Mapa actualitzat (i història) dels radars de Barcelona

Setembre del 2005. La Guàrdia Urbana informa que els set radars de trànsit instal·lats a les vies ràpides que accedeixen a la capital catalana s’han despertat amb seriosos danys. Un home va ser detingut per l’assalt a un d’aquests, situat a Meridiana amb Rio de Janeiro. El desplegament havia començat dos anys abans, el 2003, i l’argument que l’Administració només buscava recaptar diners del contribuent no va posar gens fàcil el projecte. Tampoc hi van ajudar portades de premsa amb policies locals parapetats rere un contenidor amb un radar mòbil a la caça de ‘Fitipaldis’. Per sort per a la ciutat, el Govern, amb el primer ‘tripartit’ en el poder i Montserrat Tura a Interior, anava pel mateix camí, i l’abril del 2004 s’anunciava que la xifra de radars a les carreteres catalanes passaria d’una vintena a gairebé 60 en el termini de 12 mesos.

Les xifres manen

Va ser suficient un any perquè l’ajuntament, amb Jordi Hereu com a regidor de Via Pública, s’adonés que valia la pena pagar el preu del menyspreu social, ja que els accidents registrats a les rondes el 2004 van caure un 20% respecte a l’exercici anterior. Aquest any, per cert, van perdre la vida 42 persones en sinistres de trànsit a la capital catalana i hi va haver 542 ferits greus. El 2019, per comparar amb l’últim any abans de la pandèmia, es van perdre 22 vides i hi va haver 202 ferits greus. Respecte a l’efecte dels radars, va passar el mateix el primer any amb control de tram a la Ronda de Dalt, amb una reducció del 21% en el nombre de sinistres i un 35,7% menys de ferits.

Per què no s’han instal·lat radars en els últims 15 anys és una pregunta que es respon, segurament, per la galopant crisi iniciada el 2007 que convidava a la contenció. No hauria sigut prudent apostar per eines que poguessin buidar encara més les butxaques del respectable, amb Barcelona superant la inquietant barrera dels 100.000 aturats el desembre del 2009, xifra que no va començar a descendir fins a principis del 2015. Eren anys, a més, en què la mobilitat, i també les xifres de sinistralitat, van caure: dels 29 morts el 2010 es va passar a 31 el 2011, 30 el 2012 i 22 el 2013. En tot aquest temps, l’únic control nou ha sigut el ja esmentat de tram de la Ronda de Dalt. S’han col·locat a la ciutat un centenar de radars pedagògics, però amb vocació de renyar més de sancionar.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Malgrat que els radars fixos de velocitat estan senyalitzats perquè així ho indica la llei, les multes per excés de velocitat continuen registrant a Barcelona xifres inquietants. El 2021, les càmeres van caçar un total de 358.097 infractors, gairebé mil cada dia. Si el nombre els sembla un escàndol, el que va passar el 2020, amb la mobilitat per terra, amb els carrers buits, amb les rondes en format circuit automobilístic, va vorejar l’escàndol. Durant el primer any de la covid, amb setmanes en què el trànsit es va reduir fins a un 90%, es van sancionar un total de 604.104 conductors per córrer més del compte, 1.655 diaris. Això no es va traduir en un increment de la sinistralitat perquè els desplaçaments van ser molts menys que el 2019. De fet, els sinistres van baixar un 38% i la xifra de morts, un 40% (de 22 a 14 víctimes mortals).

Un pla global

L’actual pla de radars s’ha d’entendre com un complement de la voluntat municipal d’abaixar el ritme de la ciutat. Es busca a través d’urbanisme (eixos verds, plataformes úniques, superilles, carrils bici, vials per al transport públic, protecció d’entorns escolars, nou arbratge...), però també jubilant les autopistes urbanes en les quals l’ona verda semafòrica (el consistori també vol intervenir-hi) continua convidant a trepitjar l’accelerador. Amb els 21 nous radars, córrer sortirà més car. Però més car pot resultar un sinistre.