Cotorres de ciutat: ¿víctimes o invasores?

Els dos bàndols coincideixen que el lliure albir no és un opció viable. Perquè deixar fer, permetre que l’animal s’adapti i es reprodueixi al seu aire seria una mala notícia per a l’ecosistema, de la mateixa manera que no seria prudent deixar que el senglar de Collserola, ara barrejat amb el seu cosí d’origen vietnamita, un campió de la reproducció, s’estengui sense limitis per l’estepa barcelonina. Com es redueix el cens de cotorres és la base del conflicte. Madrid va decidir recórrer al guió de cine i va posar en marxa un pla de gairebé tres milions d’euros que incloïa, com assenyala David Romero, portaveu de l’associació Birds Friends, «matar-les a canonades». L’objectiu no era poca cosa: aniquilar prop d’11.000 exemplars dels prop de 13.000 censats a la gran ciutat.

Benestar Animal

Allò de les canonades és una manera de parlar, però bastant pròxima a la realitat, ja que els caçadors contractats per l’ajuntament van utilitzar escopetes de perdigons. Quan el consistori va anunciar el pla, a principis del 2020, fonts municipals assenyalaven que l’eutanàsia ètica dels animals es portaria a terme «per mètodes que no contravinguin la normativa sobre benestar animal». Molt àmplia havia de ser la idea del ‘benestar animal’ per incloure l’ús d’armes. El destí dels animals havia de ser sí o sí el sacrifici al tractar-se d’una espècie invasora, tal com dicta el reial decret 630/2013. El PACMA defensa l’esterilització química o el pinso anticonceptiu, que segons assenyala Beatriz Arévalo, responsable territorial del partit animalista, ja es va aplicar amb èxit en localitats com Molins de Rei o Cardona, on la població de cotorres, assegura, es va reduir al 50%. L’ús d’aquest mètode, no obstant, segons assenyala Romero, genera «certes discrepàncies sobre els seus efectes».

Una de les poques coses bones de ser una de les ciutats amb menys verd per habitant de tot Europa (ens referim a Barcelona, Madrid en té més del doble) és que la cotorra té molt limitat el seu marc d’acció. Bàsicament, el port i, sobretot, la Ciutadella, a més de rambles com la del Poblenou, on el concert diari, i en cor, de la cotorra argentina de pit gris, pot resultar summament irritant. L’últim recompte a la capital catalana es va fer el 2015. Unes 5.000 segons la Societat Espanyola d’Ornitologia. Tenint en compte la seva capacitat reproductiva, i que segons les entitats animalistes no s’ha fet pràcticament res per controlar-ne el creixement, en el dia d’avui en podrien ser prop de 10.000. La ciutat sí que ha fet alguna cosa per intentar acomodar l’espècie i evitar que generi problemes. Parcs i Jardins té contractada una empresa per retirar ous i pollets quan un niu amenaça de caure. Només el 2021 es van retirar més de 400 ‘cases’ de cotorres a punt del col·lapse. És una feina, no obstant, més de contenció que de control global o de reducció.

S’han adaptat formidablement al clima mediterrani, i els ha anat molt bé l’illa de calor que genera la contaminació atmosfèrica. Sobre el soroll que emeten, el portaveu de Birds Friends se sorprèn que altres problemes acústics de ciutat no cridin tant l’atenció. Els cotxes... «També es diu que els seus nius són perillosos, però el cert és que hi ha molt poques notícies que n’hagi caigut algun a terra. Són grans arquitectes, i a més proporcionen lloc de nidificació a altres espècies», afegeix. Van començar en la comoditat de les palmeres, però ja fa temps que s’atreveixen amb llocs més dèbils, com plàtans o fanals.

Al menú del falcó

També, prossegueix aquest expert, aporten aliment a espècies autòctones en decadència, com el falcó pelegrí, i a més ajuden en la batalla contra el becut vermell, l’escarabat matapalmeres. Per tot això, redefineix Romero, i tot i que s’acusa les cotorres de ser causants del declivi d’espècies autòctones, com el pardal, «no es pot parlar d’espècie invasora, sinó d’espècie introduïda». Una manera de defensar el dret a la vida d’aquests animals, que, tal com s’ha repetit en la protesta d’aquest diumenge a Sant Jaume, organitzada per particulars sense el paraigua de cap entitat o partit polític, ja «formen part del nostre ecosistema».

Com van arribar a la nostra ciutat mereixeria una peça a part en la qual parlaríem d’espècies invasores que també acaben, per exemple, al pantà de Vallvidrera, on molta gent sol dipositar mascotes aquàtiques de què s’han atipat. Amb casos extrems, com la família que es va trobar un cocodril d’un metre al pantà de can Borrell (Sant Cugat). Era un caiman yacaré i d’haver arribat a la maduresa en llibertat, hauria arribat als dos metres i mig. En el cas de les cotorres, el seu desembarcament a Catalunya es pot explicar a través de la història de la ciutat, de la crònica de la Rambla, en altre temps zoo urbà, basar dels animals d’estar (una estona) per casa.

Finestra oberta i a volar

Notícies relacionades

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

El PSC, molest amb l’oposició per tombar el full de ruta de Collboni

El caprici, l’exotisme d’exhibir en una gàbia un animal de colors arribat de Sud-amèrica, va ser l’origen de tot el que ha passat en dècades posteriors. Romero diu que les primeres van arribar fa uns 70 anys, però no van començar a aconseguir certa fama fins a finals dels 80, aportant una mica més de color a l’etapa preolímpica. Llavors es venien per unes 3.000 pessetes. Però són agressives, no es deixen tocar, i fan molt soroll, així que a moltes llars es va haver de repetir la mateixa seqüència: finestra oberta, a volar i aquí pau i després glòria.

Així les coses, i tal i com defensen els animalistes, tenim davant els nostres ulls un problema, o un repte, que ens hem guanyat a pols. D’allà la dicotomia entre espècie invasora o espècie introduïda. I d’allà la necessitat, i gairebé la justícia històrica, d’evitar-ne el descontrolat creixement de la manera més humana possible. O més ben dit, de la millor manera possible.