Les conseqüències de la pandèmia

La Covid va reduir un 22% la detecció del càncer l’any passat a Barcelona

La Covid va reduir un 22% la detecció del càncer l’any passat a Barcelona

Efe/Marta Pérez

  • També van baixar un 39% els diagnòstics de les malalties cròniques i fins un 7,9% els trastorns d’ansietat, malgrat l’empitjorament de la salut mental

  • Un informe de l’Agència de Salut Pública de la ciutat destaca l’infradiagnòstic i l’augment del sofriment emocional, sobretot en dones

5
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

L’any passat, la pandèmia de coronavirus va reduir en un 22% els nous diagnòstics de càncer a Barcelona respecte al 2019. També un 39% els diagnòstics de noves malalties cròniques, com la hipertensió, la diabetis o les cardiopaties isquèmiques. I fins un 4,9% en homes i un 7,9% en dones els diagnòstics de trastorns d’ansietat, angoixa i estat ansiós. Això no vol dir que baixés la incidència d’aquestes malalties, sinó que la Covid-19 ha entorpit la detecció d’altres malalties. De fet, el sofriment emocional ha augmentat en l’últim any i mig. L’informe ‘La salut a Barcelona 2020’, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), presentat aquest divendres, posa l’èmfasi en l’infradiagnòstic generalitzat a causa del virus i en l’empitjorament de la salut mental.

«Aquest informe és diferent del d’altres anys perquè recull tot el que ha passat com a conseqüència de la Covid-19 i com ha afectat la salut dels barcelonins i la salut pública. I posa en evidència com hi ha tingut a veure la condició social de les persones», assenyala la gerenta de l’ASPB, Carme Borrell. L’ASPB pertany en un 60% a l’Ajuntament de Barcelona i en un 40% a la Generalitat de Catalunya. «Posem aquesta anàlisi a sobre de la taula perquè les administracions posin en marxa polítiques», afegeix Borrell.

La gerenta de l’ASPB destaca especialment l’infradiagnòstic d’altres malalties que ha causat la Covid. «Els serveis, per la pandèmia, han deixat de fer altres coses. Nosaltres [l’ASPB], també. I ara hem de recuperar el temps perdut», destaca Borrell. Així, segons dades del sistema d’informació dels Serveis d’Atenció Primària (SISAP), la baixada més significativa en els diagnòstics de malalties cròniques es troba en els majors de 65 anys. En concret, el 2020 els diagnòstics d’hipertensió arterial van baixar un 34,1%; els de diabetis, un 33,8%, i els de les cardiopaties isquèmiques, un 29,3% en comparació amb l’any anterior. Així mateix, l’any passat es van diagnosticar 7.618 nous casos de càncer, 2.203 casos menys que el 2019, cosa que suposa una reducció d’un 22% dels nous diagnòstics de càncer.

Impacte en la salut mental

El 2020 també van baixar un 4,9% els trastorns d’ansietat i angoixa en homes i un 7,9% en dones, malgrat que les malalties relacionades amb problemes psicològics representen un important percentatge de tots els nous diagnòstics fets en les consultes d’atenció primària de Barcelona. De fet, la resta d’indicadors analitzats apunten un increment de la prevalença de la mala salut mental en la població. «L’empitjorament de la salut mental és conseqüència de la Covid –diu Borrell–. La societat ha patit molt».

Partint d’aquests indicadors, l’informe ‘La salut a Barcelona 2020’ conclou que la pandèmia ha tingut un impacte negatiu molt important en la salut mental de la població en totes les edats, però sobretot en les dones. Aquestes primeres dades provisionals apunten que la mala salut mental ha passat en homes del 16,5% el 2016 al 23,3% el 2021, i en les dones del 19,9% al 35,8%.

Aquest increment es dona en tots els grups d’edat, tot i que la pujada més gran es concentra a la franja que va dels 15 als 44 anys. L’augment en aquest grup és particularment elevat en les dones, que passa del 17,6% el 2016 al 41,4% el 2021. Segons la classe social, s’observa que en les dones es doblen les prevalences en tots els nivells. En canvi, en els homes els increments es concentren en les classes més acomodades.

Quant a la població adolescent, l’informe incorpora també les primeres dades provisionals de l’Enquesta Factors de Risc a l’Escola Secundària (FRESC) de l’ASPB, recollides el curs passat. Segons aquesta primera anàlisi, el percentatge d’adolescents de 13 a 19 anys en risc de patir un problema de salut mental augmenta en els dos sexes i en totes les edats el 2021 respecte al 2016, sobretot en les noies.

Així, un 11,2% dels nois estan en risc de patir un problema de salut mental (un 7,9% el 2016), mentre que en les noies el percentatge s’eleva al 19,9% (un 10,4% el 2016) ). A més, els resultats constaten que aquest percentatge és més gran en la població adolescent de barris de nivell socioeconòmic més desfavorit, especialment en elles, amb una diferència de 13 punts respecte als nois (elles, un 24,8%, i ells, un 11,6% el 2021).

A l’ASPB no li han sorprès els resultats d’aquest informe perquè «és una cosa que està passant a escala internacional», segons Borrell. Però crida a prendre mesures per canviar-ho.

La Covid-19 a Barcelona

Segons la web #COVID19aldiaBCN de l’ASPB, fins a l’octubre del 2021 a Barcelona es van contagiar de coronavirus gairebé 203.000 persones, 6.200 de les quals vivien o treballaven en residències. L’excés de mortalitat registrada ha estat entorn de les 5.500 defuncions.

L’informe de l’ASPB revela també que el confinament ha afectat més les persones amb pitjors condicions de vida. Factors com la sobreocupació de vivendes, la disponibilitat d’una sortida a l’exterior o l’aïllament tèrmic es distribueixen de manera desigual segons factors socioeconòmics. A més, s’ha de tenir en compte que les persones que experimenten aquestes condicions són les que van tenir menys oportunitats de fer teletreball.

Notícies relacionades

Per la seva part, l’informe recull també que la Covid-19 va tenir un gran impacte en el mercat de treball a Barcelona. El 2020 més de 300.000 persones treballadores es van veure afectades per un expedient de regulació d’ocupació. L’hostaleria i el comerç van ser les activitats més afectades, si bé les dades d’ocupació del primer semestre del 2021 mostren una marcada millora fins a recuperar els nivells prepandèmia.

Així, l’informe de l’ASPB constata, doncs, que les desigualtats socials s’han traduït en una desigual distribució social de l’impacte de la Covid-19. Les condicions de vida i treball no han sigut les mateixes per a tothom i, en conseqüència, l’epidèmia ha afectat més les persones de nivell socioeconòmic més desfavorit, amb una incidència de la malaltia més alta i unes cobertures vacunals més baixes. Quant al gènere, la pandèmia ha afectat en general més les dones.