Sants-Montjuïc

Malson veïnal al carrer de Piquer: ‘trixies’ en flames i rates com conills

L’incendi de bateries en un local que exercia de cotxera de bicitaxis esgota la paciència dels residents, que també conviuen amb un peculiar ‘mueblé’ i no fa gaire tenien a prop un narcolocal

6
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Docns això d’allà, a més, és un ‘mueblé’. I fa anys que aquell edifici està abandonat. Fa un parell de mesos li va caure tot el sostre del pati interior i ara està ple de rates grans com conills». L’incendi d’un local al carrer de Piquer, en el número 14, diumenge a la nit, ha resultat ser gairebé el de menys després d’un matí de xerrada i passeig amb els veïns. Perquè en aquesta via del Poble-sec de Barcelona passen moltes coses que no es veuen ni es noten si un no viu, o intenta viure allà. La notícia és que es va cremar un baix utilitzat per conductors de ‘trixie’ per carregar les seves bateries. Però això va ser un mal tràngol efímer. Hi ha subjacent una rutina enquistada, una convivència difícil que està portant molts residents a plantejar-se fer les maletes.

La María és la presidenta de la comunitat de veïns del número 14 de Piquer, finca construïda el 1975 en la qual hi ha el local incendiat. Viu aquí des de fa 40 anys amb el seu marit, Juan, amb qui està casada des de fa una mica més de mig segle. Tota un vida als peus de Montjuïc que podria acabar aviat. «Estem mirant pisos fora de Barcelona; volem marxar, i no som els únics», comparteix ella. El seu, efectivament, no és un cas aïllat. Ho confirma Sergi Gázquez, president de l’Associació de Veïns del Poble-sec. Explica que cada vegada passa més sovint que algú que viu al Poble-sec decideix fer les maletes. «Ahir mateix, després de l’incendi, en els grups de Whatsapp van tornar a sortir veïns que deien que volen marxar. És com una gota malaia. I sorprèn més de la gent gran que dels joves, perquè són persones molt arrelades per a les quals no és fàcil fer el pas».

El local que va cremar diumenge és propietat d’un advocat que fa quatre anys va arrendar el baix a uns joves que volien, això li van prometre, muntar un negoci de venda a granel de llavors. Tret que les llavors tinguin rodes i siguin elèctriques, allà mai s’ha produït aquesta activitat econòmica. Era una cotxera de ‘trixies’, els bicitaxis per a turistes que ja no podran circular a partir del 2023. Allà carregaven les bateries, feien arranjaments. I, segons el relat d’alguns veïns, també desballestaven motos robades. En el moment de l’incendi, a l’interior hi havia dos tricicles que van quedar calcinats. La porta metàl·lica, per la pressió del foc, va saltar pels aires i va acabar a la calçada, aixecada per les obres d’urbanització del carrer, iniciades l’agost passat.

Amenaça matinal

Aquest dilluns, al migdia, un parell d’operaris s’han presentat al lloc amb una patrulla de la Urbana i han col·locat una tanca provisional que han ancorat a la façana. Abans, a primera hora del matí, una dona sense llar, coneguda al barri, s’ha colat al local amb la intenció d’ocupar-lo. S’ha ficat a dins, però finalment l’han pogut treure, no sense abans amenaçar amb un pal amb claus els treballadors de l’obra municipal. Amb una petita escala, més tard, ha mirat de colar-se en el número 10, l’edifici abandonat des de fa més una dècada. No ha trobat la manera i ha marxat cap al parc del Mirador. «El tema dels sensesostre –relata Gázquez– és el veritable problema del barri. No per la delinqüència, perquè no n’hi ha més que altres llocs, però sí per la sensació d’inseguretat que genera un cert malestar».

Aquesta finca, tapiada i amb dos baixos sense utilitzar des de fa almenys 12 anys, va estar habitada durant molts anys, explica la María, per un matrimoni. «Però se’n van anar i això es va anar degradant». Fins al punt que, fa un parell de mesos, part del sostre de teules, fusta i ferro va col·lapsar. Però no un trosset: uns 80 metres quadrats de coberta se’n van anar a terra, cosa que va generar un tremend ensurt als edificis limítrofs. El lloc, explica Gázquez, s’ha convertit en una colònia de coloms, i d’un temps ençà, denuncia la presidenta dels veïns del 14 de Piquer, també tenen problemes amb «rates grans com conills que han arribat a pujar al segon pis» del seu bloc. Els rosegadors passegen sense problema per tota la zona interior de l’illa de cases, on coincideixen els jardins d’un hotel i una residència de persones grans. Del deter ioratedifici, a més, ha quedat dreta la paret de la contrafaçana. Un mur d’uns quatre metres d’alt que també pot acabar cedint.

Escàs marge de maniobra

El president de l’Associació de Veïns del Poble-sec excusa en part l’ajuntament perquè, al tractar-se de finques privades, el marge de maniobra és escàs. El local incendiat va ser inspeccionat setmanes enrere i els tècnics municipals només van trobar deficiències menors, insuficients per ordenar-ne el precinte. Òbviament, en el moment de la visita, els arrendataris, almenys dos joves, no tenien les bateries traient espurnes al costat de la línia elèctrica. La María ha parlat aquest dilluns amb l’amo i no s’havia assabentat de l’incendi. «Diu que el van enganyar, que ell també és una víctima». Veurem quina decisió pren quan vegi que a la seva finca no hi ha llavors però sí 40 metres quadrats de socarrim.

Notícies relacionades

Al barri, explica Gázquez, tenen identificats dos locals més que s’utilitzen com a cotxera de ‘trixies’. Amb el mateix problema: tenen llicència d’activitat i només se’ls podria ficar mà per qüestions tècniques o sanitàries. «Si ho tenen tot en regla o tenen deficiències que no són suficients per fer-los fora, no es pot fer gran cosa si el privat no actua», resumeix. La que també ho té tot a la seva mà és la dona que des de fa uns anys resideix en un altre dels locals del número 14 de Piquer. Segons relaten els veïns, la senyora, d’una certa edat, ha convertit la seva pròpia casa en un ‘mueblé’ particular. La porta blanca, li diuen.

Fins a finals de l’any passat, a aquest carrer del Poble-sec calia afegir-li la presència d’un narcolocal, un punt de venda i consum de drogues que va generar seriosos problemes de convivència a la zona. Gázquez, de fet, viu paret amb paret amb el pis en qüestió i va haver d’abandonar la seva habitació durant sis mesos i dormir al menjador. «Van generar un problema d’humitats i olors tremend», recorda. Ara ja dorm al seu llit perquè van fer fora els dolents a finals del 2021. Allò va succeir en el número 26, que avui és un paradís comparat amb el que suporten al 14.