Túnel de Glòries: un embús previsible i un futur incert

Els problemes han començat abans que el dia. No eren ni les set del matí, quan encara era de nit, i l’alfombra subterrània que accedeix a l’Eixample ja estava atapeïda de cotxes. Gairebé quatre hores ha necessitat l’artèria per exhibir certa fluïdesa, complicada, a més, per un accident a la Ronda Litoral que ha derivat molts conductors cap a l’accés per la C-31. Són les coses de la mobilitat, els fluxos circulatoris, els hàbits, les alternatives, els trucs, les trampes i les dreceres. Tot, en una ciutat que no pot (segurament, tampoc deuria) anar traçant rondes radials, densa, amb molt per fer en matèria de transport públic metropolità, tot i que aquí, a la Gran Via, el bus té un carril exclusiu que té un bessó a l’altura de Badalona. Com a context de tot el que ha passat i passarà, la dada que el RACC va aportar el desembre passat: el 80% dels automòbils que circulen per l’Eixample venen de fora de la ciutat.

Senyalització millorable

Molts han descobert el marro i han abandonat l’artèria per la sortida de Bac de Roda (a uns dos quilòmetres de Castillejos) per intentar seguir per la superfície. Però allà era la Guàrdia Urbana, desviant a dreta i esquerra perquè el futur parc de la Canòpia (¿per quan...?) sigui només accessible per a transport públic, bicicletes i vehicles de veïns. Abans del túnel, un altre bolquet de despistats que sortien per la llengua destinada només al bus i al taxi, poc després de l’encreuament amb el carrer de Bilbao. També la policia els anava dissolent lluny de Glòries.

Darrere del túnel, a Castillejos, cues per pujar per Padilla, i més tard, per Marina, carrer, per la seva amplitud, més freqüentat que el primer. Hi ha hagut queixes sobre la senyalització (l’ajuntament avança que s’aniran corregint coses) i la falta de previsió. El termòmetre de tots els aspectes dolents, sens dubte, a Twitter, en què molts han acompanyat els improperis de vídeos i fotos de l’embús de què formaven part. Tot, mentre el bus avançava, gallard, per l’esquerra.

On molts ciutadans han vist «caos» i «nyap», «ratera» i «trampa per a cotxes», l’ajuntament ha distingit un «funcionament previsible» i ha demanat que la gent «fugi en la mesura que sigui possible de les hores punta», declaració que ha encès encara més els ànims, amb no pocs missatges sobre la remota possibilitat que a la feina el cap s’avingui a què el personal es posi la granota al migdia.

Qui ha respost en nom del consistori és Manuel Valdés, gerent de Mobilitat i Infraestructures (no era dia per posar davant les càmeres un càrrec polític...), que en jornades prèvies a l’obertura total del túnel de Glòries ja va advertir que es necessitaria un temps per consolidar certa estabilitat. «Ha funcionat de manera raonable. De manera gradual i progressiva s’anirà adquirint una certa normalitat». S’ha de veure, com passa amb la pandèmia, si serà una nova normalitat o la de sempre. El que diuen els números és que la intensitat diària de vehicles ha caigut des que es va enderrocar el tambor el 2014: s’ha passat de 95.000 a 78.000 cotxes.

Pedres de l’oposició

L’oposició no ha donat gaire marge al govern de Barcelona en Comú i el PSC i ha criticat amb duresa els efectes de l’obertura de la galeria, que ja al novembre va obrir el sentit Besòs, de sortida de la ciutat. Des de Junts, Elsa Artadi ha qualificat de «surrealisme màxim» el fet que una infraestructura pensada per millorar la mobilitat (i dissenyada en temps de Xavier Trias) «generi un caos circulatori». «És el món al revés, i l’exemple del poc rigor i la manera de treballar de comuns i socialistes», ha afirmat. Josep Bou (PP) ha parlat de «nou desastre de Colau i Collboni» i Luz Guilarte (Ciutadans), de «coll d’ampolla que augmenta la contaminació».

Per part d’Esquerra, el regidor Max Zañartu ha lamentat una situació que era «previsible» i ha plantejat la possibilitat que els vehicles amb més d’un ocupant puguin utilitzar el carril destinat al transport públic –creant un carril bus-VAO–, com ja passa en els carrils bus de la C-58 i en els de la C-31 a l’altura de Badalona. ERC elevarà l’assumpte al ple municipal d’abril, a finals de mes. El canvi està en mans del consistori, ja que la C-31 passa a ser la Gran Via a l’altura de rambla Prim. Potser algú també demani el mateix per a les motos, però això gairebé no fa falta ni regular-ho, ja que són moltes les que ja utilitzen el passadís reservat, de manera furtiva, per poder avançar els automòbils aturats. Els autobusos, no obstant, tot just noten la seva presència, ja que els motoristes s’aparten o just abans del semàfor de Bilbao i davant dels cotxes o entre els vehicles de la cua quan veuen que s’acosta un herculi autocar metropolità o un taxi.

Aroma urbana

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

El que no ha resolt el túnel és la sensació d’inici de ciutat que genera l’arribada a Glòries. Abans passava a l’altura de Bilbao i ara a Castillejos, passat el forat. És impossible assumir la tesi de Cerdà que aquesta plaça és el centre de la metròpolis quan una artèria desemboca aquí en forma d’autopista. Ni la velocitat limitada a 50 quilòmetres per hora ni el radar de tram, ni el panot de la petita vorera lateral de la galeria li donen al lloc una aroma urbana. Potser ho fa una mica més amb el pas del temps, com pot ser que passi amb la Ronda del Mig al seu pas per la rambla de Badal.

Però aquest no és un dels portals de Barcelona, ja que el terme municipal està a tres quilòmetres d’aquí, en els límits amb Sant Adrià que marquen els barris de la Vernerda i la Pau i el del Besòs i el Maresme. Es considera Glòries una entrada a Barcelona, però ho és tant com Francesc Macià o la plaça d’Espanya. Qüestió de perspectives i de costum. En una altra vida s’hauria descartat el túnel i s’hauria disseminat la circulació a poc a poc a partir de l’origen de Sant Martí, al costat del Besòs, i es convertiria la Gran Via en una enorme avinguda de la vida veïnal i del transport públic.