Mapa | ¿Vius en un carrer ‘saludable’ a Barcelona?

Els creadors d’aquesta eina que han aplicat a la capital britànica i també a Barcelona, mariden fins a 10 criteris diferents que donen com a resultat un color. Molt verd, un lloc formidable; molt vermell, cosa dolenta. En el cas que ens ocupa, van comptar amb la col·laboració de Barcelona Regional (BR), en concret, l’àrea de Medi Ambient i Eficiència Energètica, dirigida per Marc Montlleó, un biòleg dels que sap baixar el seu coneixement al terreny dels neòfits i que es digna a atendre aquest diari per desbrossar el mapa sanitari dels carrers de Barcelona. Si volen comprovar com va de benestar casa seva, el seu lloc de treball o els carrers pels quals passen més sovint, naveguin una estona pel gràfic que tenen just sota.

Mapa ‘Healthy Streets’ de Barcelona

L’índex va tan al detall, que un mateix carrer pot tenir diferents colors en funció dels diferents criteris que marquen la tonalitat final. La via que obté millor puntuació és al districte que concentra els barris amb rendes més baixes, a Nou Barris, concretament al passeig d’Urrutia, del qual els creadors del mapa destaquen la qualitat de la vegetació i de l’aire, el trànsit reduït i la densitat de població. Sorprèn, certament, perquè és una zona d’escàs comerç, allunyada de qualsevol superilla, sense encant aparent. Però amb tot el que l’indicador considera important.

El punt més mal valorat se situa a la sortida del costat Llobregat de la Ronda del Mig, a la cantonada de l’artèria que arriba a la plaça d’Ildefons Cerdà, el pitjor homenatge possible al pare de l’Eixample perquè això no és una plaça; és una rotonda. D’aquest enclavament, els autors censuren l’excés de soroll, el domini de l’automòbil, l’absència de verd, la contaminació i la pobra connectivitat. Defineixen, en resum, una de les autopistes urbanes que encara travessen la capital catalana, sobretot de riu a riu.

Un gran diagnòstic

Lucy Saunders va crear Healthy Streets el 2019 com a colofó a set anys de treball en el departament de Transports de la gran regió londinenca. L’objectiu de la iniciativa és «integrar la salut pública a les decisions que hagin de veure amb la mobilitat, l’àmbit públic i la planificació». El seu índex és un gran diagnòstic, una radiografia sobre la qual prendre decisions. Aplicat a Barcelona, passa el que segurament suposaran, que els carrers amb més trànsit i soroll, és a dir, l’Eixample i les vies de la xarxa bàsica, són les més vermelles del pla.

El mapa ofereix un inquietant nivell de detall que bé mereix una explicació. Explica Montlleó que la gent de Healthy Streets es va posar en contacte amb ells per demanar-los dades que poguessin crear la cartografia sanitària de la ciutat. «Els vam enviar el que ens van demanar, sempre amb números oficials i quantificables, com més actualitzats millor». No va ser poca cosa: amplada de voreres i calçades, intensitat mitjana diària de vehicles, percentatge de superfície verda, nivell de soroll, qualitat de l’aire, població resident i carrils per a bicis (amb el detall sobre si són bidireccionals o estan segregats) i per a transport públic, després, des de Londres, va arribar el moment de ‘cuinar’ la informació, de posar una capa a sobre de l’altra.

Empremtes del passat

Cada un dels criteris dona per a una anàlisi per si sol. El de la superfície verda, per exemple, assenyala Montlleó, permet diferenciar amb facilitat els nuclis dels pobles del pla de Barcelona que van començar a ser absorbits a finals del segle XIX. «Ciutat Vella era una ciutat emmurallada, densa, insalubra, i si volies camp, havies de sortir fora perquè et toqués l’aire. El mateix passa amb els nuclis antics de Sarrià, Gràcia, Horta o Sant Andreu». Traslladat al 2023, com si vius a la ciutat i te’n vas a Montjuïc o a Collserola a fer un volt.

No disposaven de verd perquè el tenien més enllà de les seves fronteres, on amb prou feines hi havia edificis. Segur que els deu sonar la frase: «Tot això abans eren camps». Amb el pas de les dècades, i una vegada suavitzada la febre de l’automòbil sorgida després de la Segona Guerra Mundial, aquests carrerons pels quals circulaven autobusos (el 66 va pujar per Major de Sarrià fins a l’any 2000, per exemple) van començar a restringir el pas de vehicles amb un urbanisme i unes polítiques de mobilitat a escala més humana, però tot i que hi hagi menys cotxes, no s’han creat encara grans jardins que canviïn aquesta vella configuració urbana.

El mapa de residents també diu molt de la Barcelona contemporània. Les dades que va facilitar BR (una estimació de la població a nivell de portal a partir de la secció censal) mostren el forat humà que s’ha creat a l’eix del passeig de Gràcia i la Rambla, on es concentren més oficines i places d’allotjament turístic que veïns. Passa el mateix, però per diferents raons, a la gran ferida ferroviària de la Sagrera, a Glòries i al 22@, districte en el qual s’ha treballat molt més en la implantació d’empreses que en la creació de teixits veïnals que donin sentit social a la planificació urbanística.

El pes del cotxe

El tractament de les dades, un algoritme que Healthy Streets guarda gelosament, té molt més en compte la presència de cotxes que l’espessor del verd. Afirma Montlleó que no han participat en l’elaboració d’índex més enllà de proporcionar les dades, però sí que saben que la intensitat mitjana diària de vehicles s’ha tingut en compte en cinc de les 10 variables analitzades. Per això aquests nuclis anyencs, amb el trànsit restringit, tenen al cap i a la fi una qualitat molt per sobre de la mitjana. El que no s’ha utilitzat, i és sens dubte un element determinant en el benestar d’un barri, és la salut del comerç o el volum de la restauració.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Per això Enric Granados, on és difícil no ensopegar amb la cadira d’una terrassa, apareix molt més saludable que Balmes. Es va pacificar i la presència de cotxes és residual, però es va arribar tard per frenar la proliferació de bars i restaurants, una cosa que ara, amb els eixos verds, es pretén evitar amb plans d’usos que limitin determinades activitats econòmiques. Si la presència de restauració hagués tingut pes a l’índex Healthy Street, aquesta via que va de la Diagonal fins a Diputació, en un suposar, no gaudiria de tanta esplendor.

Healthy Streets és un regal per als futurs planificadors de la ciutat. Té decisions discutibles i es troben a faltar criteris que són vitals per definir el benestar d’un carrer, però marca urgències, tendències li dona la raó a alguns tòpics, en desmenteix d’altres, assenyala una vegada més les carències de l’Eixample i dibuixa una Barcelona que d’un carrer a l’altra passa de la depressió a l’eufòria. Verd, formidable; vermell, cosa dolenta.