Barcelona, una ciutat amb 90.000 motos mal aparcades

Normalment, és el RACC, a través de la seva fundació, el que porta a terme estudis de mobilitat a Barcelona. Però no és el cas. Eixample Respira i Catalunya Camina han sigut els impulsors de l’informe que aquí es desenvolupa, una anàlisi sobre com les motos aparquen a la ciutat. Han observat més de 6.500 motocicletes al llarg de 30 quilòmetres de carrers, i la conclusió deixa poc marge per al debat: el 85% de les estacionades sobre la vorera incompleixen l’ordenança, mentre que la immensa majoria (prop del 97%) de les que són a la calçada mariden bé amb la normativa municipal. Hi ha altres dades interessants, com el fet que les motos de ‘sharing’ es comporten molt millor del que la gent creu. Els impulsors de l’estudi estimen que cada dia hi ha 90.000 motos mal aparcades a la capital catalana.

Aquest diari va fer aquest mateix experiment el desembre passat. Els resultats van ser molt similars, amb el 90% de les motos albirades mal col·locades. En aquella ocasió, l’anàlisi es va centrar al carrer de Balmes i a Diputació i Consell de Cent, entre passeig de Gràcia i Bailèn. Al tractar-se d’una vorera d’entre tres i sis metres, les motos haurien d’aparcar en paral·lel a la calçada, però gairebé totes estaven (i allà segueixen) en bateria, cosa que sí que està permesa per a les voreres de més de sis metres. Tot això passa en una ciutat amb 271.000 motos matriculades i 77.899 places d’aparcament, amb la qual cosa només hi ha buits de carrer per al 28,7% de la població motera en el cas que els donés per sortir tots alhora, cosa que mai ha passat, entre altres coses, perquè moltes estan parades en aparcaments o no poden circular per no tenir cabuda a la zona de baixes emissions.

Queixalada de 260.000 m2

²Als carrers estudiats per Eixample Respira i Catalunya Camina (una vintena de persones recorrent 25 trams de carrers de cinc dels 10 districtes) s’ha trobat una moto mal estacionada cada 7,9 metres. «És una barrera arquitectònica que impedeix i limita la mobilitat dels vianants, fins i tot en carrers de plataforma única amb prioritat per al que va a peu», afirmen els autors. Totes aquestes motos mal aparcades ocupen un espai de gairebé 10.000 metres quadrats. Extrapolant dades al conjunt de la ciutat, arriben a la conclusió que a Barcelona n’hi ha prop de 90.000 de mal aparcades que treuen a l’espai públic un total de 260.000 metres quadrats, o el que és el mateix, tot l’espai de la nova plaça de les Glòries multiplicat per dos i una mica més.

Una altra de les conclusions de l’estudi permet reflexionar sobre la principal virtut de l’invent: el fet de ser concebut com un vehicle de transport que va porta a porta. En la proximitat de les motos mal aparcades (a 100 metres a tot estirar) s’han localitzat 1.600 places lliures per estacionar correctament a la calçada. També crida l’atenció que trenquin una llança a favor del ‘sharing’, ja que si en els primers compassos de les motos compartides era habitual trobar-les aparcades de qualsevol manera, la seva observació conclou que la majoria de les 251 vistes estan ben col·locades al carrer.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Per tot això, Eixample Respira i Catalunya Camina proposen que les motos comencin a pagar per estacionar a l’espai públic, d’igual manera que fan els cotxes amb les zones verda i blava. Palma i París, recorden, s’hi posaran ben aviat. Plantegen una taxa inicial d’1,5 euros diaris per a les motos censades a la ciutat i de 4 euros per a les que vinguin d’altres municipis. Tots aquests diners, sostenen, s’haurien d’invertir en millores en transport públic i en pacificació de carrers. «Una part, fins i tot, podria destinar-se a les víctimes dels sinistres de trànsit», afegeixen. Sobre els accidents, recorden també que les motos estan implicades en la meitat dels sinistres, i que el 90% dels morts aquest 2022 anaven sobre una motocicleta.

També reclamen més places a la calçada, l’abolició total de l’aparcament a les voreres, fomentar la mobilitat activa i apostar per les bicicletes elèctriques. O que hi hagi més atenció per part de la Guàrdia Urbana, ja que el nombre de multes diàries per aquest concepte no arriba a les 60 diàries.