Mobilitat sostenible

¿Amb bici urbana amb aquesta calor? Trucs per conviure amb la suor

La canícula és insuportable, però els ciclistes de ciutat no pengen els pedals. A més de la gorra i les ulleres, la crema solar, buscar rutes amb ombra i una samarreta de recanvi són més que recomanables

5
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«El moment de no retorn arriba quan notes que una gota de suor et recorre el cos per tota l’esquena. És llavors quan saps que estàs oficialment ben suat», diu el Carlos, baixant Balmes amb bici. Les imatges de ciutadans nòrdics pedalant en ple febrer pels carrers d’Estocolm o Copenhaguen solen despertar admiració. No ha de ser fàcil anar amb bici entre la neu i amb tant fred. El mateix han de pensar ells quan ens veuen a nosaltres a la vora del Mediterrani carretejant la bicicleta amb el mercuri acariciant els 40 graus. I si allà no la deixen a casa durant el cru hivern, aquí tampoc la guardem en ple estiu. Així esquiven la canícula els ciclistes urbans de Barcelona.

Malgrat que l’últim mes ja hem suportat dues onades de calor, a la capital catalana no es nota una disminució notable del nombre de ciclistes. I si n’hi ha menys, és més imputable al primer torn de vacances que al clima tòrrid. Comencem amb un sondeig ràpid al carrer, al carril bici de la Diagonal. El Roger va amb una Brompton i diu que a tot estirar intenta fer menys esforç del normal, pedalar amb més suavitat. I alguns dies d’insuportable estiu, opta per plegar la bici i ficar-la al metro. «Ho he fet tres o quatre vegades, no més».

La Irene és sòcia del Bicing. Es queixa més dels problemes per trobar una bicicleta elèctrica que de la calor. Explica que els seus trajectes no tenen més de tres quilòmetres, i que sempre intenta agafar models de pedaleig assistit per no suar. «Si és de baixada m’és igual, però de pujada prefereixo que sigui elèctrica, tot i que aquests últims dies no sé què passa però moltes estan en vermell i no les puc agafar». El que passa és que la demanda és tan alta que no tens temps que es carreguin a l’estació. Per això queden inhabilitades, perquè la bateria està per sota del 20%.

Tovallola i desodorant

La Marina porta una bici de muntanya i, vestida de carrer, no té cap vergonya de mostrar la taqueta de l’aixella. «És el que toca, aquests dos o tres mesos saps que suaràs per molt curt que sigui el trajecte, però per sort en el meu cas tinc dutxa a la feina i em canvio abans d’entrar». S’encarrega de la seguretat d’un edifici i porta un uniforme mentre la seva roba recupera el color i la vida penjada dins una taquilla. Un altre ciclista anònim consultat és el Terry, un britànic que viu a Barcelona. Va arribar el 2018 i es va fer del Bicing, però als sis mesos es va comprar una bicicleta elèctrica, que l’any passat va haver de canviar perquè ja estava feta pols. «No és una ciutat amb pujades grans, crec que és assequible. A la bossa (lligada davant) porto sempre una tovallola petita i desodorant de bola. Sues, sí, però a mi em compensa perquè faig una mica d’exercici i l’estalvi és molt gran».

Adrià Arenas és el portaveu del Bicicleta Club de Catalunya (Bacc) i també és un dels milers de ciclistes que cada dia circulen pel carrer a Barcelona. Coincideix que en aquests mesos no hi ha una davallada important de l’ús de la bici, i que en qualsevol cas, si n’hi ha menys és perquè ja hi ha gent de vacances. «Però continuem sent molts, ahir vaig comptar 30 persones una rere l’altra al carril bici de Diputació». L’Adrià sempre porta una samarreta de recanvi i una ampolleta d’aigua. Intenta beure amb freqüència en els seus trajectes, tot i que siguin curts. Recomana evitar carregar una motxilla a l’esquena perquè no es generi un bassal molest i recomana instal·lar un portaequipatge a la part frontal o posterior. Poden ser unes alforjes, però també una simple caixa ben agafada a la bicicleta.

Refugis climàtics

Un altre bon consell és evitar els vials pedalables que estiguin a ple sol. El millor exemple d’això és el carril central del Paral·lel o el de Sant Joan, completament exposats, sense cap ombra. «Prefereixo anar per Sant Antoni», afirma l’Adrià. Hi ha altres exemples, com el carril d’Aragó a partir de mitja tarda o els laterals del passeig de Gràcia al matí. El sol va fent la volta i no és mala idea tenir present el seu gir per planificar la ruta que sigui el més fresca possible. Els carrers del cor de l’Eixample, per exemple, són ideals perquè tenen molts arbres que generen refugis climàtics. També és bona idea portar una bona gorra i ulleres de sol, a més de crema solar al coll, el clatell i els braços per evitar que es cremi la pell.

Notícies relacionades

L’Adrià té la sort de disposar de dutxa a l’oficina, com la Marina. «Als països nòrdics –assenyala el portaveu del Bacc– estan reglamentades a la feina; aquí estem encara lluny però cada vegada hi ha més empreses que instal·len dutxes per als seus treballadors». És obvi que la inèrcia social va en aquesta direcció, ja que el perfil de ciclista urbà cada vegada és més divers i més vinculat amb la mobilitat obligada, és a dir, la que té a veure amb anar a l’oficina o la universitat.

L’Adrià treballa en una botiga de bicis (Central Bike Barcelona) especialitzada en bicicletes urbanes i de càrrega. «Cada cop hi ha més famílies que substitueixen el cotxe per la bicicleta, per portar els nens al col·le o per anar a comprar», afirma. I si abans refrigeraven l’automòbil, ara els toca buscar altres trucs per arribar el més frescos possible al seu destí. Recordeu: porteu aigua, busqueu rutes amb ombra, porteu roba de recanvi, gorra i ulleres de sol; poseu-vos crema solar, i si el cap ho permet, feu una bona dutxa a l’arribar.