L’ajuntament acompanya la presentació en societat de la nova torre de la Sagrada Família

No és habitual que un edifici en construcció inauguri trossos d’un projecte per acabar. Però té una mica de sentit si es tracta d’un immoble, en aquest cas una basílica, que fa 139 anys que està en obres, des que el bisbe José María Urquinaona en posés la primera pedra el 19 de març de 1882, el dia de sant Josep, que, per cert, el pobre no té al seu nom cap de les 18 torres previstes (dedicades als 12 apòstols, els quatre evangelistes, Maria i Jesús). Ni que sigui perquè cada generació pugui dir que va viure el renaixement d’un tros del dibuix final, una inauguració és precisament el que té previst la Sagrada Família aquest dimecres. La novetat és que l’esdeveniment es converteixi (o aquest és el desig del bisbat) en un acte de ciutat. El temple es vestirà amb les millors gales per presentar en societat, dins i fora de l’edifici i en presència d’autoritats municipals, la nova torre de la Verge Maria, coronada per una estrella que, amb la caiguda del sol, s’encendrà per primera vegada després de la seva delicada instal·lació la setmana passada. «Serà una nova llum per a Barcelona», va dir setmanes enrere l’arquebisbe Juan Josep Omella.

L’acte d’obertura, a les 10.30 hores, donarà el tret de sortida a quatre setmanes d’actes de tot tipus, amb implicació de diferents entitats de la ciutat. Hi haurà castellers, concursos literaris a les escoles, exposicions, trabucaires, danses populars i, clar, misses. Al matí no hi haurà cap litúrgia i s’espera la presència del regidor de l’Eixample, Pau González, incorporat al ple municipal a finals de juliol després de la dimissió de Joan Subirats. Serà la màxima representació de Barcelona en Comú malgrat que l’Institut de Cultura de Barcelona, sota els comandaments del tinent d’alcalde Jordi Martí, ha participat en l’organització de les activitats al carrer, com les sardanes previstes al migdia. Els socis de govern, el PSC, envien al seu líder, el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, que ha triat acudir al temple a la tarda, quan a partir de les 18.15 hores està prevista una missa a càrrec de l’arquebisbe Omella i a les 19.00 es beneirà la nova torre i s’encendrà l’estrella. És possible que els acompanyi algun regidor de grups de l’oposició, però de moment, tot i que és d’esperar que més d’un s’hi presenti, no ha transcendit el concurs de cap d’ells.

Plantada veïnal

Els veïns ja van dir que això no va amb ells, que l’estrella és una «mera anècdota», que l’important és precisament el que està més en una primera etapa, això és, la façana de la Glòria, la que dona al carrer de Mallorca (costat mar), on se suposa que Antoni Gaudí, que va assumir el projecte el 1883, va pinzellar una enorme i monumental escalinata i un passeig que travessa el que ara són ille de pisos fins a la Diagonal però abans eren camps, cosa que generava una avinguda de 50 metres d’ample. «Fa més de 100 anys que fan el que els dona la gana i no fa pinta que això canviï», afirma Juan Itxaso, responsable dels temes d’urbanisme de l’associació de veïns de Sagrada Família.

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

Però això, l’esdevenir dels edificis que Núñez i Navarro va construir molt poc abans que el pla general metropolità (PGM) de 1976 reservés aquest sòl per al pla eclesiàstic no l’ha resolt cap alcalde de l’era democràtica. I allà segueix la festa. L’acord assolit el 2018 entre ajuntament i bisbat que va permetre regularitzar la llicència d’obra de la basílica no deia ni piu sobre aquest assumpte, tot i que sí que establia la creació d’una comissió de seguiment dels treballs que, segons denuncien els veïns, no s’ha reunit ni una sola vegada. Per això els residents de l’entorn han reclamat, sense sort, que s’aturin les obres fins que quedi clar si totes aquestes famílies que viuen davant la façana de la Glòria han de fer les maletes o no.

L’únic nou en aquest aquest acord entre la ciutat i la basílica és un ajornament dels pagaments promesos l’octubre del 2018. Es manté el conveni de 36 milions d’euros al llarg de 10 anys, però els diners corresponents al temps de pandèmia, quan el temple ha vist molt reduïts els seus ingressos, s’ajornen a anys posteriors, quan les arques tornin a omplir-se amb el progressiu retorn dels turistes a la Sagrada Família. Serà quan la basílica torni a la normalitat, molt a pesar de molts veïns.