de juliol: «La immensa majoria de l’alumnat ja ha sigut reassignat a centres del Servei Educatiu de Catalunya per cursar estudis el curs 2022-2023 vinent. Les demandes han sigut ateses tant com ha sigut possible d’acord amb les vacants disponibles, la preferència de les famílies i, entre d’altres, l’agrupació de germans i la distància amb el domicili habitual». Però aquest no era el problema per als afectats. O no només aquest: «La llei catalana és parca, i fins i tot cutre, ja que si ja hi ha recol·locació, temi resolt». Perquè s’entengui, no és el mateix que tanqui un restaurant o una floristeria (te’n busques una altra) que ho faci l’escola dels teus fills, amb tot el que això implica d’amistats, sistema educatiu, arrelament, logística...

Les famílies es van oferir a pagar més. També van preguntar si la fundació s’havia plantejat integrar l’escola al sistema públic, pas que ja han fet una quinzena de centres educatius concertats a tot Catalunya. Res, no hi havia marge de maniobra, la decisió estava presa. Llavors van saltar els rumors. Es va parlar de ‘pelotazo’ immobiliari, però tota la parcel·la, de més de 8.000 m2 està qualificada d’equipaments (7a). Només una modificació del pla general metropolità (PGM) o una permuta municipal (un canvi de claus urbanístiques) podria obrir la porta a una operació especulativa. El lloc bé ho val, però per ara no consta moviment respecte a això i la finca continua buida.

Situació econòmica

Notícies relacionades

En les al·legacions que ja van presentar en un recurs d’alçada davant el mateix consorci (sense sort), les famílies van denunciar que el centre mai els va demostrar la catastròfica situació econòmica que va derivar en el tancament de l’escola, que va passar a estar dirigides per la fundació Narcís Jubany el gener del 2018. El compte de resultats d’aquesta entitat en l’exercici 2021-2022 reflecteix unes pèrdues de 23.679 euros, després de dos anys en què havien acariciat els 30.000 euros positius. És, de tota manera, un organisme sense ànim de lucre. I en qualsevol cas, no hi ha prou detall que permeti concloure que aquests números vermells són imputables al Mary Ward.

Els pares estan convençuts que l’escola feia mesos que tenia la decisió presa. El mateix consorci va ser informat el 14 de juny. «El que no pot ser és que estigui permès fer aquest anunci amb el curs ja acabat. La llei hauria de posar un límit, i l’ideal seria que coincidís amb l’inici del termini de matriculació per donar marge a les famílies», afirma el Máximo. És a dir, a principis de març, com a màxim. El mateix regidor d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Pau González, va qualificar d’«irresponsable» la decisió de la direcció de l’escola, una qualificatiu sense traducció jurídica que es va quedar allà, en el terreny de la declaració política. «És inadmissible i intolerable», afegia dies després el conseller d’Educació, Josep Maria González Cambray. Però res va canviar.