Les VTC clàssiques imploren a Barcelona un reglament que n’eviti l’extinció

No és casualitat que hagin triat el passeig de la Reina Maria Cristina. Tampoc és atzarós allò de la sorollosa marxa lenta, ni allò d’escenificar un funeral. Les VTC clàssiques han sortit al carrer aquest dilluns per reclamar un reglament que no les porti a l’extinció. Amb una estètica semblant a la que solen brandir els taxistes. Diuen –d’aquí ve el qualificatiu de ‘clàssiques’– que no tenen res a veure amb plataformes com Uber, Cabify o Bolt, i que tampoc ofereixen serveis de taxi. Són el gremi anterior a la revolució digital de la dècada anterior, quan grans empreses van començar a ficar la poteta en el transport col·lectiu, primer de males maneres (així ho van reconèixer ells mateixos) i després, buscant els racons de la norma vigent. Els de tota la vida són unes mil llicències i asseguren que a prop del 70% no poden seguir perquè no han aconseguit passar el tall del nou reglament. Per això demanen un filtre que tingui en compte la seva peculiaritat.

La protesta ha tingut dos actes. El primer, a peu, s’ha desenvolupat al voltant de la plaça d’Espanya, amb els xòfers caminant darrere d’un carruatge fúnebre de 1916, propietat de l’empresa que comanda Jordi Clapés, el pare dels quals va regentar l’última vaqueria de Barcelona, a la Rambla Prim. «Ens van fer fora el 1992 amb les expropiacions per a l’estació de l’AVE de la Sagrera», afirma. Els seus cavalls es diuen Diamant 1 i Diamant 2. Darrere seu, unes 200 persones que han donat la volta a la rotonda (això de cap manera és una plaça) i que han acabat amb un aplaudiment a un fèretre adornat amb adhesius amb la inscripció ‘VTC-GT RIP’–. ‘GT’ respon a ‘gran turisme’, el nom amb el qual fa temps es coneixien aquests cotxes, quan es dedicaven en exclusiva, com fan ells, als serveis privats de luxe.

Els obstacles

Román Llort, portaveu de l’associació VTC Gran Turisme de Catalunya, ha explicat que representen «unes mil llicències, que no tenen res a veure amb les que gestionen les plataformes». De totes aquestes, assegura, només 350 han obtingut la nova llicència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La resta se n’han quedat fora per diferents raons. Podria pensar-se, els que sàpiguen una mica de què va això, que la longitud mínima requerida als vehicles, que ha de ser de 490 centímetres segons el decret aprovat a mitjans del 2022, ha sigut mortífer per a ells. Però no. «El 90% dels nostres cotxes són més llargs, aquest no és el problema», concreta Llort. «És una norma que es va pensar bàsicament per als cotxes de Cabify», afegeix, amb referència al decret 9/2022, impulsat pel Govern català després que el Govern espanyol passés la pilota a les autonomies i aquestes, al seu torn, fessin el mateix amb els ens municipals.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Demanen al Departament de Territori que flexibilitzi les condicions de treball. El nou decret obliga a tenir un cotxe adscrit a una llicència l’últim any. Els xòfers, però, adverteixen que la pandèmia va obligar molts autònoms a desfer-se del vehicle per poder subsistir, i que abunden els casos en què la nova adquisició es va produir ja el 2022, fora del termini que estableix la nova normativa. També es van produir canvis societaris que tampoc salven el període reglamentari i denuncien, a més, «errors administratius» que van retardar alguns tràmits, i aquesta demora també ha deixat fora alguns sol·licitants de la credencial.

Per tot això, aquest col·lectiu reclama «una llei d’acompanyament al decret consensuada que permeti arreglar aquest despropòsit», amb l’objectiu de «poder tornar a operar amb normalitat». En qualsevol cas, el decret té una vigència de dos anys, ja que és sobre la taula la redacció d’una nova llei del taxi, que hauria d’incloure els serveis de les VTC. Tanmateix, això és encara un meló per obrir.