Els motoristes de Barcelona desenterren l’eterna demanda de circular pel carril bus

Si d’alguna cosa sap Jaume Alguersuari, més enllà de les motos, és de comunicació. Sumat al fet que ha entrat en aquesta sagrada edat en què no s’ha de demanar permís ni mesurar gaire les paraules, aquest empresari ha convertit un debat sobre la motocicleta a Barcelona en un hiperbòlic elogi del mitjà, en una reivindicació gairebé bíblica del paper que juguen els motoristes en la mobilitat diària. Aquest home, amb un nom que potser associïn al seu fill, el que va ser pilot de F-1, ha aconseguit aquest divendres reunir cinc dels candidats a l’alcaldia de Barcelona dels set grups amb representació en el ple de l’Ajuntament de Barcelona: Xavier Trias (Junts, o Trias per BCN, com prefereixin), Jaume Collboni (PSC), Eva Parera (Valents), Anna Grau (Ciutadans) i Daniel Sirera (PP). En faltaven dos i no ha sigut cosa menor: Ada Colau i Ernest Maragall, que volien delegar en altres membres de la candidatura però la condició de Motoristes per Barcelona era claríssima, només els números un de la llista. Alguersuari ha optat per la diplomàcia al valorar aquestes absències, però ha sigut meridià en el seu apartat de demandes: «Els demano que el seu programa electoral, de manera taxativa, inclogui un assaig de sis mesos perquè les motos puguin circular pel carril bus. I si no funciona, fora».

Aquesta petició obliga, abans de desgranar les opinions dels candidats, a desempolsegar la figura d’Alberto Fernández Díaz. L’exregidor del PP ho va reclamar al llarg de gairebé una dècada, però mai es va sortir amb la seva. Sí que va aconseguir que l’assumpte s’analitzés des de tots els punts de vista. Se’n van redactar quatre informes. Un portava el segell de Transports Metropolitans de Barcelona i descartava la idea perquè els busos podien perdre velocitat comercial. Un altre va sortir dels serveis municipals de Mobilitat i van justificar la seva negativa, com va passar amb el dictamen de la Guàrdia Urbana, en el fet que no era un plantejament segur. I un quart, que va arribar ja en temps de Trias a l’alcaldia, el va presentar el RACC el novembre del 2011 i advertia d’un augment «significatiu» del nombre d’accidents de moto a Barcelona i del perill que suposarien els girs a la dreta dels cotxes des dels carrils centrals.

¿Quants en són?

Que se sàpiga, des de fa més de 10 anys ningú s’ha tornat a preguntar si és una mesura que es pugui aplicar per al cas de Barcelona. En ciutats com València, Sevilla, Vigo i Madrid sí que està permès, però no és comparable, ni de bon tros, el nombre de motos d’aquestes urbs amb el de la capital catalana, gairebé 270.000, sumant-hi els ciclomotors, segons el cens de vehicles de l’ajuntament. ¿Significa això que a la ciutat hi ha 270.000 motoristes? No. En poden ser menys, perquè una persona pot tenir al seu nom diverses motos, o en poden ser més, perquè no es té en compte els usuaris del ‘sharing’ o la gent que va de «paquet». En qualsevol cas, un bon bolquet de vots.

Dels cinc candidats, només Parera ha dit que sí, que endavant, que les motos junt amb el transport públic sense prova ni res, l’endemà de la seva proclamació com a alcaldessa, si fa falta. La seva intervenció ha sigut de màxims: fora la zona de baixes emissions, 150.000 places d’estacionament per a motos en superfície (gairebé el doble que ara), crear aparcaments subterranis ‘low cost’ (quatre euros al mes, ha plantejat) i tornar a allotjar concentracions moteres com la dels Harley Days, que es va celebrar entre els anys 2009 i 2016. La candidata de Valents s’ha emportat la segona millor ovació de la tarda. La primera l’ha rebut Trias, que sense gaire concreció ha aixecat fins i tot un sonor «bravo» del mateix Alguersuari. És clar que l’empresari ha confessat en la seva al·locució certa debilitat per l’exalcalde: «És algú a qui adoro i admiro».

