Protesta

Escrache veïnal a la seu de Turisme de Barcelona en defensa d’una «ciutat habitable»

Un centenar de manifestants reclamen el decreixement del turisme, eliminar els creuers, menystenir els grans esdeveniments i no ampliar port i aeroport

Escrache veïnal a la seu de Turisme de Barcelona en defensa d’una «ciutat habitable»

ALVARO MONGE

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Passa en poques ocasions que en una protesta de carrer hi hagi gairebé més policia que manifestants. En el cas que ens ocupa, una concentració contra el turisme a Barcelona, s’ha donat aquesta peculiar situació, amb desenes de Mossos creant un cordó al voltant de la Pedrera i agents de la Guàrdia Urbana controlant accessos i carrers. Potser hi ha tingut alguna cosa a veure l’efecte festes de la Mercè... Han sigut un centenar les persones que s’han fet carn al passeig de Gràcia per reclamar el decreixement del ‘forasterisme’ a la ciutat, una plaga, diuen, que fa fora els veïns i agreuja la crisi climàtica. Malgrat el dispositiu de seguretat, l’ondulat edifici d’Antoni Gaudí era només el punt de trobada. Des d’allà, petit ‘tour’ per Provença, rambla de Catalunya i passatge de la Concepció per acabar a la seu de Turisme de Barcelona, que ha quedat irreconeixible. Així ha sigut el dia internacional del turisme dels barcelonins que no tenien res a celebrar.

Els convocants formen part de la xarxa SET (Sud d’Europa contra la Turistització), on comparteixen croada amb ciutadans d’urbs com Gènova, Lisboa, Nàpols, Eivissa, Venècia, Còrdova, Sant Sebastià o Madrid. Parlen d’una situació «insostenible agreujada per la crisi climàtica econòmica i energètica», i exposen reclamacions que van més enllà dels mals agafats al turisme: rebutgen l’ampliació de l’aeroport del Prat o del port de Barcelona, exigeixen abandonar qualsevol pretensió d’organitzar grans esdeveniments com els Jocs d’Hivern o la Copa Amèrica i reclamen frenar qualsevol operació urbanística o immobiliària que tingui a veure amb els visitants. També volen incrementar un 50% la taxa turística i dissoldre Turisme de Barcelona, un organisme, denuncien, que funciona amb fons públics però que en el fons és «un ‘lobby’ que vetlla per interessos privats».

La «rendició» dels comuns

Daniel Pardo, de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, s’ha encarregat d’empènyer el carro amb els estris de la manifestació (escala, amplificador, adhesius, pancartes...). Era, per tant, la persona ideal per resumir l’essència de la convocatòria. Admet, d’entrada, que ells no tenen la solució màgica, que el que busquen és «obrir el debat sobre el model de ciutat». Una cosa, diu, que ha trobat a faltar per part del govern de Barcelona en Comú: «Han sigut una gran decepció. Al principi il·lusionaven, però el declivi ha sigut constant. A més han cedit el tema del turisme en el PSC... una clara rendició».

Notícies relacionades

Volen eliminar els creuers –«de manera progressiva», concedeixen–, reduir l’oferta d’habitacions en hotels i apartaments turístics i «deixar de dependre d’una economia vulnerable que a més expulsa les persones de les seves cases». Tot això ho han resumit, a més de fer-ho amb la lectura d’un manifest, amb un escrache rodó a la seu de Turisme de Barcelona, la façana de la qual s’ha convertit en una immensa pancarta contra el mateix organisme. ’La ciutat per a qui l’habita’, ‘no a l’ampliació de l’aeroport’, ‘emergència climàtica’ o ‘cap veïna fora dels barris’ són alguns dels lemes que han quedat enganxats a l’edifici. A tots dos costats, per cert, agents dels Mossos i de la Urbana, que han observat des de la prudent distància. Al tractar-se d’un passatge estret i amb només dues sortides, qualsevol intervenció hauria tingut un final incert.

Estat de la preocupació

En el baròmetre municipal del maig del 2017, el turisme es va colar a dalt de tot de les preocupacions ciutadanes, desbancant als assumptes que solen ocupar aquest lloc, com la totpoderosa inseguretat, l’atur i l’economia familiar o l’accés a la vivenda. Quan Ada Colau va assumir l’alcaldia, el juny del 2015, només el 5,3% dels barcelonins assenyalaven els forasters com el principal mal de la ciutat. Dos anys més tard eren el 19%. El maig passat eren només el 6,1%. Quin dubte hi ha que Barcelona s’ha tornat a omplir aquest estiu de forasters, que els congressos tornaran a portar milers de persones durant tot l’any, que els creuers igualaran xifres del 2019 i que els hotels i apartaments turístics lluitaran per desestacionalitzar el turisme. Tindran a davant aquests veïns. I s’ha de veure quina actitud pren el govern que surti de les eleccions del maig del 2023.

Temes:

Turisme