Barcelona es fixa per fi en el litoral de la Mar Bella menystingut pels Jocs

Que Barcelona va deixar de donar l’esquena al mar amb els Jocs del 92 és una cosa de sobres coneguda. El que no es comenta tant, a més de les formes, de com es va tirar a terra part de la història de Barcelona, és que aquest posar-se de cara no va ser del tot homogeni. La transformació es va centrar bàsicament en la part central de la ciutat, des de la platja de Sant Sebastià fins a la Mar Bella. Perquè no tot era arreglar el sorral. També era la relació entre els barris i el Mediterrani, el sorteig de la Ronda Litoral, generar noves zones d’esbarjo. I aquí va quedar un esvoranc, entre la Mar Bella i Llevant, just abans del Fòrum, una zona que també va tornar a la vida gràcies a un gran esdeveniment, en aquest cas el Fòrum del 2004. El consistori vol acabar el mandat amb un projecte que «pagui aquest deute de 30 anys». La idea és deixar l’esbós perquè el pròxim govern l’executi per un cost aproximat de 40 milions d’euros.

La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, ha presentat aquest dijous el pla, acompanyada dels corresponents ‘renders’ (imatges virtuals) que ajuden a fer-se una idea però no tenen en compte tot el que ha de passar abans perquè aquest imaginari es torni una realitat. El pròxim govern ha de fer seu el dibuix. Però això no és el més complicat, ja que després ha de comprometre els diners via pressupostos municipals. Tot i que no seria necessari fer-ho de cop. Coneixedora de la dificultat d’esgarrapar noves inversions, la regidora dels comuns ha assenyalat que l’obra es podria executar en tres parts: de Bac de Roda a Selva de Mar, des d’aquí fins a Josep Pla i la rematada fins arribar a la desaprofitada llosa del Fòrum.

Del mur a la grada

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

La filosofia del projecte té molt ADN de Barcelona en Comú, ja que, tal com ha definit Sanz, la idea és «deixar de banda macroprojectes i el turisme massiu», fenòmens que ha qualificat de «depredadors», potser amb referència al frustrat Hermitage de la nova bocana. El disseny preliminar elimina el mur que separa la platja del que ara és un enorme aparcament, que es va tancar durant la pandèmia i ja no tornarà a obrir. El desnivell se salvarà amb un sistema de grades que serviran per col·locar vegetació i fusionar més i millor el passeig amb la platja, que passarà a tenir una segona línia de sorra per descomprimir i ordenar millor les activitats. Prop de 800 arbres, promet el consistori, que avança que també hi haurà un nou passeig de 12 metres d’amplada i un carril bici.

És, segons la tinenta d’alcalde, «l’últim tram de la costa barcelonina que quedava per dignificar», tot i que potser oblida que el Morrot, la part marítima de Montjuïc, espera des de fa segles un pla que permeti, entre altres coses, connectar les Drassanes amb els barris de la Marina. Això, potser, també per al pròxim mandat.