El meteoròleg del Fabra es cola al calendari de l’Organització Meteorològica Mundial

Alfons Puertas és un dels pocs homes que poden veure’s des de qualsevol punt de Barcelona. És el meteoròleg de l’Observatori Fabra, un dels elements arquitectònics més reconeixibles i apreciats de la ciutat, i de la mateixa manera que l’esfera del seu sostre es veu des dels deu districtes, també ell pot veure-ho tot quan surt al terrat, cosa que passa molt sovint. I no només per controlar les vicissituds del temps, també per satisfer la seva altra gran passió: la fotografia. Aquest diari ja els va explicar en el seu moment que Alfons és un autèntic caçador d’albes, un mestre de l’alba; un tipus únic a l’hora de retratar fenòmens vinculats amb el clima. Ara se n’ha adonat l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), que ha inclòs una foto seva –de Barcelona, és clar– al seu calendari del 2023.

És una imatge, detalla Alfons a aquest diari, del 18 d’agost del 2022. La va fer a mitja tarda, quan, curiosament, el seu ull es dirigia més cap a l’altre costat del Tibidabo, cap al Vallès, d’on s’esperava que arribés una tempesta. «Però de cop es va formar mar endins aquest núvol, un cumulonimbus calvus. La singularitat de la foto és que està molt centrada i aïllada. I es distingeix molt bé». No va generar una gran precipitació, però li va brindar aquesta imatge que s’ha convertit en portada del juny de l’OMM.

Reconeixement

No hi ha premi econòmic, però Alfons no cap a la pell de satisfacció pel que suposa de reconeixement per part de l’entitat més important del món en matèria de meteorologia. Per entendre’ns, és la nau nodrissa de l’Agència Espanyola de Meteorologia i del Servei Meteorològic de Catalunya. «Al marge de la il·lusió que tet triï una entitat tan important, s’agraeix molt pel prestigi que suposa que facin difusió d’una foto teva», afirma el guardià del clima del Tibidabo.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Alfons va enviar quatre fotos i aquesta no era la seva preferida. De fet, la va adjuntar per proximitat temporal: les va enviar aquell mateix mes perquè l’OMM deliberés. La seva afició per la fotografia va néixer fa 17 anys, quan va entrar a treballar al Fabra i es va adonar que cada dia tenia als peus i sobre el cap uns paisatges espectaculars. Els retrata i alhora fa una encomiable tasca de pedagogia, ja que acompanya les fotos d’una breu explicació del que s’hi pot veure, sempre des del punt de vista meteorològic.

Diu que continua com el primer dia, amb la càmera a l’espatlla i pendent del cel i del mar. Explica que el novembre va començar avorrit però al final la cosa s’ha anat animant. Veurem com va el desembre. Sobre la meteorologia i la falta de pluja, millor no parlar-ne.