Trias, que sap bé com apel·lar al cor del seu públic, ha fet referència a la seva joventut a Viladrau. Anys de Montesa, una moto que va enfrontar a les Bultaco que brandia la família de la seva nòvia de llavors, la seva dona ara. «Fa anys que vaig deixar de ser motorista, però tots els meus fills van amb moto. El meu últim net –en tinc 11– es diu Mateu i va per casa amb una moto i va dient ‘mira com ‘plego, com Márquez’. Així estem»... El candidat de Junts, però també del PDECat i de Demòcrates de Catalunya, ha repetit el que ja va dir setmanes enrere: «Barcelona és ciutat de motos». I ha afegit: «La mobilitat, sense les motos, seria un desastre més gran que el que és ara». ¿Propostes? Escassa concreció; a tot estirar, un «pla de motos que vagi a favor de les motos i apostar per l’electrificació».

Collboni tampoc ha sigut gaire concret, però és normal que els que tenen opció de governar es mullin menys per allò que després els vingui algú amb la gravació. El líder del PSC ha començat amb els galons. «Fa 35 anys que vaig amb moto per Barcelona». Es va estrenar amb una Vespa 125 i ara utilitza un model elèctric. Ho fa, ha afirmat, perquè la moto «és una necessitat i dels primers mitjans sostenibles des del punt de vista de l’espai públic».

Millor un pacte

Ha apostat per incrementar les places d’aparcament «en algunes zones de l’Eixample» i ha reclamat «responsabilitat davant el vianant». Amb aquesta frase, un tímid toc, ha sigut l’únic dels ponents que durant uns segons s’ha apartat de l’homenatge cap al respectable. Per diferenciar-se de Trias, en lloc de pla ha proposat un «pacte per la moto», i ha avançat la seva intenció d’importar un projecte que ja s’està desenvolupant en alguns punts de França: l’electrificació de motos de combustió. «Amb ajudes de fins a 600 euros», ha concretat.

Tots els candidats s’han queixat de la falta de places d’aparcament. Algun ha arribat a dir que n’hi ha menys que mai. Però el que és cert, segons dades municipals, és que a la calçada hi ha un total de 84.083 estacionaments. El 2014 no arribaven a ser-ne 60.000. El que cal tenir en compte, no obstant, és que hi ha moltes voreres on s’ha vetat la presència de motos en els últims vuit anys, sigui per conversions en zona de vianants, superilles, eixos verds o pel desig de l’actual govern d’anar alliberant d’obstacles l’espai reservat als vianants.

Grau, sempre directa, ha dit que la moto «és sexi i èpica», ha promès eliminar els carrils bus en sentit contrari i augmentar l’estacionament també en zones per als vianants, perquè, ha argumentat, «no es pot obviar la necessitat d’aparcar». Ha fet seva la prova de sis mesos de motos pel carril bus. Però això sí, abans cal eliminar tot l’urbanisme tàctic «que posa en perill la seguretat dels motoristes», una sentència que han repetit els cinc convidats. També ha defensat, després que parlés Parera, que a la moto no se li pot donar l’esquena, però tampoc fer-li la pilota».

Fora lladres

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

Sirera ha guanyat el concurs paral·lel de candidats moters. Va pujar en una moto per primera vegada als 14 anys i fins als 55 que té ara n’ha tingut no pas menys de 10 de diferents. Ara, una BMW de 650cc. «La moto –ha defensat– és una de les solucions als problemes de mobilitat que té Barcelona. L’altra és que Colau i el PSC deixin de governar». Sobre les motos pel carril bus ha assenyalat Fernández Díaz, assegut a la segona fila, i ha recordat la seva croada en el ple. Sobra dir que el PP està a favor de la proposta. En la seva llista de projectes ha inclòs ajudes per renovar el casc, una rebaixa del 50% de l’impost de circulació i «fer fora els delinqüents que ens roben les motos».

Cal veure com avança l’assumpte de les motos pel carril bus. Motoristes per Barcelona té al seu favor que Trànsit va recomanar no fa gaire que les motos utilitzin els carrils bus per entrar fins a Fabra i Puig, Glòries i Francesc Macià circulant pel corredor de transport públic ja segregat fora de la ciutat. També tenen el vent a favor amb la decisió del consistori, sense que hi hagi cap informe, de permetre que les bicis circulin pel vial del bus en alguns carrers, com Creu Coberta, Via Laietana i Pi i Margall. En contra, aquests estudis de fa més de 10 anys. I les xifres de sinistralitat, per descomptat, ja que la moto suposa el 8% dels desplaçaments interns però en els últims 10 anys, la meitat dels 242 morts en sinistres de trànsit a Barcelona en els últims 10 anys anaven sobre una moto. En definitiva, és una idea amb un valor tècnic. Però també, si hi ha més morts, pot tenir un preu polític.