Rutes friquis per Barcelona: de Harry Potter a ‘Dragon Ball’

«Senyor Black» i «senyor Mouse», es presenten els guies. Quan no murmuren encanteris pels carrers, són relacions públiques. Miquel Black i Ismi Mouse, continuen dient-se quan no hi ha turistes davant. Així els coneixen a Reino de Juguetes, la companyia que va començar a obrir botigues temàtiques per les Galeries Maldà (Portaferrisa, 22). Ja van per 14 locals: de Harry Potter a Willy Wonkao Dragon Ball. Fa anys que organitzen la Harry Potter Book Night, un esdeveniment internacional que va néixer com a club de lectura i s’ha estès com a convenció teatral multitudinària. Era qüestió de temps que s’expandís en format ‘tour’. Es va estrenar el cap de setmana passat. Serà la primera –avancen– de les seves rutes friquis. 

«Estic apuntant a la paret», et tranquil·litza un nen amb capa a l’agitar la seva vareta al teu costat abans de deixar anar abracadabres a discreció. Aquests turistes –descobriràs de seguida– saben més de malediccions que Villarejo. Detallen pocions i encanteris amb més exactitud que si fossin a Hogwarts, l’internat de mags de pel·lícula. La majoria són fans de la saga de Harry Potter. 

«És una saga que no caduca en el temps», garanteix Ismi Mouse. Fa 25 anys que es va publicar ‘Harry Potter i la pedra filosofal’. Aquest març se’n van vendre les dues primeres edicions per 82.000 i 18.000 euros cada una. A hores d’ara, la franquícia ha parit més criatures màgiques que ‘Cuarto milenio’. Ha donat de si set llibres, vuit pel·lícules, videojocs, parcs temàtics, fins i tot un nou gènere músical: wizard rock. Ara mateix està de gira l’Orquestra Filharmònica i Simfònica de Londres amb ‘The Magical Music of Harry Potter’. Fins i tot Siri sap posar en pràctica els encanteris de Harry. Prova a dir-li «lumos», és l’encantament d’il·luminació. Per art de màgia s’encendrà la llanterna. 

Tothom et comença a anomenar «Rita» quan et veuen amb llibreta i boli. Rita Skeeter és la reportera una mica irritant d’‘El Profeta’, el diari màgic de la franquícia de Harry Potter. El senyor Black de seguida et proporciona una ploma, però no aconsegueixes que es posi a volar i escrigui ella sola com en les pel·lícules, una decepció. «Compte amb els insecticides», t’adverteix una turista. «¿Saps que et converteixes en escarbat?». Molt tranquil·litzador tot. 

Cafeteria màgica

«Està bé treure a passejar les varetes», diu una altra turista entre encanteri i encanteri. El ‘tour’ comença amb esmorzar a Pudding (Diagonal, 515). «És una de les cafeteries màgiques –revela el senyor Black– no vistes pels ‘muggles’». (‘Muggles’: humans sense habilitats màgiques). Sucs, pastissos i trivial en una sala que sembla treta de Hogwarts. Després, a les escombres. Ah, no, que el cel està avui massa encapotat com per volar, anuncia el senyor Black. I pugen tots a un bus camí del Gòtic harrypottià.

«Una noia –explica l’Ismi– ens deia ahir que ella preferia que li expliquessin històries de fantasia de Barcelona. És com veure una pel·li en directe. «Viure Barcelona d’una altra manera: una Barcelona màgica, com a ells els agradaria que fos». «I al ser un imaginari inventat –apunta el Miquel– fa que desconnectis fins i tot més».

«¿Això és Hogwarts?» pregunta l’Axel –cinc anyets– amb emoció de pel·lícula. El grup de turistes màgics ara es para davant la basílica de Santa Maria del Pi. El senyor Black assenyala al fons amb la seva vareta a l’estil guia amb paraigua. «Aquí va caure un capellà i a l’arribar a terra no es va fer mal». La història és verídica, però en aquest ‘tour’ els finals feliços tenen justificació harrypottiense. «No es va fer mal –continua el guia– perquè van fer un ’arrest momentum’». (És un encantament que alenteix el moviment). Tots els turistes assenteixen sense deixar de parpellejar. Els que obren la boca són els transeünts amb els quals topen.   

Compte, que els guies màgics són antipàtics nivell Risto Mejide en els seus temps d’‘OT’. «A la gent li encanta venir a patir», asseguren ells. És un masoquisme internacional, diuen. «Als EUA hi ha restaurants on els cambrers t’insulten». I t’ensenyen per internet la cadena Dick’s Last Resort. «A Reino –prometen– també tenim pensat fer una cosa així».   

Tres hores després, els turistes acaben entre escombres voladores i cerveses de mantega. És el Carreró Maldagó de las Galeries Maldà. Va ser la primera botiga temàtica de Harry Potter d’Espanya. Ara és la més gran: gairebé 300 metres quadrats de màgia majorista. Més endavant, prometen, volen incloure trucs no de pel·lícula. La pròxima ruta és el 16 i 17 de juliol. 

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

És només un primer contacte, prometen. «A partir del setembre, hi haurà altres tours que s’aniran movent per més branques del friquisme». ¿Per exemple? ‘Dragon Ball. Hi ha molts punts a Barcelona –avança el senyor Mouse–: un minimuseu, restaurants de ramen tematitzats.... L’objectiu, avança, és descobrir un altre costat de Barcelona: «El costat friqui». «Jo sempre dic que tothom és friqui d’alguna cosa», apunta el Miquel. «És viure alguna cosa amb molta passió», afegeix l’Ismi al costat.

Els dos guies màgics deixen anar projectes a la mateixa velocitat que l’home de l’anunci dels MicroMachines. ‘Tours’ frikis de ‘Dragon Ball’, de Willy Wonka, una nica de Disney. Fins i tot preveuen muntar una taverna harrypottiense. «Un racó màgic –resumeixen– on pot passar qualsevol cosa». Des de beure cervesa de mantega entre mags fins a menjar granotes de xocolata i píldores de cuc. «Nosaltres ho diem sempre: els friquis dominarem el món –riuen–. Si no ho fem ja».