La Casa Orsola treu al carrer la seva lluita «contra l’especulació» a l’Eixample

És ‘divideix i guanyaràs’ contra ‘la unió fa la força’, el dret a una vivenda digna contra el dret a disposar de la propietat privada. A l’Esquerra de l’Eixample es disputa aquests dies l’enèsim partit entre un gran tenidor immobiliari i una comunitat de veïns, una trobada en què els segons surten amb una mica de desavantatge: hi tenen més a perdre, cosa que els dona, per contra, moltes més ganes de presentar batalla. Passa que els residents de la Casa Orsola, a la cruïlla amb urbanisme tàctic de Calàbria amb Consell de Cent, no volen marxar de casa seva perquè fa molt anys que hi són, però passa també que l’octubre passat una SL va comprar l’edifici amb la intenció de treure’n el màxim rendiment possible, cosa que, pel que sembla, no passa per mantenir els arrendataris de sempre, que aquest dissabte, acompanyats d’unes 200 persones del barri, s’han manifestat pels carrers de l’entorn per exhibir la seva «unitat total contra els especuladors».

Resulta curiós veure com l’urbanisme tàctic, o les superilles, en aquest cas, la de Sant Antoni, s’adapten a les vicissituds d’una manifestació. La pancarta, la processó, els endarrerits, el policia que va al capdavant compartint la posició amb els companys per anar tallant i obrint carrers. És el que passa sempre. Però amb menys cotxes a la vorera, més terrasses i més gent passejant o asseguda en un banc, la protesta adquireix un punt superior de ‘voyeurisme’ ciutadà. Sembla com que la causa plantejada guanya més atenció. Per això Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogateres, aprofita qualsevol cantonada amb bars per agafar el micro i explicar, una vegada i una altra, les raons que els han portat a mobilitzar-se. «Això us podria passar a vosaltres demà», afirma, després d’exposar amb brevetat els fets.

Asseure’s a negociar

El que podria passar és que Lioness Inversiones, o qualsevol altre fons amb tirada pel totxo, compri el vostre edifici i decideixi no renovar cap contracte, per molt que faci 20 o 30 anys que hi viviu. No és il·legal, però sí és, denuncien, «pura especulació immobiliària», o un nou bassal de gentrificació. Per això demanen, com ja han aconseguit altres firmes més poderoses, com Blackstone i Goldman Sachs, que el propietari d’aquest fons, Albert Ollé Bartolomé, s’assegui a parlar amb la comunitat en bloc i no de manera individual, com asseguren que està fent amb l’objectiu de dividir-los. «Però mai ens havíem trobat un bloc tan cohesionat com aquest», assenyala la Carme, que afegeix que la unió és «fonamental per aconseguir un acord que permeti que segueixin a casa seva».

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

El Tono és un dels afectats (la finca té 27 pisos i 7 ja estan buits). Viu sol i a l’octubre va rebre un burofax en què la nova propietat l’informava que el seu contracte de lloguer (fa 10 anys que viu en aquest edifici modernista) no es renovarà. Al desembre havia d’entregar les claus i deixar la vivenda buida. Va aconseguir una pròrroga de sis mesos i el problema ha saltat al juny. Com ell, altres residents han trobat la mateixa missiva a la bústia. Alguns, com és el cas de la Josefa, segons explica el Sindicat de Llogateres, han rebut una oferta per poder quedar-se un any més. En el cas d’aquesta dona gran, paga 480 euros i li permetrien 12 mesos més a la Casa Orsola a raó de 800 euros mensuals.

Futur eix verd

La Carme explica que negociar per separat «és una estratègia habitual dels fons voltor per debilitar la comunitat de veïns». Però no creu que això passi perquè la unitat a l’edifici sembla estar garantida, i avalada per bona part del teixit social del barri. També el regidor de l’Eixample, Pau González, va recolzar la mobilització. L’objectiu del nou propietari, segons la portaveu del Sindicat de Llogateres, és construir pisos de luxe i llogar-los per mesos. Sobre què podrà col·locar als locals dels baixos (els negocis que hi ha ara també es queden sense contracte), la cosa no és tan fàcil perquè el pla d’usos del districte limita les possibilitats més suculentes. La Casa Orsola, que deu el nom al seu impulsor, l’empresari de mosaics hidràulics Joan Orsola (1845-1929), és al carrer Consell de Cent, que és a punt de convertir-se en el primer eix verd dels 21 previstos a la capital catalana. Sense cap dubte, la reforma revaloritzarà els pisos. A l’alça, per descomptat.